Barcelona brilla com a aparador internacional de la rellotgeria de luxe

Hi va haver un temps en què el ritual d’anar a comprar un rellotge de luxe a Barcelona passava per acudir a alguna joieria-rellotgeria prestigiosa, on es concentraven les millors marques de la indústria. Però aquesta fórmula ja ha passat a la història, amb l’auge de les botigues pròpies amb què les grans firmes no només volen tenir més protagonisme, sinó convertir la seva presència al carrer en un exercici publicitari, amb el passeig de Gràcia com a meca de les peces de luxe. En els dos últims anys hi ha hagut un boom d’estrenes, tot i que el sector no dubta que millorar la seguretat de la capital catalana comportaria un increment de les vendes tant entre el públic local com entre els turistes.

La Copa Amèrica, amb molts patrocinadors vinculats a la rellotgeria més exclusiva, va semblar impulsar l’obertura de botigues monomarca, tot i que des del Col·legi Oficial de Joiers, d’Orfebres, de Rellotgers i Gemmòlegs de Catalunya (JORC) asseguren que ja era una tendència consolidada. Si el rei de vendes d’alta gamma, Rolex, ja havia portat el seu propi rètol al carrer anys enrere, a poc a poc altres segells de luxe van fer el mateix. Xavier Belmonte, president de l’àrea de Rellotgeria del gremi, assenyala que aquesta presència més visible és la que ha canviat la percepció i ha convertit l’eix d’or del comerç barceloní en una ruta imprescindible per a qui busca un rellotge d’alta gamma.

A Barcelona, establiments com Unió Suïssa o Rabat mantenen una selecció de primeres marques, però cada vegada són més els que volen encapçalar el seu propi local. Belmonte, que a més té un negoci de reparació de les millors ensenyes, assenyala que, d’aquesta manera, les marques busquen «imatge, singularitat, publicitat, prestigi, luxe i exclusivitat». Prèviament, van anar restringint els seus punts de distribució i incrementant els requisits per a la seva comercialització. I actualment les botigues pròpies són la seva targeta de presentació i ofereixen una experiència de compra diferenciada, alhora que intenten centralitzar els serveis de postvenda i recanvis, de vegades en aliança amb operadors locals i del sector.

El passeig de Gràcia concentra la millor oferta, amb establiments que fan les delícies dels fans dels rellotges d'alt estànding però també de les tendències. Rabat Boutique (passeig de Gràcia, 59), Rabat (al número 94), Boutique Rolex (75), Cartier (82), Bvlgari (74) i Tiffany & Co. (61), Tag Heuer (59), CASATOUS BARCELONA (99), Teresa Q (Pg Gràcia, 130), Swatch Store (18), Patek Philippe (111), Hublot (78), Panerai (104), Tudor (35) o Audemars Piguet (37). A prop, a la Diagonal, s’hi suma Unió Suïssa, que recentment va fer 185 anys.

El president de l’Associació del Passeig de Gràcia, Luis Sans, destaca que aquest desembarcament progressiu no només eleva el nivell comercial de l’eix, sinó que «diversifica el seu atractiu, aliat amb la moda i els complements. Destaca que «hi continua havent molt interès» del sector per obrir amb marques pròpies al passeig, però que la rellotgeria i la joieria sempre han tingut algunes dificultats per la tipologia de locals del vial, ja que la majoria són de grans dimensions, mentre que aquest tipus d’articles necessiten espais més petits, tot i que exclusius. Però no dubta que Barcelona resulta molt «rendible per als cotitzats segells.

Turisme i riscos

En aquest exercici, el turisme hi té un pes important, amb una procedència que varia segons les nacionalitats: del poder adquisitiu dels russos d’uns anys enrere al protagonisme actual dels asiàtics. Tot i que fonts del sector assenyalen que els preus estan estipulats per les firmes, amb molt lleugeres desviacions respecte a altres ciutats, per la qual cosa aquest no és un factor de pes en les vendes de la capital catalana. De fet, la fiscalitat als països d’origen ha suposat alguns obstacles perquè Barcelona es consolidi com a destinació de compres en aquest àmbit. I també s’ha de tenir en compte que la producció de les firmes més prestigioses és intencionadament limitada i que és freqüent que al client se li mostrin models no disponibles o reservats per encàrrec. El que encara els fa més desitjats.

Tampoc ha ajudat el problema dels robatoris de rellotges de polsera en ple carrer per part de grups organitzats, especialitzats en aquest tipus de sostraccions i la difusió dels quals multipliquen les xarxes socials. Des del JORG no dubten que aquestes situacions suposen un fre per a les vendes, ja que hi ha barcelonins que rere el robatori d’un rellotge es desmotiven per comprar-ne un altre, si no el poden lluir amb tranquil·litat.

De la mateixa manera, a molts hotels adverteixen els hostes que tapin els rellotges cars o els deixin a la caixa forta. Belmonte destaca la tasca policial, però reivindica endurir la legislació. Perquè aquestes males experiències també afecten el prestigiós segment local dels tallers de reparació de rellotges: si no s’utilitzen, no s’espatllen i tampoc s’hi inverteix. Alguns barcelonins prefereixen optar per una imitació, una gamma inferior, un rellotge tecnològic o la segona mà, apunta.

Sans corrobora que els furts en ple carrer «han millorat» per la forta pressió policial en els últims temps, però alerta de la presència de delinqüents del sud d’Itàlia,als quals cal mantenir sota control. Estan en joc el prestigi de la ciutat i la bona marxa del comerç.