Les tecnològiques espacials es tripliquen a Catalunya en 5 anys

Era febrer del 2020. La Covid era encara un virus llunyà i anecdòtic, la intel·ligència artificial (IA), cosa de ciència-ficció i l’economia de l’espai, una indústria completament de nínxol. "El new space [nou espai] és un concepte modern, que revolucionarà el món amb una nova economia basada en sistemes i aplicacions espacials", vaticinava llavors Mònica Roca, en aquella època vicepresidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona i, alhora, fundadora d’una empresa d’observació terrestre isardSAT. "Ho farà [això de revolucionar el món], perquè ve impulsada per l’empresa privada, que està disposada a invertir amb l’expectativa de produir beneficis tant econòmics com socials", completava Roca.

Era la seva manera d’explicar que la Cambra de Comerç organitzés, en col·laboració amb la Fundació Knowledge Innovation Market Bcn, i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) una jornada exclusivament dedicada a aquest sector. La trobada s’ha transformat en un congrés de dos dies (l’Space Economy Congress) que porta cinc anys consecutius celebrant-se cada vegada amb més solera. I, en aquest mateix temps, el sector ha crescut a Catalunya fins a arribar a triplicar el nombre d’empreses que s’hi dediquen.

Així ho plasma un informe elaborat per Acció (agència de promoció econòmica i empresarial de la Generalitat), que identifica 83 companyies que es dediquen al desenvolupament de tecnologies per a l’espai a Catalunya, el triple que el 2019. La immensa majoria són pimes, només dos de cada 10 ingressen més de 10 milions d’euros a l’any i pràcticament la meitat tenen menys d’una dècada de vida. En total, sumen un volum de negoci de 237 milions d’euros a l’any i una mica més de 1.800 llocs de treball.

Figuren en aquesta llista de companyies dedicades al sector Gutmar, YPlasma, Applus, Celeste Aerospace, Kreios Space, Pangea Propulsion, GTD, Open Cosmos, Aistech, GMV, Oesia, Sateliot, Sener, Indra, NTT Data...

En comparació amb la resta de sectors que composen la indústria catalana, 230 milions d’euros d’ingressos anuals sonen a poc (el de l’automoció mou prop de 15.000 milions d’euros, per exemple), la qüestió és que "està creixent una barbaritat", assegurava el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper. I ho farà molt més, aposten per la seva banda María Galindo, secretària de Polítiques Digitals de la Generalitat, i Sebastià Elías, consultor d’Acció especialitzat en l’àrea tecnològica.

Injecció de diners

S’emparen que noms ben coneguts d’aquest sector a Catalunya fa anys que desenvolupen els seus productes però encara no han començat a vendre, cosa que passarà ben aviat. "El 2025 haurà anat a més, perquè aquestes empreses han crescut, però també perquè s’hi estan injectant més diners, tant a Europa, com a Espanya", s’esplaia Galindo. "El sector està creixent moltíssim i va a més", afegeix. Prova afegida d’això és que quatre de les 10 companyies més importants del món en aquest sector tinguin seu a la comunitat. Són Airbus, els fabricants nord-americans RTX i Lockheed Martin i la multinacional de nou francesa Safran.

O que Barcelona s’hagi convertit en la quarta ciutat de la Unió Europea (UE) que més finançament privat ha captat per a start-ups de tecnologia espacial en el lustre que va des del 2021 fins al 2025. I és ben sabut que la capital està assentada com el cinquè pol d’empreses emergents més importants d’Europa, cosa que significa que destaca una mica més fins i tot en l’àmbit concret de l’espai. Per davant té Tolosa, Berlín i Munic. D’acord amb les dades que recopila Acció, són bàsicament sis empreses les que s’han repartit el gran gruix d’aquests fons (113 milions de dòlars, menys de 100 milions d’euros), i són Sateliot, Pangea, Kreios Space, Aistech, Fregata Space i Earth Pulse.

No obstant, queda molt per fer, ja que el rànquing d’inversió estrangera directa no inclou ni Espanya ni cap empresa espanyola com a impulsora o receptora de cap d’aquests projectes. En total, només l’any passat es van destinar 10.300 milions d’euros a projectes internacionals relacionats amb l’espai, i amb aquests, ja en són més de 37.000 mobilitzats des del 2021. Els països més actius en aquest sentit són els EUA, el Regne Unit, Alemanya, França i els Països Baixos.

Les destinacions més buscades per portar a terme aquests projectes d’inversió són també els Estats Units, el Regne Unit i França, però en aquest cas amb els Emirats Àrabs Units pel mig i amb Austràlia tancant el rànquing.

El pla de la Generalitat

Amb tot això com a marc, la Generalitat va posar en marxa a finals de l’any passat un pla exclusivament abocat a afavorir que aquest sector creixi encara més. Li van dir Estratègia Catalunya Espai 2030 , aparcant per primera vegada el terme new space amb què s’havia identificat aquesta indústria des dels seus principis, en un gest que mirava de demostrar que l’ambició era incorporar qualsevol part de la cadena de la indústria de l’espai i, en un gir més recent, de la defensa.

Aquest pla contempla la inversió de 150 milions d’euros fins a l’any 2030 i el llançament de vuit satèl·lits en aquest temps, que serveixin per a monitoratge terrestre o per ampliar les comunicacions a (i amb) la Terra. També la creació de comissions de treball, l’obertura d’espais on les empreses puguin provar les seves solucions o l’inici d’un programa per aglutinar dades que ajudin les companyies a desenvolupar noves solucions.

Tot això, per treure profit d’una indústria que es preveu que mogui prop de 750 milions de dòlars (650 milions d’euros) a escala mundial de cara a l’any 2030, aproximadament un 50% més que els 500 milions d’euros que mou avui dia.

"És un sector molt estratègic per a Catalunya", va assenyalar ahir el conseller Sàmper, al fer balanç dels primers sis mesos d’aquesta estratègia. "L’aposta és sincera al 100% i ferma al 100%, i volem acompanyar el sector, perquè no només generarà moltes oportunitats de futur per a Catalunya, sinó també de present", va acabar.

Subscriu-te per seguir llegint