Multes de fins a 100.000 euros per fer una foto al DNI: l’AEPD llança un avís urgent als consumidors

Fer una foto al DNI, escanejar-lo o demanar-ne una fotocòpia pot semblar un tràmit normal. Passa en entregues de paquets, allotjaments, accessos a recintes, contractacions o gestions amb empreses. Però l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha tornat a deixar clar que no sempre és legal demanar una còpia del document d’identitat.

El motiu és senzill: el DNI conté moltes més dades de les necessàries per comprovar qui és una persona. A més del nom i el número d’identificació, pot incloure fotografia, data de caducitat, número de suport, equip d’expedició o altres dades que no sempre són imprescindibles. Segons l’AEPD, conservar o tractar aquesta informació sense necessitat pot vulnerar el principi de minimització de dades i augmentar el risc de suplantació d’identitat.

Què diu exactament l’AEPD sobre el DNI?

L’AEPD recorda que, com a regla general, no cal entregar una còpia del DNI per exercir drets com l’accés, la rectificació o la supressió de dades. Només es podria demanar informació addicional quan hi hagi dubtes raonables sobre la identitat de la persona que fa la sol·licitud.

La mateixa Agència també ha avisat que, en sectors com els hotels, allotjaments turístics o empreses de lloguer de vehicles, la normativa pot obligar a recollir determinades dades del viatger, però això no autoritza automàticament a fer una fotocòpia del DNI o del passaport. En aquests casos, l’AEPD considera que n’hi pot haver prou amb omplir un formulari i verificar visualment el document, sense guardar-ne una còpia.

La multa que posa en alerta les empreses

El cas més sonat és el d’Orange, sancionada amb 100.000 euros després que un missatger fotografiés el DNI d’un client per les dues cares per entregar-li un paquet. La sanció es va basar en el fet que aquesta pràctica recollia més dades de les necessàries per verificar la identitat del destinatari.

La clau és l’article 5.1.c del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), que estableix que les dades personals han de ser adequades, pertinents i limitades al que sigui necessari per a la finalitat del tractament. Dit d’una altra manera: una empresa no pot demanar totes les dades del DNI si només necessita comprovar que ets tu.

Per què és tan perillós entregar una còpia del DNI?

El problema no és només la multa per a l’empresa. El risc real el pateix el ciutadà. Una còpia del DNI pot acabar en mans equivocades i servir per obrir comptes, contractar serveis, donar d’alta línies telefòniques, fer compres fraudulentes o cometre una suplantació d’identitat.

Per això, l’AEPD insisteix que s’ha de limitar al màxim la informació que es lliura. Si una empresa només necessita comprovar la identitat, pot mirar el document, anotar les dades imprescindibles o utilitzar altres sistemes de verificació, però no conservar una imatge completa del DNI sense una base legal clara.

Què has de fer si et demanen fotografiar o fotocopiar el DNI?

Si et trobes en aquesta situació, el primer que has de fer és preguntar per què necessiten una còpia completa del document i quina norma els autoritza a conservar-la. No és el mateix ensenyar el DNI per verificar la identitat que permetre que en facin una fotografia o una fotocòpia.

Si no és estrictament necessari entregar una còpia íntegra, l’AEPD recomana ocultar o protegir les dades que no siguin imprescindibles, com el número de suport o l’equip d’expedició. I si s’ha d’enviar una còpia per mitjans electrònics, cal evitar fer-ho per canals poc segurs, com un correu ordinari sense cap protecció.

També és recomanable escriure sobre la còpia la finalitat concreta per a la qual s’entrega, per exemple: “Còpia facilitada només per a la verificació d’identitat en aquest tràmit”. Això pot dificultar-ne un ús fraudulent posterior.

Es pot denunciar?

Sí. Si una empresa, hotel, missatgeria o establiment insisteix a fer una foto o una còpia del DNI sense justificar-ho, el consumidor pot negar-s’hi i demanar un mètode alternatiu de verificació. En allotjaments, per exemple, l’AEPD assenyala que les dades es poden recollir mitjançant formularis presencials o en línia i que, en cas presencial, pot ser suficient una comprovació visual del document.

Si l’empresa manté l’exigència o tracta les dades de manera indeguda, es pot presentar una reclamació davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. La sanció dependrà del cas, de la gravetat i del tractament fet, però el precedent dels 100.000 euros demostra que fotografiar el DNI sense justificació pot sortir molt car.

El missatge és clar: el DNI no és una simple targeta per fer tràmits. És un document amb dades personals sensibles i, si es copia sense control, pot convertir-se en una porta oberta al frau.