Les penes lleus pel tràfic de rellotges robats impedeixen la persecució de les bandes internacionals

La persecució de la compra i venda de rellotges de luxe robats és un dels principals reptes a què s'enfronten els grups policials especialitzats en aquest delicte, sobretot quan aquests objectes acaben sortint del país. La justícia, per la seva banda, té dificultats per aconseguir una condemna perquè la llei exigeix provar que l’acusat sabia, o havia de saber, que el rellotge havia sigut sostret. A més, segons un informe elaborat per l’advocat penalista Emilio Zegrí per a Foment del Treball, la lleu penalització del delicte de receptació «fa pràcticament inviable la persecució internacional del comerç d’objectes robats a Espanya», ja que la majoria dels tractats d’extradició exigeixen que es tracti de delictes castigats «amb més severitat».

El delicte de receptació està recollit als articles 298, 299 i 300 del Codi Penal i està castigat amb una pena de presó de sis mesos a dos anys, tot i que aquesta es pot elevar fins als tres anys en determinats supòsits agreujats, com ara en el cas dels rellotges de luxe quan tenen un valor econòmic elevat. El dictamen d’Emilio Zegrí, les conclusions del qual fa seves Foment del Treball, considera que aquesta pena «sembla insuficient» i també «incongruent» en comparació amb la prevista per a altres delictes. Per això, proposa modificar la llei per incrementar-la. Per a l’advocat, aquest increment «tindria l’avantatge de facilitar l’extradició i la cooperació de cossos policials internacionals».

La receptació, per l’«exigua» condemna que comporta, queda exclosa gairebé sempre dels processos d’extradició, cosa que afavoreix, «per la impunitat», la revenda d’objectes robats a Espanya, entre aquests rellotges de luxe, segons l’informe. «Sembla lògic establir mesures que dificultin la viabilitat d’aquest mercat secundari», remarca l’advocat. L’increment de la pena, indica el dictamen, ajudaria a la persecució d’aquest delicte i a «la investigació internacional» i, d’aquesta manera, «es dificultaria la rendibilitat» econòmica que comporta la comissió d’aquests delictes a Espanya.

«Turisme delinqüencial»

L’informe destaca que a Barcelona es dona el «turisme delinqüencial» propiciat per organitzacions internacionals dedicades professionalment a furts i robatoris. Aquestes bandes distribueixen els seus membres per les capitals d’Europa en funció de la facilitat i les opcions que troben a cada país per cometre els robatoris. Així, hi ha grups especialitzats en la sostracció de rellotges de luxe i els seus membres comparteixen una mateixa nacionalitat. En aquest sentit, el dictamen assenyala que l’organització s’estén per diferents països, separant, per exemple, el robatori a Espanya, de la receptació i la introducció dels objectes sostrets en un altre Estat.

Un altre dels aspectes importants per lluitar contra la receptació és l’impuls de la cooperació entre policies i el manteniment dels grups creats per investigar la receptació d’objectes robats, així com l’augment de la dotació policial. L’informe de Foment posa com a exemple el Grup Titani dels Mossos d’Esquadra, especialitzat en la investigació del robatori de rellotges, que «amb el temps ha desenvolupat un coneixement profund d’aquesta tipologia delictiva».

Celeritat

Segons explica Zegrí a aquest diari, també és rellevant que la policia pugui obtenir proves que permetin a la Fiscalia vincular els autors dels robatoris de rellotges amb grups o bandes organitzades, fet que permet sol·licitar penes més elevades per als lladres i els receptadors. El lletrat apunta, a més, que s’hauria d’incloure, tal com s’ha previst en l’última reforma de la multireincidència,la imposició d’altres mesures, com la prohibició d’acudir a determinats llocs amb comerços i hotels. Si aquest veto es trenqués, al seu autor se li imputaria un altre delicte.

Això sí, adverteix aquest lletrat, els judicis per sostracció de rellotges de luxe s’haurien de celebrar al més aviat possible. Segonsla seva opinió, els terminis per a delictes flagrants (detectats en el moment en què es perpetren) d’aquestes característiques «s’incompleixen de forma sistemàtica per la manca de mitjans humans i materials de l’Administració de Justícia». Una altra de les seves propostes seria la creació d’un registre de causes penals pendents. Amb aquestes mesures, precisa Zegrí, «no es vol establir un ordre repressiu exacerbat, sinó llançar un missatge de prevenció general que faci arribar a les bandes i grups organitzats que es distingeixen per les nostres ciutats que hi haurà una reacció seriosa i contundent davant aquest tipus de conductes».