L’Hospitalet impulsa el sector de l ’allotjament amb 10 nous hotels

El primer hotel de l’Hospitalet de Llobregat es va construir el 2001. Actualment, la segona ciutat de Catalunya ja compta amb 30 allotjaments, ja siguin hotels, aparthoteles o hostals. Amb tot, el sector encara aspira a créixer més al municipi en els pròxims anys. Segons les dades de l’Ajuntament de l’Hospitalet, 10 hotels més han demanat ja una llicència d’obra i esperen el vistiplau municipal per edificar els seus respectius equipaments. És a dir, en pocs anys, la localitat podria arribar a una quarantena d’aquestes empreses. I el planejament urbanístic actual encara deixa un gran marge per a l’arribada de nous hotels a l’entorn del recinte de Fira Gran Via i el districte econòmic hospitalenc.

I és en aquesta mateixa zona on la ciutat preveu mantenir l’impuls d’aquest sector. En conjunt, els hotels ja en funcionament a l’Hospitalet compten amb unes 5.000 places. És aquí on destaca la presència del negoci hoteler als voltants de la plaça d’Europa, ja que al sud de la Gran Via, en l’actualitat, hi ha tan sols vuit hotels, però aquests suposen més de la meitat dels llits disponibles de tota la localitat: 2.747. La majoria d’equipaments estan ubicats al nucli urbà, però són de petit format i compten amb un nombre més reduït de places.

La Granvia hospitalenca es posiciona com un entorn privilegiat per captar inversions hoteleres. Es troba a mig camí entre l’aeroport del Prat i el centre de Barcelona i a pocs metres del recinte de Fira Gran Via, que acull congressos de la magnitud de l’Integrated Systems Europe (ISE) i, sobretot, el Mobile World Congress de Barcelona (MWC), la joia de la corona. A aquest escenari s’hi sumen les limitacions als negocis turístics aprovats en els últims anys a la veïna Barcelona. A més, la plaça d’Europa aspira a allotjar més grans congressos a mitjà termini, quan estigui en ple funcionament el nou pavelló Hall Zero de la Fira, ubicat íntegrament a l’Hospitalet i en construcció.

En paral·lel al creixement de la Fira, els hotels també viuen el seu propi auge al tram sud de la ciutat, que pot arribar a doblar la capacitat actual. El govern local explica que dels 45.000 metres quadrats de sostre hoteler previstos pel planejament en el districte econòmic resten encara per desenvolupar 22.210 metres quadrats. Aquest terreny es distribueix en quatre plans de millora urbana avui en tramitació. Una vegada rebin l’aprovació definitiva, tot establiment interessat a obrir en aquests sòls haurà de tramitar la corresponent llicència d’edificació. Els terminis burocràtics impossibiliten aventurar dates per al desenvolupament d’aquesta futura oferta hotelera, que donaria continuïtat a la tendència actual.

La gestora francesa Tikehau Capita va anunciar fa tan sols un parell de setmanes la seva aposta per construir un hotel a l’entorn de la Fira. Ho va fer just després que la cadena alemanya Meininger Hotels inaugurés el seu primer hotel a Espanya en aquesta mateixa àrea, i tots dos clars exemples de l’atractiu que genera la zona. El grup Alexandre, que actualment regenta l’hotel Alexandre Fira Congress, també preveu aixecar en els pròxims anys un segon equipament en el districte econòmic. Tots aquests grups coincideixen a assenyalar la proximitat a la Fira i les connexions amb Barcelona i la infraestructura aeroportuària com a principals motius per desenvolupar aquí els seus projectes.

Malestar a la zona nord

Amb tot, de la mateixa manera que va passar fa anys a la capital catalana, l’augment de la pressió turística i un mercat de la vivenda molt tensionat generen també queixes de veïns i entitats. El malestar es troba a la zona nord, en barris com Collblanc i la Torrassa, fronterers amb Barcelona, amb bones connexions de transport i a pocs minuts a peu o en metro d’atraccions turístiques de la magnitud del Camp Nou o la Sagrada Família.

La Plataforma contra l’Especulació Immobiliària i la Massificació Turística (CEIMT) ha canalitzat les queixes dels veïns de la zona, que reclamen vetar nous hotels i residències d’estudiants a les seves barriades, a més d’eliminar els pisos turístics i de temporada que s’han instal·lat en els últims temps. Isidre Lorenzo, un dels portaveus del CEIMT, denuncia que a l’àrea del Samontà, alguns d’aquests negocis han fet fora famílies que vivien de lloguer, i que aquestes, una vegada fora dels que eren les seves llars, es troben que "no hi ha oferta" residencial a preus assequibles. "Tampoc hi ha espai per construir pisos. Caldria recuperar blocs comprats pels fons d’inversió i destinar habitatges a residents", diu Lorenzo, que critica que, amb l’augment dels turistes, també pugen els preus dels negocis i els bars de la zona.

Davant la reivindicació ciutadana, l’executiu hospitalenc va aprovar al gener la suspensió, pel termini d’un any, de l’atorgament de llicències d’obres i activitats per a la construcció de nous hotels i aparthoteles al municipi. Afecta tot el terme municipal de l’Hospitalet, amb l’exclusió de l’entorn de la Fira i de l’eix de la Gran Via, a més dels terrenys on en un futur s’ha de desenvolupar el pol biomèdic que ambiciona la ciutat, també a la zona sud. Atès que la mesura no té efectes retroactius, encara està previst que es construeixin nous hotels en barris cèntrics, mitjançant les llicències sol·licitades abans de la suspensió.

El veto hoteler se suma a altres restriccions turístiques aprovades per l’Hospitalet per a apartaments i albergs, a més de residències d’estudiants. L’executiu aspira també a seguir la fórmula Collboni i eliminar els més de 500 pisos turístics de la ciutat el 2028. Més enllà de les suspensions de llicències, l’executiu hospitalenc treballa també a equiparar la seva taxa turística a la de Barcelona: "Anirà òbviament en benefici dels entorns on tenim ubicada la nostra oferta hotelera", afirma el govern local. Isidre Lorenzo celebra que s’hagin iniciat mesures per frenar el boom del turisme i que es concentri l’oferta turística a la Gran Via, però lamenta que, al nord, "el mal ja està fet" i que, tot i que s’intenti remeiar, l’impacte "és molt lent" i moltes de les inversions al nucli urbà ja no es desfaran. "Ara es posen solucions a problemes que han generat les administracions i que són molt difícils de revertir", critica.

Manel Casals, director general del Gremi d’Hotels de Barcelona, diu que és natural que les empreses del sector hoteler decideixin invertir a la plaça d’Europa i donin cobertura a la demanda turística que es genera en moments puntuals com els grans congressos: "Tenim una fira de primer nivell i el Hall Zero encara aportarà més metres quadrats i una millora de la infraestructura".

Amb tot, Casals insisteix que, de cara al visitant, els hotels del districte econòmic hospitalenc són "hotels urbans", ubicats molt a prop del centre i que, al llarg de l’any, donen servei també al turista general que viatja a Barcelona, i no només al públic de negocis.

Subscriu-te per seguir llegint