Multa a l'Institut Josep Carreras per no haver donat suport a una treballadora

La Conselleria d'Empresa i Treball de Catalunya, a proposta de la Inspecció de Treball, va imposar al març dues sancions a l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), segons les resolucions a les quals ha tingut accés El Periódico, del mateix grup editorial que aquest diari. La primera, de 751 euros, es va acordar en considerar que el centre, de titularitat pública i destinat a investigar la leucèmia i altres malalties hematològiques malignes, va incórrer en una infracció "greu" per no haver evitat que l'exgerent de l'IJC patís un "menyspreu a la seva dignitat" per part del llavors director, l'investigador Manel Esteller. L'IJC va recórrer la sanció, però Treball va desestimar el recurs l'11 de maig i va confirmar la multa.

La segona sanció, de 2.451 euros, la va imposar Treball a l'IJC en considerar que aquesta entitat, malgrat que existien "riscos psicosocials alts" i era necessari realitzar una "avaluació psicosocial" de la treballadora, no va planificar ni va prendre les mesures preventives necessàries per protegir-la.

Com va avançar El Periódico el 3 de juliol, l'Institut Josep Carreras va acomiadar dues treballadores, l'exgerent i l'excoordinadora econòmica del centre, protegides per l'Oficina Antifrau de Catalunya, que van denunciar una possible desviació de fons i irregularitats durant l'etapa de Manel Esteller com a director de l'IJC.

Més acomiadaments

Quatre caps d'unitat més d'aquest centre d'investigació vinculades a la denúncia també van ser acomiadades de manera fulminant entre gener i juny del 2025.

L'exgerent i l'excoordinadora econòmica de l'IJC van presentar una denúncia davant d'Antifrau el novembre del 2024 i van aportar documentació referent a una presumpta desviació de fons públics i també sobre "opacitat organitzativa, pressions institucionals i vulneració del marc normatiu". Així mateix, van denunciar que havien patit assetjament laboral i pressions per obligar-les a fer els ulls grossos davant d'aquestes irregularitats. Ara, Treball considera acreditat que l'exgerent va patir "menyspreu a la seva dignitat i integritat", tot i que no qualifica aquests fets com a assetjament.

La Inspecció de Treball va examinar l'ordre d'Esteller de bloquejar a l'exgerent el correu corporatiu i tots els accessos de treball: comunicacions, arxius, agenda i signatura electrònica. Segons l'informe jurídic, la mesura li impedia de facto exercir les seves funcions.