L’OCDE proposa apujar el soudels professors en lloc d’abaixar ràtios

La conclusió, tot i que ells mai ho expressarien així, no és que els nens catalans siguin acadèmicament pitjors, sinó que són més pobres. Viuen en contextos més difícils. Són més "vulnerables". Així ho assenyalava la setmana passada l’Anuari de l’Educació a Catalunya 2026 de la Fundació Equitat.org, i ho va confirmar ahir el cap de la Divisió d’Assessorament sobre Polítiques Públiques i Implementació, Direcció d’Educació i Competències de l’OCDE, Paulo Santiago, i la responsable de projecte i analista de polítiques de la mateixa divisió, Diana Toledo, durant la presentació de l’informe Improving learning outcomes in Catalonia, Spain, fruit del conveni a quatre anys entre l’OCDE i la Generalitat, en el qual proposen apujar el sou dels docents per atraure talent en lloc de continuar abaixant les ràtios, mesura "molt costosa".La conclusió, tot i que ells mai ho expressarien així, no és que els nens catalans siguin acadèmicament pitjors, sinó que són més pobres. Viuen en contextos més difícils. Són més "vulnerables". Així ho assenyalava la setmana passava l’Anuari de l’Anuari de l’Educació a Catalunya 2026 de la Fundació Equitat.org, i ho ha confirmat aquest dilluns el cap de la Divisió d’Assessorament sobre Polítiques Públiques i Implementació, Direcció d’Educació i Competències de l’OCDE, Paulo Santiago, i la responsable de projecte i analista de polítiques de la mateixa Divisió, Diana Toledo, durant la presentació de l’informe ‘Improving Learning Outcomes in Catalonia, Spain’, fruit del conveni a quatre anys entre l’OCDE i la Generalitat, en el qual proposen apujar el sou dels docents per atraure talent en lloc de continuar baixant les ràtios, mesura "molt costosa".

"A primària, a Catalunya, les ràtios ja no són tan elevades", va apuntar Santiago, que va insistir a posar el focus en a què dedica el temps el professorat i va assenyalar la necessitat de prioritzar fer-ho en pedagogia i coordinació, en comptes d’omplir PDF.

L’informe, primer fruit de l’acord de col·laboració signat pel president Salvador Illa i el director d’Educació i Competències de l’OCDE, Andreas Schleicher, el gener de l’any passat per buscar assessorament sobre com millorar el sistema educatiu a Catalunya i revertir els mals resultats de l’alumnat en les proves internacionals de competències, com PISA, PIRLS [comprensió lectora] i TIMSS [matemàtiques i ciència], assenyala l’origen del declivi en els resultats en els canvis en la composició de l’alumnat, el desavantatge socioeconòmic i l’augment de la diversitat, "context en què operen les escoles". Recomana "més autonomia i poder per als equips directius" en l’assignació i retenció del professorat i enfortir la Inspecció d’Educació per oferir feedback.L’informe, primer fruit de l’acord de col·laboració firmat pel president Salvador Illa, i el director d’Educació i Competències de l’OCDE, Andreas Schleicher, el gener de l’any passat per buscar assessorament sobre com millorar el sistema educatiu a Catalunya i revertir els mals resultats de l’alumnat en les proves internacionals de competències, com PISA, PIRLS [comprensió lectora] o TIMSS [matemàtiques i ciència], assenyala l’origen del declivi en els resultats en els canvis en la composició de l’alumnat, el desavantatge socioeconòmic i l’augment de la diversitat, "context en què operen les escoles" i recomana entre altres mesures "més autonomia i poder per als equips directius" en els processos d’assignació i retenció del professorat i enfortir el treball de la Inspecció d’Educació per oferir ‘feedback’.

"Aquest no és un informe més, és un document clau", va assenyalar el secretari de millora educativa, Ignasi Giménez, que va destacar que és el fruit d’un conveni de quatre anys pensat en quatre fases: una primera, de diagnòstic, que va culminar ahir; dues d’implementació, i una de seguiment. "L’important d’aquest conveni és que ens guiaran en la implementació de les polítiques de millora", va remarcar Giménez."Aquest no és un informe més, és un document clau", ha assenyalat el secretari de millora educativa, Ignasi Giménez, que ha destacat que es tracta del fruit d’un conveni de quatre anys d’assessorament pensat en quatre fases: una primera, de diagnòstic, que culmina aquest dilluns; dos d’implementació i una de seguiment. "L’important d’aquest conveni és que ens guiaran en la implementació de les polítiques de millora", ha remarcat Giménez. En aquest sentit, Santiago va destacar que l’informe és, sobretot, "una mirada internacional experta, desinteressada, basada en l’evidència comparativa internacional", i que el sistema català té "bases sòlides".En aquest sentit, Santiago ha destacat que l’informe és, sobretot, "una mirada internacional experta, desinteressada, basada en l’evidència comparativa internacional", i ha destacat que el sistema català té "bases sòlides".

Segregació escolar

Bases sòlides sobre les quals recau una llista ingent de reptes. Com per exemple, sempre segons el nou informe, avançar en la superació de la segregació escolar, que persisteix, i millorar els suports: "L’accés al suport emocional i psicològic és desigual, i la identificació de les necessitats educatives encara no és completament sistemàtica".Bases sòlides sobre les quals recau una llista ingent de reptes. Entre ells, sempre segons el nou informe, està avançar en la superació de la segregació escolar –destaca que persisteixen patrons de segregació– i millorar els recolzaments: "L’accés al recolzament emocional i psicològic és desigual, i la identificació de les necessitats educatives encara no és completament sistemàtica".

Un altre dels punts febles del sistema segons el document presentat ahir és la "desalineació de la formació". "La preparació, l’acollida i el desenvolupament professional dels docents no sempre s’ajusten a les demandes d’aules cada vegada més complexes i diverses", apunta el document, que també critica la inestabilitat de les plantilles i la càrrega administrativaUn altre dels punts febles del sistema segons el document presentat aquest dilluns és la "desalineació de la formació". "La preparació, l’acollida i el desenvolupament professional dels docents no sempre s’ajusten a les demandes d’aules cada vegada més complexes i diverses", apunta el document que també critica la inestabilitat de les plantilles ["l’estabilitat del personal i la capacitat de lideratge pedagògic varien segons el context de cada centre] i la càrrega administrativa [els docents i equips directius dediquen massa temps a tasques administratives, cosa que limita el temps disponible per a la pedagogia i la col·laboració"].