Rosa Martínez: "Les residències van a un model que respecti els ritmes de la gent gran"

A finals de juny, el Consell de Ministres va aprovar un decret amb una partida extra de 2.218 milions el 2026 per al sistema de dependència. Si s’hi suma la quantitat per al 2027, la xifra puja a una inversió total extra de 6.200 milions. "Amb aquesta injecció, Espanya pujarà gairebé dues dècimes el percentatge de PIB [destinat a les cures] i s’acostarà a l’1%. La mitjana de l’OCDE és l’1,8%", afirma la secretària d’Estat de Drets Socials, Rosa Martínez, que confia que els grups parlamentaris recolzin ben aviat la reforma de les lleis de dependència i discapacitat al Congrés dels Diputats.

¿La dependència ocupa ara el lloc que es mereix, políticament parlant?

Diria que sí, no només des del punt de vista pressupostari, sinó com a exigència ciutadana. El reial decret que va aprovar el Govern és una injecció de finançament, però, a més, també estem impulsant el canvi de model. Han canviat les expectatives i els desitjos de les famílies. Les persones que envelleixen tenen altres plans per a la seva última etapa vital. Tot això s’ha d’actualitzar, per això la reforma de les lleis de dependència i discapacitat.

¿En què es traduiran aquests 6.200 milions aprovats? ¿Com arribaran aquests diners a la gent?

Aquesta injecció econòmica posa a disposició de les comunitats més recursos. És a dir, es podran incloure en el sistema més persones, i fer-ho més ràpid, per donar-los una prestació o per ampliar la cartera de serveis, reforçar l’ajuda a domicili, concertar més places residencials… La dependència té tres eixos que el pressupost ha de cobrir. Un és arribar al major nombre de gent possible. És a dir, les llistes d’espera. Un altre és donar la millor cura possible a les persones que ja estan en el sistema, això es tradueix en més hores d’ajuda a domicili, millors prestacions i unes cures més personalitzades. El tercer eix són les condicions laborals de les cuidadores.

¿Guanyaran més les professionals que cuiden?

Les comunitats, que tenen la competència en la distribució i gestió dels fons atorgats per l’Estat, tindran el doble de recursos. Millorar el sistema és atendre més persones i atendre-les millor. Però també que les professionals cobrin més, és de justícia.

D’aquesta quantitat global, ¿quina partida anirà destinada a Catalunya?

Segons les nostres estimacions, Catalunya, entre el que queda del 2026 i fins a finals del 2027, rebrà 1.630 milions més. Suposa un 82% més del que va rebre el 2025. No hi ha en la història recent una inversió tan extraordinària en cap altre sistema de protecció social. Catalunya podrà reduir la seva llista d’espera a la meitat. Afegit al pla CURA de la Generalitat, la dependència a Catalunya canviarà radicalment el 2027.

¿Parlaria vostè d’un abans i un després?

Sens dubte. Aquesta injecció de diners i la reforma de les lleis suposen una refundació del sistema de la dependència. Estem posant les bases perquè el sistema s’adapti als reptes que tenim: una necessitat creixent, com atraure més professionals al sector i demanda de la societat de suports més personalitzats en lloc de macroresidències.

Ja hi ha projectes pilot per canviar el model de les macroresidències.

És una cosa que hem fet gràcies al pla de recuperació, transformació i resiliència. Per exemple, les unitats convivencials de Guipúscoa, en col·laboració amb la Fundació Matia. És l’exemple de com pot canviar una residència. Es passa a una organització més casolana i personalitzada, en la qual les persones tenen els seus ritmes i participen en les activitats diàries. No parlem de salons de 150 persones sinó unitats convivencials de 10 o 12. És una escala molt més humana on la relació amb les cuidadores és més pròxima.

¿Quines altres iniciatives hi ha, a més de les residències?

Els habitatges amb suport per a persones amb discapacitat, per exemple. Moltes vegades pensem que la dependència i el foment de l’autonomia és un àmbit exclusiu de les persones grans. Però les persones amb discapacitat necessiten també aquests suports des de la seva joventut. La lògica del sistema actual impedeix que una perso- na jove pugui fer el seu projecte de vida perquè no som capaços de personalitzar els suports a les seves necessitats. Amb els projectes pilot, hem demostrat que això és possible. Parlo d’habitatges amb suports on conviuen sis o vuit persones. Viuen al seu pis, treballen, estudien, participen en les activitats del barri… Tot això ho habilita la reforma legal que està al Congrés i és per al que aquests diners han de servir també.

El Govern està travessant temps convulsos. ¿Donarà temps a aprovar les lleis de dependència i discapacitat?

Demà es vota la reforma en comissió i després anirà al ple, on esperem que s’aprovi. Fem una crida als grups parlamentaris perquè la discapacitat i la dependència siguin temes que transcendeixin la batalla política.