El suspens en Matemàtiques afecta les notes de tall de ciències

La patacada de les matemàtiques científiques a la selectivitat [un 4,18 de mitjana, dos punts menys que el 2025, després d’un examen "impossible d’acabar"] feia presagiar una caiguda de les notes de tall a les PAU. El presagi es va confirmar ahir. Baixen les notes de tall a Medicina, any rere any la titulació de més difícil accés. La sorpresa l’ha donat el doble grau en Dret i Relacions Internacionals de la UAB, que és la carrera amb la nota d’accés més alt (12,9). Aquest any no hi ha cap grau amb una nota d’accés de 13 o més.

Malgrat el descens en Medicina, aquests estudis continuen copant les primeres posicions del rànquing de les notes de tall més altes a Catalunya, tot i que amb unes xifres inferiors a les del curs anterior al Clínic, la UPF, Bellvitge, Reus, la UAB, Lleida i Girona. Medicina al Clínic, la més alta, ha quedat en un 12,685, davant el 12,850 de l’any passat.

A la UPF, la segona facultat amb la nota més elevada per a aquest desitjat grau, se situa en 12,534, per sota del 12,650 de l’any passat. A Bellvitge baixa fins al 12,50, davant el 12,650 del curs passat; a Reus queda en 12,426, davant el 12,576 del curs anterior, i a la UAB descendeix fins al 12,354, davant el 12,494 del curs anterior. Baixa també a Lleida (de 12,467 el 2025 al 12,344 d’aquest any) i a Girona (del 12,453 del 2025 al 12,302 d’aquest any).

L’efecte ‘districte únic’

Aquesta radiografia, que en principi hauria de ser positiva per als estudiants catalans afectats per les Matemàtiques –la mitjana baixa per a tothom–, no ho és tant si es té en compte que l’accés a la universitat espanyola funciona amb un districte únic, i que l’examen impossible va ser el mateix per a un estudiant de Terrassa i per a un de Lleida, però no per a un de Jaén o Santander. Situació que any rere any impacta especialment en els estudis de Medicina, on un 40% dels estudiants a les universitats catalanes venen d’altres comunitats.

Més enllà del lleuger descens en Medicina, la sorpresa de les notes de tall és el sorpasso de Dret i Relacions Internacionals a la UAB, que amb un 12,924 encapçala la llista en un any en què cap titulació arriba al 13; un sorpasso que s’explica per la baixada del doble grau en Física i Matemàtiques (líder indiscutible en el rànquing any rere any) tant a la UAB, on s’ha quedat en un 12,924, com a la UB, amb un 12,812; totes dues afectades per la ponderació de l’examen "maleït".

Tot i que la davallada més significativa en la nota mitjana de les PAU s’ha registrat a Matemàtiques –la matèria que pondera en un nombre més elevat de graus i que, per tant, ha tingut un impacte tant en carreres com Medicina, Física o Matemàtiques–, en conjunt les qualificacions han baixat en 20 de les 35 matèries examinades. La nota mitjana de la fase d’accés de les PAU 2026 a Catalunya s’ha situat en un 6,403, mentre que la nota mitjana d’accés a la universitat ha estat de 7,167. Es tracta de la mitjana de les PAU més baixa dels últims cinc cursos. L’evolució des del 2022 mostra una tendència que és descendent: 6,856 (2022), 6,787 (2023), 6,752 (2024), 6,440 (2025) i 6,403 (2026).

A banda de Dret i Relacions Internacionals de la UAB, que encapçala el rànquing amb un 12,924, també ocupa les primeres posicions el grau en anglès d’Estudis Internacionals d’Economia i Empresa de la UPF, amb una nota de tall de 12,334. Entre les sorpreses de la part alta de la classificació també destaca el 12,106 del grau interuniversitari de Filosofia, Política i Economia, impartit conjuntament per la UPF, la UAB, la UAM i la Universitat Carles III de Madrid.

De l’11 al 5

El doble grau en Educació Infantil i Educació Primària del pla de millora de la formació inicial de mestre (cinc anys) també se situa entre els més exigents, amb una nota de tall que frega l’11: un 10,912 a la UB i un 10,848 a la UAB. A l’altre extrem del rànquing, en 146 titulacions n’hi ha prou amb un 5 per accedir-hi. És el cas de graus com Traducció i Interpretació a la UAB, Història a la UB, Enologia a la URV o Periodisme a la Universitat de Vic.

Segons la web de la UAB, el grau en Dret i Relacions Internacionals de la UAB ofereix sortides professionals tant en l’àmbit jurídic com en l’internacional. Els seus titulats poden treballar en organitzacions internacionals, com les Nacions Unides o el Consell d’Europa, i en institucions supranacionals, com la Unió Europea; incorporar-se al cos diplomàtic; desenvolupar la seva carrera en administracions públiques que intervinguin en polítiques i accions europees o internacionals; o exercir en associacions, ONG i grups de pressió amb presència internacional o representació davant de les institucions comunitàries. Només té 20 places i el curs passat la nota d’accés ja estava en un 12,714.

En el procés de preinscripció, 59.653 estudiants han demanat poder accedir a alguna de les set universitats públiques catalanes. D’aquests, 48.185 (el 80,78%) ja tenen plaça assignada en algun dels estudis sol·licitats. Del total, un 60,53% (29.167) podrà estudiar el grau universitari al centre que havia escollit com a primera opció.