L’Hospitalet preveu invertir 20 milions a naturalitzar el seu districte econòmic

L’Hospitalet de Llobregat és la segona ciutat catalana en població i també la segona que aporta més al producte interior brut (PIB) de Catalunya, concretament el 3%. A més, el municipi aspira a continuar creixent en l’apartat empresarial junt amb el futur pol biomèdic que ja cuina al sud de la Granvia. Mentrestant, no obstant, la ciutat s’ha proposat, amb una inversió d’una mica més de 20 milions d’euros, millorar la mobilitat i dotar d’eixos més verds el districte econòmic que ha propulsat l’Hospitalet dels 66.000 llocs de treball que tenia el 2001 als 115.000 comptabilitzats el 2025.

Juntament amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), impulsa una naturalització del districte econòmic de l’Hospitalet per donar un nou aire a l’entorn de la plaça d’Europa i el sud de la Granvia. Una iniciativa de la qual ja s’ha aprovat el pla director, que ara s’ha d’acabar de definir. Preveu que la zona guanyi una mica més de 60.000 metres quadrats de zones verdes, que "estigui més integrada amb la ciutat" i que disposi de terrenys més permeables i nous sistemes d’aprofitament de l’aigua de pluja.

Ara per ara, està prevista una primera partida de quatre milions d’euros procedents dels fons que l’AMB destina als municipis que integren l’Administració metropolitana a través del seu programa d’actuacions de cohesió territorial. La resta d’aquests més de 20 milions encara no està clar qui els aportarà. Amb tot, David Gómez, quart tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de l’Hospitalet, assenyala que la intenció del govern municipal és mantenir els pactes de finançament amb l’AMB per desenvolupar les diferents fases del projecte.

Gómez detalla que la previsió actual és licitar l’execució dels primers treballs en els pròxims dos anys. L’AMB defineix la transformació del polígon com una oportunitat per "adaptar aquest espai a les noves dinàmiques urbanes i econòmiques". De fet, l’Administració metropolitana destaca aquesta iniciativa en el marc d’una exposició que divulga com serà la metròpolis del futur, amb infraestructures més sostenibles, adaptades al canvi climàtic i més "amables" per a les persones. "La transformació també impulsa la competitivitat de les empreses existents i les orienta cap a una economia verda i circular", afirma l’Àrea Metropolitana.

Gómez defensa així la necessitat d’abordar un "canvi conceptual" en la transformació del polígon industrial de la Pedrosa, on naus industrials clàssiques i oficines conviuen amb els congressos de la Fira i cada vegada més hotels. Un dels principals objectius, sosté el tinent d’alcaldia, és millorar la mobilitat i la gestió dels grans esdeveniments sense interferir en l’activitat diària de les empreses. Una reclamació de les diferents companyies de la zona i de patronals com el Gremi d’Hotels de Barcelona. "Hem de ser capaços de planificar millor la mobilitat per fer-ho ben còmode per a tothom. Hem de tenir un pla estructural", apunta el director general de l’entitat, Manel Casals.

Per a això, el projecte preveu ordenar els desplaçaments, resoldre els problemes d’aparcament –tant de mercaderies com de vehicle privat– i garantir que les companyies puguin continuar desenvolupant la seva activitat amb normalitat. Gómez insisteix també que la transformació no s’ha de limitar a una intervenció sobre la circulació, sinó que també ha d’incorporar una millora de la qualitat urbana. "El concepte antic de carreteres molt amples perquè hi entri el camió està bé, però han de passar moltes altres coses", planteja.

Diàleg amb les empreses

La idea és avançar cap a entorns "més amables", amb espais on convisquin l’activitat logística, el vehicle privat, els itineraris per als vianants i la bicicleta, sense perdre de vista la competitivitat de les empreses.

Tal com explica el mateix tinent d’alcaldia, el primer diagnòstic de mobilitat, elaborat amb l’AMB i Barcelona Regional, ja assenyala algunes línies de treball: ordenar la xarxa viària, definir eixos estructurals per absorbir la mobilitat i distingir entre vies primàries i secundàries. Ara el consistori ha obert un període de diàleg amb el sector empresarial per contrastar aquestes conclusions i concretar, tenint en compte la seva visió, les seccions de cada eix, la possible implantació de carrils bici, la regulació de les franges d’aparcament i la millora dels encreuaments, identificats com un dels principals punts de conflicte.

Més enllà d’aquesta gran transformació, el regidor apunta que també s’ha de començar a notar una millora en la neteja de l’espai públic i en el seu manteniment gràcies als contractes en les dues matèries posats en marxa recentment pel consistori.

Subscriu-te per seguir llegint