El "mateix infern" es desencadena a Los Gallardos i es cobra 12 vides

La tragèdia va tenir el seu origen en un simple foc de cuneta a l’altura de la localitat de Los Gallardos, a la província d’Almeria. Un pal de la llum va caure i es van originar les flames en un costat del voral. Els bombers hi van acudir i el van apagar. No obstant, l’altre flanc va començar a cremar. El vent va convertir allò en un incendi forestal, en un autèntic infern: entorn de 4.000 hectàrees calcinades, 12 morts, 23 persones sense localitzar i vuit ferides, quatre d’elles en estat greu. Hi ha set denúncies per desaparicions. En tan sols dues hores, les flames van avançar 15 quilòmetres. L’orografia de la zona, amb molts habitatges disseminats, va acabar per convertir-ho tot en una trampa mortal. El foc ha deixat més de 1.400 desallotjats i al caure la nit l’incendi continuava sent "complex".

Álvaro Ramos, alcalde de Garrucha, una de les localitats afectades, explicava que "mai" havia vist "res igual", ni tan sols quan va ser agent forestal. No va dubtar a catalogar-lo com "l’infern mateix". Aquest regidor radiografiava la zona: "Hi ha moltíssims habitatges disseminats, moltes cases aïllades, petites barriades amb accés a través de cursos de rius (rambles), camins de difícil trànsit, barrancs que es converteixen en rateres...". Per això, Ángel Collado, alcalde de la localitat de Bédar, va agafar el cotxe amb els seus regidors i van anar "porta per porta" per demanar en alguns casos el confinament i en d’altres el desallotjament.

El president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, va parlar d’un foc "estrany", per com va ser d’inesperat, que "es va propagar com la pólvora". Les ratxes de vent afegit al fet que la zona compta amb una vegetació abundant per les pluges de l’hivern, seca per les últimes onades de calor i molt combustible, va fer possible que les flames prenguessin gran velocitat. En paraules de Moreno, "una bomba de rellotgeria".

Els 12 morts en aquesta tragèdia es van localitzar en dos escenaris diferents. El primer, situat en un cotxe amb el volant a la dreta, britànic. Quatre persones van morir calcinades a l’interior. Les altres vuit formaven part d’un grup de veïns de Bédar que van decidir abandonar el poble per uns camins no indicats, desobeint les autoritats. Moreno explicava que "lamentablement, la no atenció a aquestes recomanacions, ja que probablement ha causat el trist succés i elevat nombre de morts".

Els quatre ferits més greus van ser traslladats a l’Hospital Virgen del Rocío de Sevilla des de l’Hospital Torrecárdenas d’Almeria. A la capital andalusa hi ha la Unitat de Cirurgia Plàstica i Grans Cremats, que és un referent a escala nacional. La Guàrdia Civil, per la seva banda, va fer batudes a la recerca de persones desaparegudes.

Malgrat que encara no s’han pogut identificar els cadàvers, les autoritats van assenyalar que almenys un d’ells era espanyol. La resta eren britànics o belgues. Això es deu en part al perfil demogràfic de la zona arrasada pel foc. A Los Gallardos i Bédar, les poblacions on es van iniciar les flames, hi ha una gran comunitat estrangera que es troba disseminada per les pedanies i els cortijos.

Ratxes de vent

David Rodríguez, responsable del Pla Infoca, va assegurar des del Lloc de Comandament Avançat que el problema més gran en la lluita contra el foc en les primeres hores va ser el vent. Durant la nit va arribar als 50 quilòmetres per hora, al matí va amainar i a la tarda va tornar a prendre força. Per això Rodríguez va explicar que a la zona hi havia desplegats nombrosos efectius preocupats per la zona oest, la més activa. També s’hi traslladava l’UME, amb 12 vehicles, dos d’abastament i 80 efectius que s’afegeixen a més de 187 bombers forestals.

La polèmica política va girar entorn de la decisió de no enviar un missatge d’avís a la població d’Es-Alert. Óscar Puente, ministre de Transport, va retreure aquest fet al Govern andalús, a més de recordar-li la retallada d’efectius antiincendis. Moreno va explicar que van ser els tècnics els que van prendre la decisió. "Van dir que calia enviar fins a tres missatges diferents, que era molt baixa la cobertura i que generaria més confusió que ajuda", va assenyalar. Es referia al fet que uns veïns s’havien de confinar a casa i d’altres havien de ser desallotjats. En aquest segon grup, hi havia els que havien de sortir per un camí i els que havien de partir per un altre.

Subscriu-te per seguir llegint