El punt cec de la selectivitat: qui corregeix els exàmens i amb quins criteris

La PAU pot ser una prova necessària i útil, però, tal com està dissenyada actualment, no garanteix que tots els estudiants siguin avaluats en condicions equivalents. Només serà realment justa si adopta una sèrie de canvis. Entre d’altres, la doble correcció des de l’inici i la formació específica dels avaluadors. Així ho defensa la professora Judit Ruiz-Lázaro, vicedegana d’Innovació i Investigació de la facultat d’Educació de la UNED, a partir dels resultats d’una investigació publicada la setmana passada.

La investigació no aporta evidències de la inflació sistemàtica de les qualificacions als centres privats davant els públics, les famoses ‘notes inflades’

Titulat ‘La investigació sobre l’accés a la universitat a Espanya: revisió bibliomètrica fins al 2024’, el treball analitza dècades de producció científica sobre l’accés universitari. Ruiz-Lázaro, com a investigadora principal, assenyala que els resultats apunten a la necessitat de prendre diverses mesures perquè la selectivitat compleixi el seu veritable objectiu: «identificar de la manera més igualitària i objectiva possible els estudiants més preparats per cursar estudis superiors». La primera mesura, que té a veure amb la correcció, pretén evitar que els criteris subjectius dels avaluadors deixin d’estar latents. La investigadora proposa que els correctors –docents d’universitat i d’institut– rebin un entrenament i una formació específica, una cosa que ja hi ha en algunes comunitats, però que no respon a un protocol comú.

En conversa amb aquest diari, Ruiz-Lázaro reclama també la doble correcció,que, actualment, només s’activa quan l’estudiant la sol·licita, normalment com a reclamació i no com a garantia prèvia. «El que proposem és que sigui la norma des del principi, no el recurs al qual s’acudeix quan ja ha sortit malament», explica Ruiz-Lázaro, que firma l’estudi juntament amb dos professors i investigadors de la Universidad Complutense de Madrid, Coral González Barberá i José Luis Gaviria-Soto.

«La selectivitat no garanteix que tots els estudiants siguin avaluats en condicions equivalents: proves no equiparables entre comunitats, criteris de correcció heterogenis i un disseny que no és neutral respecte a les condicions de partida de l’estudiant»

Judit Ruiz-Lázaro

— vicedegana d’Innovació i Investigació de la Facultat d’Educació de la UNED

Selectivitat 2026

Aquesta conclusió està de plena actualitat després que la selectivitat d’aquest any s’hagi saldat amb dos problemes greus. A Catalunya, el Departament de Recerca i Universitats va rebre 2.057 peticions de revisió de l’examen de Matemàtiques científiques tecnològiques, 600 més que el curs passat. Era un examen, segons els estudiants, molt difícil d’acabar a temps. Al País Basc, mentrestant, es va registrar un sorprenent nombre de suspensos (zeros rotunds inclosos) en l’examen d’Euskera, un assumpte que ha arribat als tribunals.

«Fins fa poc, hi havia diverses comunitats en les quals el corrector podia bonificar amb un o dos punts la bona presentació o qualitat ortogràfica. Segons el seu propi judici i sense criteri objectivable, una subjectivitat enorme en una prova d’aquestes característiques»

Judit Ruiz-Lázaro

— vicedegana d’Innovació i Investigació de la facultat d’Educació de la UNED

Les investigacions prèvies realitzades per Ruiz-Lázaro deixen clar que l’actual selectivitat «són 17proves diferents quant a contingut» que , a més, «es corregeixen de forma diferent». En aquest aspecte, els investigadors reconeixen alguna millora. Per exemple, en aquests últims anys s’ha treballat en la unificació en els criteris per penalitzar les faltes d’ortografia i la mala presentació, una norma que va entrar en vigor en la selectivitat del 2025. «Com a investigadors, ens va cridar molt l’atenció que, fins fa poc, hi havia diverses comunitats en les quals el corrector podia bonificar amb un o dos punts la bona presentació o qualitat ortogràfica. Segons el seu propi judici i sense criteri objectivable. Això és un marge de subjectivitat enorme en una prova d’aquestes característiques», explica la vicedegana.

La selectivitat es presenta com una prova objectiva en què tots parteixen del mateix punt. Segons la investigadora de la UNED, això no és del tot cert perquè no depèn només dels coneixements de l’estudiant

Decisiva per al futur acadèmic dels joves i l’elecció d’estudis superiors, la nota de la selectivitat no reflecteix únicament ni la seva capacitat ni el seu esforç individual, sinó també les condicions socials i econòmiques. Aquí rau, segons els investigadors, una altra de les injustícies de l’actual PAU. La selectivitat es presenta moltes vegades com el gran igualador, la prova objectiva on tots parteixen del mateix punt. Però això no és del tot cert perquè entren en escena altres factors, a més dels coneixements de l’estudiant.

«Un alumne que ha pogut pagar-se una acadèmia, que té a casa un ambient tranquil per estudiar i que ha tingut professors estables laboralment durant el batxillerat arriba a l’examen en millors condicions que un altre amb el mateix potencial, però amb menys sort en l’entorn. I això la nota no ho reflecteix. La solució passaria per dissenyar proves que depenguin més de la capacitat real de raonament», argumenta la investigadora.

Sense evidència de ‘notes inflades’

La investigació revisada no aporta evidències de la inflació sistemàtica de les qualificacions als centres privats davant els públics, les famoses ‘notes inflades’. Ara bé, Ruiz-Lázaro sí que adverteix que dos estudiants amb el mateix expedient de batxillerat no sempre han sigut avaluats amb el mateix nivell d’exigència. «Això no és necessàriament inflació intencionada, sinó falta d’homogeneïtat en els criteris d’avaluació entre centres», respon la vicedegana.

El reial decret de la PAU, que va entrar en vigor el 2025, insta que la prova sigui com més homogènia possible a tot Espanya, però descarta un examen únic i idèntic en totes les autonomies. El plantejament i el contingut de les preguntes continuen sent terreny exclusiu de les autonomies, que tenen les competències educatives.

Continguts diferents

Els investigadors de la UNED i de la Complutense asseguren que, en alguns casos, les comunitats no avaluen continguts que són d’obligat compliment per la normativa estatal. «Una prova comuna basada en els continguts mínims i comuns ja establerts per un reial decret seria perfectament viable sense necessitat de tocar les competències autonòmiques. L’únic obstacle real és de coordinació: s’hauria de celebrar el mateix dia i hora a tot el país per evitar filtracions. Té solució tècnica perquè aquest tipus de sistema d’avaluació a gran escala i en aquestes condicions ja es porta a terme en algunes universitats com en la UNED. No obstant, requereix una voluntat política que, com hem vist, no ha arribat a materialitzar-se», explica Ruiz-Lárazo.

Com a pas més immediat, els investigadors proposen incorporar una part comuna dins de cada prova, amb criteris de correcció compartits, mantenint la resta per als continguts propis de cada comunitat. «És un avenç real i perfectament factible dins del marc normatiu actual», assegura.

«Les nostres investigacions conclouen que, tal com està dissenyada actualment la selectivitat, no garanteix que tots els estudiants siguin avaluats en condicions equivalents. Això es deu al fet que la seva implementació presenta limitacions documentades: proves no equiparables entre comunitats, criteris de correcció heterogenis i un disseny que no és neutral respecte a les condicions de partida de l’estudiant», conclou la vicedegana.