Tres suïcidis i 14 intents fallits al metro els últims sis mesos

Disset persones es van llançar a les vies d’alguna de les estacions del metro de Barcelona entre l’1 de gener i el 30 de juny. D’aquestes, tres van morir atropellades sota el tren i 14 van sobreviure. Aquestes, les del primer semestre del 2026, són les últimes dades disponibles de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), sobre una realitat que sempre ha estat més o menys present però de la qual s’ha preferit no parlar fins fa ben poc.

TMB va donar les primeres dades sobre aquesta qüestió l’octubre del 2023, quan EL PERIÓDICO les va publicar en exclusiva. I el setembre passat va informar que en els cinc anys anteriors hi va haver 122 intents de suïcidi al suburbà, 31 dels quals consumats.

Les xifres retraten un fenomen conegut, el d’algú que decideix llançar-se a la via per intentar llevar-se la vida per algun motiu. Però també demostren un fet que no és ni de bon tros tan palès: la majoria de la gent que es llança sota un tren del metro, per sobre del 70%, no mor. Sobreviu, sovint amb ferides terribles.

Seqüeles severes

Ferran Anguera, cap de Protecció Civil del Metro, explica a aquest diari que no hi ha un patró en aquests casos. Des del 2021 al 30 de juny, són 142 les persones que es van llançar a les vies del metro. D’aquest total només 34 van morir. Més de 100 persones poden explicar-ho després d’haver pres una decisió tan dura. En la major part dels casos, aquests supervivents conviuen amb seqüeles greus. Perquè si el consens que cal parlar del suïcidi ja és molt ampli, potser convindria insistir en un fet més difícil de traslladar: llançar-se sota un tren és una tria pèssima fins i tot per a qui no vol continuar vivint.

"L’any passat [per 2025] les dades van ser anormalment baixes: nou intents de persones que van sobreviure i dos morts. I no sabem per què. Normalment són sis, set, vuit" víctimes mortals, compara Anguera. Per anys, el 2021 van ser 31 els intents i 6 els morts; el 2022, 22 intents i 6 morts; el 2023, 39 intents i 10 morts; el 2024, 22 intents i 7 morts, i el 2025, els esmentats 11 intents i 2 morts.

TMB va iniciar al setembre una campanya amb cartells que persegueixen prevenir el suïcidi i d’altres que ofereixen atenció a testimonis d’atropellaments, que es van instal·lar en 11 estacions. D’aquí a un any seran a totes 123 parades de les línies 1, 2, 3, 4 i 5 del metro que no tenen mampares i on, per tant, la gent es pot llançar a les vies. A diferència de la prova pilot, seran de color taronja per cridar més l’atenció. Anguera, defensor d’aquesta política de transparència, recorda com ha evolucionat aquesta qüestió. Un dels canvis afecta com s’atén els conductors (abans en deien motoristes, ara, agents d’atenció al client). Diuen veterans molt veterans que, dècades enrere, a un conductor que visqués un atropellament se li donava una copeta de conyac i som-hi. Però això ja és el passat més remot. Fins fa "vuit o nou anys", el protocol era que el conductor se n’anava a la mútua i allà li donaven medicació perquè estigués tranquil.

Atenció psicològica

"Llavors vam parlar amb la Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de Barcelona, de la UAB, i ens van dir que s’han d’atendre els conductors, donar primers auxilis psicològics, formar els mitjans intermedis que portaran el conductor al nostre centre de seguretat, on l’atendrà un psicòleg. Amb això, passem de tenir baixes de 20 a 30 dies de mitjana a baixes de tres o quatre dies", diu Anguera. L’efecte d’un atropellament en un conductor pot ser terrible, lògicament.

El cas de Javier García, amb de vuit atropellaments, és el més dur que s’hagi conegut. Però són molts els qui han viscut una cosa com aquesta, reflexiona el responsable de TMB. "Fa poc, una menor va baixar a la via. La conductora no podia ni sortir de la cabina. Va dir: ‘Ens hem mirat als ulls. I vaig notar com l’aixafava’. La menor va sobreviure".

Recomanacions

TMB demana als viatgers que vegin que algú baixa a la via, cau o s’hi llança que pitgin l’intèrfon SOS que hi ha a totes les andanes. L’empresa té 10.000 càmeres al suburbà. En el moment en què es pitja el botó, el centre de control atura el funcionament de la línia i veu automàticament les imatges de l’estació. Un altre consell: avisar amb gestos al conductor del tren que entra que hi ha algú a la via, perquè pugui activar el sistema d’aturada d’emergència, si bé hi ha una inèrcia impossible d’evitar.

La recomanació és no baixar a la via seguint algú pel perill que comporta. Amb tot, s’han donat situacions en què un ciutadà n’ha salvat un altre de la mort o de mutilacions. "Hem tingut algun heroi. A la parada de Catalunya, fa 10 anys, un home va baixar a la via, va agafar el que havia baixat abans i el va posar amb ell sota l’andana, en un racó. Es van salvar. El van premiar els Mossos".

Anguera remarca sobre la campanya que és difícil saber quin efecte dissuasiu ha tingut. "Des del primer dia vam dir que això no reduirà els suïcidis. Però si fa que una persona truqui i se salvi, ja paga la pena". De les trucades al telèfon de prevenció del suïcidi no consta quines poden ser de gent que ha vist el cartell.