Una quinzena de cooperatives catalanes s’alien per comprar habitatges a fons i grans propietaris

L’actual crisi d’accés a l’habitatge suposa un maldecap per a cada vegada més ciutadans de Barcelona i bona part de Catalunya. A més dels perfils més vulnerables, els alts preus de lloguer i compra, així com la falta d’oferta, deixen fora de l’equació cada vegada més persones d’aquesta anomenada classe mitjana. L’habitatge s’ha convertit així en un problema de país al qual, ara, les cooperatives d’habitatge català aspiren a capgirar-lo parcialment. Per a això, una quinzena d’aquestes entitats s’han aliat per sumar múscul, adquirir habitatges i treure’ls del «mercat especulatiu».

El barri de la Florida de l’Hospitalet de Llobregat ha acollit aquest dimarts 7 de juliol la primera assemblea de l’associació Custòdia, una ambiciosa i pionera iniciativa que aspira a desenvolupar el primer banc de sòls comunitaris a Catalunya i els territoris de parla catalana. Ara per ara, simplement s’ha constituït aquesta mancomunitat de cooperatives –de la qual formen també una altra quinzena d’entitats com el Sindicat de Llogateres i l’institut IDRA–. El projecte preveu avançar en els pròxims mesos amb la consolidació d’aquest banc de sòls, una infraestructura destinada a adquirir, custodiar i preservar sòl «perquè es mantingui permanentment fora del mercat especulatiu i al servei de projectes de habitatge assequible».

Glòria Rubio, coordinadora d’activitats de La Dinamo Fundació, explica que les diferents entitats que integren Custòdia mantenen una anàlisi compartida respecte a l’escassetat de sòl públic a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears. Territoris on, com en el conjunt d’Espanya, la major part dels habitatges es troben condicionades per les «dinàmiques de mercat» i, per això, consideren necessari «cooperativitzar sòl privat» i posar-lo a disposició de les entitats participants i a preus més accessibles.

En definitiva, la futura macrocooperativa, que s’ha de constituir jurídicament en algun moment del 2027, ambiciona a restar terreny al mercat de l’habitatge «als fons i altres grans propietaris». Rubio recorda que Catalunya compta amb prou feines amb un 2% d’habitatges socials en el conjunt del seu parc i recorda que en el passat ha sigut habitual que administracions venguessin sòl públic a privats. Així, defensa que les cooperatives sorgeixen com una opció per gestionar els pisos des de la proximitat i que aquests no perdin la condició d’assequible. «Si continuem gestionant els habitatges com un bé de mercat, cada vegada estarem en una situació pitjor», afegeix.

Escalar el projecte

Per garantir que els habitatges que passin a formar part de Custòdia es mantinguin sempre fora d’aquestes dinàmiques, la iniciativa planteja desenvolupar una eina que separi la propietat del sòl de la del vol, és a dir, els terrenys dels pisos. D’aquesta manera, Custòdia mancomunarà el sòl, mentre que els pisos se cediran a les diferents cooperatives locals que integren la iniciativa. Tot i que el gruix que de la iniciativa s’ha treballat en els últims dos anys, ja fa gairebé una dècada que algunes de les entitats impulsores, com Coop57 i La Dinamo, la van començar a cuinar. Així, ha sigut en aquest últim tram que ja ha començat a agafar forma fins a l’assemblea d’aquest 7 de juliol.

El projecte va explorar inicialment diverses fórmules jurídiques, com crear un «fonsantiinversor» o una socimi per intentar competir de tu a tu amb les grans forquilles, però per qüestions jurídiques finalment es va descartar. També es va plantejar la idea d’una fundació, però també es va rebutjar per les dificultats per aportar patrimoni propi de les entitats participants. Finalment, van optar per constituir-se com a cooperativa de serveis sense ànim de lucre, inspirada en experiències com Coop57, sense tancar la porta que més endavant pugui transformar-se en fundació. El model ja ha estudiat algunes proves pilot per comprovar l’efectivitat del model, com el de La Titaranya, de Valls. Per això, la missió ara és fer un salt d’escala.

Amb tot, per poder operar, el projecte necessita uns fons propis inicials d’uns set milions d’euros, que permetrien a la Custòdia accedir a finançament, comprar sòl, hipotecar-lo i adquirir més patrimoni sense desequilibrar en excés el deute. La idea és generar una ‘bola de neu’ que permeti al projecte créixer per fases i arribar a sumar un patrimoni d’uns 60 milions d’euros en una dècada. No obstant, aquests set milions encara no s’han assolit. Per això, les entitats han decidit esperar fins al 2027 i, per ara, constituir una associació que serveixi de passada previ a la macrocooperativa. La idea és treballar aquests mesos per teixir aliances polítiques i captar entitats interessades a aportar aquest capital mínim necessari per fer viable el projecte. La iniciativa concep les entitats com a eix central, però reconeix que també haurà d’interpel·lar les administracions públiques.

El model s’inspira així en les experiències internacionals de les Community Land Trusts (CLT) ja presents en altres països europeus o els Estats Units i que, expliquen des de l’entitat, «han demostrat la seva capacitat per mantenir l’assequibilitat dels projectes a llarg termini mitjançant una governança compartida entre entitats, usuàries i administracions públiques». A curt termini, l’associació no replica encara aquest model, però la idea és que ho pugui fer ja el 2027. Les cooperatives participants reconeixen que les xifres econòmiques a què aspiren suposen «un repte majúscul» i, per això, insisteixen en la necessitat d’ampliar la seva base social i entitats que aportin patrimoni.

Les Juntes, un projecte de la Florida

Que l’escenari per a la presentació del projecte hagi sigut la Florida tampoc és casual. En aquest barri hospitalenc arrela una de les cooperatives de habitatge que impulsen ara la Custòdia i que més soroll han fet en els últims mesos: Les Juntes. En el seu cas, es tracta d’una cooperativa d’habitatge dispers, és a dir que no compta amb blocs sencers de pisos cooperatius, com sol correspondre a aquest model, sinó que té pisos en diferents blocs de la zona. El motiu és que Les Juntes actua en pisos amb llogaters a dins que són propietat de bancs o fons i en els quals s’ha iniciat un procés de desnonament. Mariló Fernández, una de les impulsores, explica que en el seu cas van constituir una CLT local fa dos anys i mig.

En aquell temps, Les Juntes ja ha aconseguit sumar 13 pisos en una de les zones més denses de tot Europa i on amb prou feines queda espai per construir habitatges. Tot això negociant cas per cas amb fons, excepte un pis, que el va comprar a un particular. Per a això, la cooperativa hospitalenca ja ha invertit 800.000 euros, dels quals 500.000 surten d’una subvenció de la Generalitat de Catalunya per a projectes singulars. L’objectiu de Les Juntes és sumar un parell més de pisos en els pròxims mesos.