Sensors per a la NASA a Girona
L’agència nord-americana preveu incorporar la tecnologia de Thinex Rotimpress als paracaigudes que desplega a l’espai, per mesurar-ne el grau de tensió. La impremta de Girona, que ha treballat tres anys en els xips, és un grup familiar amb uns 40 milions d’euros de facturació anual i 200 empleats.

Marc Vizern, responsable de Thinex, al laboratori de l’empresa que treballa en l’electrònica impresa. | THINEX ROTIMPRESS
Paula Clemente
Van començar als 80 com la impremta del diari El Punt, però ja llavors van veure que necessitaven més que imprimir diaris de nit perquè allò tingués sentit. I es van obrir a les revistes i als catàlegs. I, més endavant, a uns altres negocis relacionats amb les arts gràfiques, però que no fossin estrictament impressió convencional en paper, com per exemple el negoci de l’embalatge.
Així es va convertir Impressions Rotatives Offset (Rotimpress) en un grup familiar amb uns 40 milions d’euros de facturació anual i 200 empleats, a càrrec ja de la segona generació (Isabel Bosch és la representant de la família propietària en el consell), però amb una gestió professionalitzada (el conseller delegat és Joan Vidal, un directiu aliè a la família) i que tanca negocis amb la NASA.
Thinex, la filial dedicada a l’electrònica impresa dins de Rotimpress –la impremta amb seu a Girona–, ha estat tres anys col·laborant amb l’agència espacial nord-americana per subministrar-li uns xips impresos sobre tela amb què podran saber com està de prop de trencar-se un paracaigudes. "Des del principi ja va ser una empresa amb esperit emprenedor, amb ganes d’anar un pas endavant i amb visió de llarg termini", contextualitza Marc Vizern, responsable d’aquesta àrea de negoci, sobre Rotimpress.
Tintes amb propietats
Va ser aquest esperit d’"estar sempre a la recerca de coses noves i diferents", diu, el que els va impulsar a buscar sectors que estiguessin en auge. I van trobar l’electrònica impresa. "La covid va retardar una mica l’aposta, però el 2021 la companyia va decidir invertir fons propis a estudiar aquesta línia de negoci i crear-li un equip", explica Vizern, que descriu simplificadament la seva feina com imprimir tintes que tinguin una funcionalitat diferent de la gràfica. Són tintes conductores, aïllants, bioactives (que reaccionen al contacte amb una proteïna), termocròmiques (que canvien la temperatura) i que estan impreses sobre materials o superfícies flexibles o extremament fins.
La gràcia, en definitiva, és que aquestes tintes es puguin integrar a pràcticament qualsevol objecte. Per exemple, han elaborat escalfadors perquè les bateries que es fan servir en la indústria de la mobilitat estiguin a la temperatura adequada quan es troben en entorns freds o per compensar la temperatura de neveres càrnies i evitar així la condensació.
Malgrat tot, es tracta d’un sector petit i per ara desconegut, destaca Vizern. Ho demostra el fet que en tan sols dos anys, amb un equip de quatre persones dedicades exclusivament a això (per a tota la feina administrativa es recolzen en l’estructura de Rotimpress), i amb una facturació de mig milió d’euros, Thinex aconseguís arribar fins a la NASA.
Va propiciar la unió el fet que aquesta petita filial de Girona decidís involucrar-se activament en institucions i organismes relacionats amb la innovació i l’emprenedoria, com el Tech Barcelona, el DFactory del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) i Acció, l’agència de promoció econòmica i empresarial de la Generalitat de Catalunya.
És aquest últim organisme el que va convocar públicament un repte que els encarregava una empresa el nom del qual van mantenir amagat. El que volia aquesta empresa era un sensor que, integrat en un teixit, els permetés mesurar la capacitat d’estirament de la tela. La interessada era una consultoria anglesa que havia fet una crida generalitzada (guant que va recollir Acció) i que va resultar que treballava per a la NASA.
Es va imposar la proposta de Thinex Rotimpress. El mateix Vizern es va reunir amb tres enginyers de l’agència, els va resoldre tots els dubtes i després de tres anys de treball plegats els va acabar encarregant diverses mostres del sensor que en principi faran servir per als paracaigudes amb què mouen satèl·lits o fins i tot una càpsula que porti astronautes.
Això, en qualsevol cas, els ha obert el camí per treballar amb altres empreses que es dediquen al sector de l’espai a Catalunya. És en part per això, però també pel creixement natural que van veient que té l’empresa, que el seu màxim responsable li aventura un creixement exponencial durant aquests pròxims anys.
Subscriu-te per seguir llegint
- Detingut Pere Albó, exalcalde de Sant Feliu de Guíxols, per masturbar-se a la piscina d'un hotel del Maresme
- La dona del Nobel d'Economia Joseph Stiglitz considera que el Trueta va salvar la vida del seu marit
- Visita de la Casa Reial a l'Escala: l'oposició critica la poca informació i les possibles afectacions
- Una banda amb lligams a les comarques de Girona s’apropia de 140 milions d’euros amb fraus informàtics internacionals
- La ràpida actuació de la Policia Local de Tossa de Mar salva la vida d'un nadó amb aturada cardiorespiratòria
- Un jove de 16 anys cau rodolant dotze metres a una cala de Lloret de Mar
- Un Girona sense Stuani?
- Els arqueòlegs troben una gerra amb un ou que va servir d'ofrena fa 1.800 anys a la vil·la romana de Sarrià de Ter