Un estudi demana formació específica per als avaluadors

La PAU pot ser una prova necessària i útil, però, tal com està dissenyada actualment, no garanteix que tots els estudiants siguin avaluats en condicions equivalents. Només serà realment justa si adopta una sèrie de canvis. Entre d’altres, la doble correcció des de l’inici i la formació específica dels avaluadors. Així ho defensa la professora Judit Ruiz-Lázaro, vicedegana d’Innovació i Investigació de la Facultat d’Educació de la UNED, a partir dels resultats d’una investigació publicada la setmana passada.

Titulat La investigació sobre l’accés a la universitat a Espanya: revisió bibliomètrica fins al 2024, el treball analitza dècades de producció científica sobre l’accés universitari. Ruiz-Lázaro, com a investigadora principal, indica que els resultats apunten a la necessitat de prendre diverses mesures perquè la selectivitat compleixi el seu veritable objectiu: "Identificar de la manera més igualitària i objectiva possible els estudiants més preparats per cursar estudis superiors". La primera mesura, que té a veure amb la correcció, pretén evitar que els criteris subjectius dels avaluadors deixin d’estar latents. La investigadora proposa que els correctors –docents d’universitat i d’institut– rebin un entrenament i una formació específica, una cosa que ja hi ha en algunes comunitats, però que no respon a un protocol comú.

Doble correcció

Ruiz-Lázaro reclama també la doble correcció, que, actualment, únicament s’activa quan l’estudiant la sol·licita, normalment com una reclamació i no com una garantia prèvia. "El que proposem és que sigui la norma des del principi, no el recurs al qual s’acudeix quan alguna cosa ja ha sortit malament", explica Ruiz-Lázaro, que firma l’estudi amb Coral González Barberá i José Luis Gaviria-Soto, professors i investigadors de la Universitat Complutense de Madrid.