Jordi Castellví: "Podem assumir un gran incendi, però no dos alhora"

¿Quina és la principal preocupació en aquests moments?

Les condicions meteorològiques i la simultaneïtat de focs: això no es donava a aquest nivell des del 2022.

Les temperatures extremes es mantindran durant almenys un dia més. ¿Com s’afronta?

Les entrades de masses d’aire calent fan que s’arribi als 40 graus en superfície. Aquesta situació es mantindrà fins demà i és molt complicada. El cap de setmana ens donarà una treva, però la setmana que ve tindrem una altra entrada de calor extrema.

És un fenomen que es repeteix cada vegada més. ¿Com afecta els treballs d’extinció?

Durant els anys 80 i 90 teníem tres o quatre jornades amb les condicions actuals, ara poden ser 30 o 40 dies. Això canvia per complet l’enfocament. I s’ha d’assenyalar que no estem en sequera. No obstant, quan les temperatures elevades s’allarguen, una part de la vegetació mor. El fet que hi hagi tants dies sense recuperar la humitat es converteix en un perill constant.

¿A què ens exposem?

El context meteorològic és tan crític que som davant d’una finestra ideal perquè es declarin grans incendis, tant de dia com de nit i a tot el territori.

I a tot això, s’hi suma la simultaneïtat de focs.

La nostra prioritat és provar d’evitar-la o intentar que duri com menys millor.

¿Com?

Si es produeixen diversos incendis alhora, se’n fa una anàlisi i marquem prioritats.

¿Quines?

Assumim que podem gestionar un gran incendi, però no dos grans incendis.

Llavors, ¿es pot deixar cremar un dels incendis?

Si és necessari, traiem recursos d’un incendi gran, mentre el continuem monitorant, per frenar els petits i impedir que es converteixin en grans.

¿Com es prenen aquest tipus de decisions?

Analitzem si hi ha persones o béns afectats i avaluem els recursos de què disposem. Si un foc crema sense risc per a les persones i tenim marge per confinar-lo en un eix concret, podem deixar que avanci fins allà sense enviar-hi més recursos per centrar-nos a minimitzar la simultaneïtat.

¿Quines zones tenen marcades en vermell al mapa?

Les zones més crítiques són l’interior de les Terres de l’Ebre (inclosos els Ports) i de Tarragona, el sud del Segrià i la Noguera, tot i que ara tenim la campanya de sega en marxa al nord de l’Anoia i el sud de la Segarra.

¿Per què són les àrees més preocupants?

Són els llocs on la vegetació pateix més estrès hídric. Una ignició en aquestes zones té capacitat de créixer, generar un gran incendi i provocar encara més simultaneïtat. Fins ara, hem tingut la majoria d’incendis al prelitoral, la regió metropolitana i les Gavarres, que no són els terrenys on pitjor estan els boscos. Tot i així, amb les onades de calor, en llocs on dècades enrere teníem marge d’actuació, perquè hi havia més humitat, ara ha augmentat el risc.

Quan parla d’un gran incendi, ¿a què es refereix?

A focs que cremin milers d’hectàrees, que superin la capacitat d’extinció dels bombers i que es propaguin a una gran velocitat. A la Segarra, l’any passat, el foc va arribar als vuit quilòmetres per hora. El nombre d’hectàrees afectades no ho és tot. És important tenir en compte el seu potencial. L’incendi de dimarts a la Carme (Anoia), per exemple, podia saltar cap a Montserrat i amenaçava la població.

¿Apagar tots els incendis ens ha fet més vulnerables?

Sí, els bombers hem tingut marge d’acció en bona part pels grans incendis dels anys 80 i 90, que van deixar unes estructures més preparades. Ara tot s’ha regenerat i hi ha més bosc i no podem aprofitar els antics perímetres de focs passats.

Llavors, ¿els incendis que "s’escapen» diria que estan portant a terme, de manera accidental, una part de la gestió forestal pendent?

En certa manera, sí, però de forma descontrolada. Ara, un incendi a l’inici de les Gavarres amb tramuntana no és capaç de cremar tot el massís. Les Gavarres estan vacunades i han quedat dividides en dues.

¿És com una mena d’eix de confinament com els que es pretenen crear?

Treballem per generar 14 grans eixos per evitar megaincendis. Ara a les Gavarres, es pot dir que ja hi ha un nou eix accidental de protecció.

¿Quants massissos queden sense vacunar?

Molts. Per exemple, els Ports, Sant Llorenç Savall o Prades, on no hi ha hagut grans focs durant els últims anys.

¿I es plantegen deixar avançar un foc de manera acompanyada fins a un lloc concret per dur a terme aquesta gestió?

Només es pot fer en llocs on està planificat prèviament de manera detallada, com a la Vall d’Aran. En alguns espais naturals hi ha projectes embrionaris de planificació. Però, si hi ha un incendi, l’hem d’apagar. Els bombers no podem decidir què es crema i què no si no és per qüestions operatives i de gestió d’efectius.

¿Les urbanitzacions són la principal inquietud?

Són un problema perquè no sempre podem garantir la seguretat dels seus veïns. Quan veiem una urbanització com a Sentmenat, tan disseminada que ni tan sols es veuen les teulades de les cases, som davant d’un greu risc.

És llavors quan demanen els confinaments.

Sí, demanem als veïns que no marxin perquè el perill és més gran. Des que arriba l’impacte del foc a la casa fins que es poden cremar els seus béns, tenim marge per actuar.

Subscriu-te per seguir llegint