Meritxell Budó: "El sistema t'empeny a apujar impostos, però no sé si els podem apujar més"

La seva entrada en el Consell Mundial de les CGLU dona per primera vegada dret de vot a l’ACM en aquest organisme. Què hi guanya amb això el municipalisme català?

Hi ha reptes que compartim, com tot el que té a veure amb la transició ecològica, amb les polítiques d’habitatge o amb les polítiques migratòries, i aquesta organització treballa el full de ruta de les diferents ciutats del món. Ens aporta un plus de coneixement que ens permetrà aprendre i també donar a conèixer el que fem aquí. És un reconeixement a la feina que fa del municipalisme català des de fa molt temps i, concretament, a la nostra entitat. Volem continuar en aquesta línia i fer que la nostra veu s’escolti.

Considera que l’habitatge és el principal problema que té ara mateix Catalunya?

És el principal problema de Catalunya, d’Espanya, d’Europa... Tenim un problema real d’accés a l’habitatge i, sobretot, de falta d’habitatge públic. El parc públic és molt minoritari i les institucions hem d’apostar per revertir aquesta situació i fer-ho de pressa. Per això necessitem més sòl, menys burocràcia i més recursos econòmics. I això només serà possible si hi ha una veritable voluntat de col·laboració publicoprivada.

Quines respostes pensa que poden aportar els ajuntaments?

Les ciutats podem planificar i aportar eines que facilitin la construcció, però també som responsables de preservar la identitat dels nostres municipis i de fer que no creixin en magnituds que desdibuixin aquesta realitat i identitat territorial.

Està d’acord amb polítiques de restricció del padró municipal que han liderat ajuntaments de Junts com Sant Cugat?

El padró s’ha de regular perquè, sobretot, el que hem d’evitar és el frau de padró. Si una persona compleix tots els requisits, ha de ser empadronada. No pot ser de cap altra manera. Ara bé, el frau de padró està molt instaurat als nostres municipis. Per exemple, et pots trobar un habitatge amb 24 persones empadronades. A la meva ciutat, durant tot l’any anem revisant el registre i mirant si hi ha cap cosa que no ens quadra. Donem baixes al mateix temps que també donem altes.

L’ACM ha assenyalat les urbanitzacions amb dèficits com un dels grans reptes del país. Hi ha un deute històric?

Això dels deutes històrics és molt relatiu, perquè probablement la majoria d’aquestes urbanitzacions es formen d’una manera en què no s’han generat les cessions que tocaven o amb tots els serveis corresponents. I, de mica en mica, els municipis han hagut d’anar afrontant aquestes despeses. Molta de la població que hi ha en aquestes urbanitzacions s’ha fet gran i ara tenen altra realitat. Això vol dir que requereixen una altra mena de serveis, com transport públic, i tot això s’ha d’afrontar amb la complicitat de totes les administracions possibles. Si la Generalitat o el Govern no hi posen recursos, difícilment podrem evitar que siguin urbanitzacions amb dèficits estructurals.

La Garriga és un dels municipis que ha fet, parcialment, marxa enrere amb el porta a porta. Creu que els ajuntaments no han d’optar-hi malgrat que hi ha estudis que n’avalen l’eficàcia?

No només el del porta a porta ens ha de garantir l’eficàcia real. Si fent el porta a porta el que fas és facilitar que els teus ciutadans facin turisme d’escombraries perquè no poden tirar els residus el dia que els cal i et trobes que els municipis del voltant comencen a incrementar la seva recollida de residus, és que no és tan eficient. A la Garriga havíem passat de buidar 6.000 papereres a l’any a buidar-ne 60.000. No havia sigut un sistema prou eficient perquè la gent tampoc se l’havia fet seu, i el que hem intentat amb el canvi de model és facilitar la vida a la gent. També és cert que vivim en unes societats en què el compromís amb la comunitat cada cop costa més i l’incivisme aflora d’una manera preocupant.

Pensa que la taxa de residus s’està convertint en un problema de gestió per als ajuntaments?

Sobretot per als ajuntaments que encara no han pogut fer la feina de posar una taxa justa. S’anirà sofisticant. D’inici, el que ens diuen des d’Europa i la llei és que ha de cobrir el cost del servei. Això vol dir que en un moment del mandat has hagut de fer un increment substancial de la taxa per complir la llei. Sé que una taxa de residus és cara: una taxa de 240 o 250 euros són diners, però hi ha municipis d’Europa que n’estan pagant 500. Però sí, és un problema perquè a ningú li agrada pagar impostos. El dia que deixem de generar tants residus probablement la taxa es podrà ajustar d’una manera diferent de l’actual.

Els ajuntaments no poden generar dèficit, però cada vegada assumeixen més despesa. El sistema empeny inevitablement a apujar els impostos locals?

El sistema t’empeny a apujar els impostos, però tu has de ser conscient de com tenim de cosida d’impostos la població de Catalunya. No sé si podem apujar més impostos als ciutadans; no sé si la solució ha de ser sempre la pujada d’impostos. Buscarem altres solucions de finançament del món local, perquè a Catalunya ja som els que paguem més impostos de tot l’Estat. El finançament local no pot estar únicament vinculat a una voluntat política de la Generalitat o del Govern, sinó que ha de ser estructural. Si no, ens trobem que estem cobrint molts serveis [que no ens competeixen] i ens queda per cobrir allò que en realitat són les nostres competències.

Com van les converses amb el Govern en aquest tema?

Hi ha converses, però en tot cas el problema és que en aquests moments el finançament local no depèn exclusivament de la Generalitat de Catalunya. En molt bona part depèn del Govern de l’Estat i, per tant, amb una llei catalana tampoc resoldrem el problema.

Els ajuntaments se senten escoltats pel Govern actual?

Tots els executius, o la majoria, han tingut sempre un diàleg fluid amb el món local. De fet, tots els meus predecessors han tingut relació amb el Govern. Jo, quan era consellera de la Presidència, també tenia un diàleg fluid amb els municipis, sobretot durant la covid. Celebro que el Govern de Salvador Illa vulgui ser "eminentment municipalista», perquè considero que Catalunya, si no té uns municipis forts, difícilment podrà ser el país que vol ser.

Subscriu-te per seguir llegint