El Tribunal Suprem dicta que les escoles catalanes no poden excloure el castellà dels seus rètols

El Tribunal Suprem ha anul·lat una instrucció de la Generalitat que establia que la retolació dels centres educatius sostinguts amb fons públics havia d’estar en català, occità a l’Aran i en llengua de signes catalana quan correspongués. L’alt tribunal considera que les escoles no poden excloure el castellà de la retolació de les seves instal·lacions. La Sala Contenciosa Administrativa considera que aquesta exclusió no s’ajusta a dret i ha anul·lat l’apartat d’un document relatiu a l’organització dels centres docents per al curs 2022-2023, aprovat el juliol del 2022 pel Departament d’Educació de la Generalitat.

El punt anul·lat indicava que «la retolació dels espais del centre és en llengua catalana; en occità, a l’Aran, i en llengua de signes catalana si correspon, que són les llengües de referència del sistema educatiu».

Fonts de la Conselleria d’Educació han precisat que en el document d’organització per al curs 2026/2027 no hi ha cap referència a la retolació dels centres, només en la normativa vigent. D’altra banda, afirmen que la sentència al·lega que «és contrari a dret excloure la retolació en castellà als centres docents públics, no que es declari que hi hagi un deure de retolar en castellà».

Segons els magistrats, l’espai físic en el qual es desenvolupa l’activitat educativa també en forma part

El Suprem estima així el recurs presentat per l’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya, que va comptar amb el suport de la fiscalia, contra una sentència anterior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L’alt tribunal català havia donat la raó a aquesta entitat en altres aspectes del document de la Generalitat, però va considerar que la retolació dels centres no formava part de l’activitat educativa i que, per tant, no es podia aplicar en aquest aspecte la prohibició d’excloure el castellà com a llengua vehicular.

El Tribunal Suprem discrepa d’aquest criteri. En la seva sentència, afirma que l’ensenyament no pot limitar-se únicament al que passa dins de les aules, ni als llibres de text o materials docents. Segons els magistrats, l’espai físic en el qual es desenvolupa l’activitat educativa també en forma part i no es pot qualificar com una cosa completament separada i aliena.

Els magistrats assumeixen en aquest punt l’argument «molt convincent» de la fiscalia, que va defensar que la configuració de les instal·lacions dels centres són l’«escenari» o el «paisatge» de l’activitat educativa i, per tant, en formen part. D’aquesta manera, el tribunal afirma que la llengua utilitzada en senyals i cartells dins d’escoles i instituts no és irrellevant des del punt de vista educatiu.

La Constitució

«No és el mateix, a efectes de la visió de les coses que es transmet als alumnes, un espai físic on senyals i cartells estan només en una de les dues llengües de la corresponent comunitat autònoma», assenyala la sentència. «La llengua feta servir a la retolació dels centres docents no és irrellevant per a l’ensenyament», afegeix. La conseqüència d’això, per al tribunal, és que l’exclusió de l’ús del castellà en la retolació als centres docents sostinguts amb fons públics incideix negativament sobre la llengua vehicular de l’ensenyament o, si es prefereix, restringeix «la seva normal potencialitat».

«La llengua feta servir a la retolació dels centres docents no és irrellevant per a l’ensenyament»

Tribunal Suprem

La sentència també recorda que «el castellà és llengua oficial a tot Espanya» i per tant, no pot quedar exclòs de les comunicacions entre els poders públics i els ciutadans. El tribunal considera que els cartells i senyals que permeten orientar-se en edificis de l’Administració, com escoles i instituts públics, són també una forma de comunicació amb les persones que hi accedeixen. Per això el Suprem considera que no pot afirmar-se que «siguin aliens al règim de cooficialitat lingüística». Al seu entendre, excloure el castellà en aquest àmbit no respecta l’article 3 de la Constitució (oficialitat del castellà i de les llengües pròpies de les comunitats autònomes) i podria introduir una diferència de tracte injustificada per raó de llengua, en relació amb l’article 14 (els espanyols són iguals davant la llei) de la Carta Magna.

El tribunal precisa que ja s’havia pronunciat en el passat sobre l’ús de llengües en la retolació, però remarca que aquesta és la primera vegada que aborda directament la qüestió en centres docents. També aclareix que la retolació en escoles i instituts té una dimensió pròpia, diferent d’altres àmbits com els establiments comercials, perquè en aquest cas entra en joc el dret a l’educació reconegut a l’article 27 de la Constitució.