Les entitats socials de Catalunya detecten almenys 40 Ajuntaments que posen traves per empadronar-se

Almenys 40 Ajuntaments a Catalunya posen traves per empadronar les persones més vulnerables que resideixen als seus municipis. Així es desprèn de l’últim informe publicat per les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), que ha fet una enquesta a 60 poblacions catalanes a través de les organitzacions que acompanyen les persones que, precisament, busquen tenir reconeixement administratiu. «Hi ha un problema estructural en com els municipis no permeten l’empadronament de moltes persones, la majoria vulnerables», ha destacat Elena Costas, una de les autores de l’estudi, que s’ha presentat aquest dimarts.

En aquesta quarantena de ciutats, les organitzacions han detectat obstacles com la digitalització forçada del procés o la discrecionalitat dels documents requerits. Així, el 32,3% de les entitats enquestades denuncien que en alguns casos l’administració no respon a les sol·licituds en els tres mesos que estableix la normativa.

Accedir al padró no comporta per si mateix accedir a cap dret, però sí que és imprescindible per poder regularitzar la situació dels immigrants nouvinguts a Catalunya i, en alguns casos, els municipis supediten l’accés a certs serveis socials a aquest document. Així, en el 62,1% dels municipis enquestats per l’informe no donen accés als serveis socials municipals a les persones que no estiguin ja empadronades. Kautar Loukaini, de la junta directiva d’ECAS, ha volgut recordar que «el padró no és una política social ni un privilegi, és una obligació administrativa».

La situació, segons denuncia l’informe, és encara més delicada en els casos del conegut com a padró fictici o sense domicili fix. Es tracta d’un recurs necessari per a totes aquelles persones que no poden vincular-se de manera estable a una adreça postal fixa, com les persones sense llar. En aquest cas, cap dels 60 municipis analitzats per l’informe emet aquests certificats de manera àgil i estable i pràcticament la meitat (29) directament no atorguen aquest tipus de padró.

En aquest tipus d’empadronament entren també gran part de les persones que viuen en habitacions rellogades. Només el 27% de les persones que viuen en aquestes habitacions acaben accedint al padró i el 23% ho fan a través d’aquest domicili fictici. En aquests casos, s’assigna a les persones l’adreça d’un centre dels serveis socials municipals.

Més enllà de la ideologia

La problemàtica s’ha detectat en Ajuntaments amb discursos més marcats contra la immigració irregular, com Badalona, Martorell o Figueres; però també en alguns Ajuntaments governats per partits d'esquerres, com els de Girona, l'Hospitalet de Llobregat, Mataró o Sabadell. «Les traves no tenen una raó ideològica, també poden anar determinades per Serveis Socials sobrecarregats o problemes d’informació», ha matisat Costas.