El Govern aprova la llei contra la violència vicària, que serà un agreujant per raó de gènere, no un nou delicte

El Consell de Ministres ha donat aquest dimarts llum verda a una de les lleis més esperades per protegir els fills i famílies que viuen en llars marcades per la violència de gènere. El Govern ha aprovat el projecte de llei contra la violència vicària, que és aquella que s’exerceix contra «persones instrumentals o interposades» a fi de fer mal la parella o exparella. Les principals víctimes solen ser els fills però també poden patir el maltractament els pares, germans, nebots o les actuals parelles de la dona, per la qual cosa la llei amplia l’elenc de víctimes ja reconegudes pel corpus normatiu contra la violència de gènere.

Es tracta d’una normativa pionera que, per primera vegada a la UE, defineix i tipifica aquest tipus de violència que té com a primers i màxims exponents Ruth i José, els nens assassinats el 2001 per José Bretón amb l'objectiu de fer mal a la seva mare, Ruth Ortiz. Potser per la falta de referents, la norma ha patit diversos vaivens i retards, a causa de les reticències que va generar l’avantprojecte inicial al Ministeri d’Infància i les associacions de víctimes. El ministeri encapçalat per Sira Rego va arribar, fins i tot, a aixecar-se de la taula de negociació i es va desmarcar públicament del projecte perquè, segons denunciava, el Ministeri de Justícia es negava a incorporar les reivindicacions del moviment feminista, que el Ministeri d'Igualtat també compartia.

A més, els òrgans consultius també han fet aportacions i han posat diverses objeccions, per la qual cosa el projecte aprovat aquest dimarts en segona volta, per a la seva remissió a les Corts, conté canvis importants sobre l’avantprojecte inicial, aprovat pel Consell de Ministres el setembre passat. De fet, ja no conté una pena autònoma destinada a sancionar la violència vicària, una cosa que han desaconsellat pels informes consultius, sinó que aquesta serà considerada un agreujant per raó de gènere, que obligarà els jutges a imposar la condemna en la seva meitat superior. És a dir, si s’agredeix una germana de la víctima i es considera que és per raó de gènere, per fer mal a la parella o exparella, s’haurà d’imposar la pena en la seva meitat superior.

El que sí que es manté en el projecte és la creació d’una pena accessòria que consisteix en la prohibició de publicar o difondre missatges, textos, imatges o altres continguts que tinguin relació directa amb el delicte comès, per evitar la revictimització de la persona afectada. Amb aquesta pena es vol evitar que es repeteixin casos com el que va viure Ruth Ortiz, després que la seva exparella, José Bretón, participés en el llibre ‘El odio’. La polèmica va provocar que el llibre finalment fos retirat per la mateixa editorial. 

Privació de la pàtria potestat

La llei defineix la violència vicària com aquella que, amb l’objectiu de causar dolor o sofriment a les dones, s’exerceix per les seves parelles o exparelles, fins i tot sense convivència, sobre els seus fills i filles, així com sobre altres menors o majors amb discapacitat subjectes a la seva tutela, acolliment o guarda i custòdia; sobre altres familiars o pròxims menors d’edat; sobre els ascendents o germans i germanes d’aquesta; o sobre el seu cònjuge o persona a qui estigui lligada per anàloga relació d’afectivitat fins i tot sense convivència.

A fi de visibilitzar, prevenir, sancionar i erradicar aquest tipus de violència, la norma modifica fins a deu lleis i dona compliment a algunes de les mesures contemplades en el pacte d’estat rubricat per tots els partits, excepte Vox. Entre aquestes, la privació automàtica de la pàtria potestat per als condemnats per violència greu contra els fills o la parella o exparella. Les víctimes demanen que es retiri també i es limitin les custòdies i visites quan s’interposi una denúncia, sense esperar que hi hagi sentència ferma, amb l’argument que «un maltractador no és un bon pare», però el Govern no ha pogut imposar aquest automatisme als jutges perquè la Constitució consagra la seva independència.

Escoltar el menor

El que sí que obliga la norma és que es limitin les visites i la custòdia sempre que hi hagi indicis raonables de maltractament o quan s’estimi que el contacte paternofilial perjudica la salut física o emocional dels menors, tret que el jutge motivi en una resolució per què decideix mantenir el contacte. Prèviament, haurà de sempre escoltar el menor (fins ara és obligatori a partir dels 12 anys) i avaluar la relació paternofilial.

En el cas que no es pugui donar audiència al menor, per la seva edat o les seves circumstàncies, la llei contempla que es conegui la seva opinió a través dels seus representants legals o persones com professors o monitors que tinguin amb el nen especial confiança.