Els acabats de graduar en Medicina guanyen més de 1.860 euros bruts al mes que els titulats en Història

Els graduats universitaris freguen la plena ocupació, tot i que no tots accedeixen al mercat laboral en les mateixes condicions. L’Enquesta d’Inserció Laboral 2026 elaborada per l’Agència per a la Qualitat Universitària (AQU) revela que nou de cada 10 titulats estan en actiu als tres anys de graduar-se [moment de la radiografia] i situa la taxa d’atur en el 6%, molt per sota de la registrada entre la població general. Al darrera d’aquesta fotografia positiva, no obstant, persisteixen importants diferències segons els estudis cursats. Salut i Enginyeries lideren els indicadors d’inserció i qualitat laboral, mentre que Humanitats continua acumulant més nivells de sobrequalificació i salaris més baixos. De fet, els acabats de graduar en Medicina guanyen més de 1.860 euros bruts al mes que els titulats en Història. Els primers cobren 3.783 euros bruts mensuals, respecte als 1.920 euros dels segons.

Enginyeries i Salut lideren els índexs d’ocupació i els millors sous

El cas de la Medicina i la Història és el més extrem, però reflecteix una tendència. Els graduats de titulacions STEM [ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques] cobren al voltant de 300 euros més al mes de mitjana que la resta. No obstant, ni tan sols aquests perfils han aconseguit recuperar el poder adquisitiu del 2011. Tot i que els salaris nominals han augmentat, la inflació ha erosionat els guanys reals del conjunt dels titulats universitaris. I –no sorprèn, però és important remarcar-ho– persisteix encara el 2026 la bretxa de gènere. L’enquesta assenyala que els homes titulats en Medicina i Odontologia guanyen de mitjana 484 euros més que les dones. En Enginyeria Civil, els homes també cobren 466 euros al mes més que les seves companyes.

Les diferències entre àmbits de coneixement continuen sent profundes. Les Humanitats presenten una proporció de graduats més gran que exerceixen tasques per a les quals no s’exigeix una titulació universitària. Dins d’aquest àmbit, Belles Arts registra l’índex de qualitat ocupacional més baix de tot l’estudi.

Belles Arts registra l’índex de qualitat ocupacional més baix de tot l’estudi

L’adequació entre la formació rebuda i l’ocupació desenvolupat també ha empitjorat lleugerament en Arts i Disseny, Educació i Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). En el cas de les TIC, l’informe no identifica una única causa, però assenyala diversos factors que poden ajudar a explicar el retrocés: la caiguda en la valoració de les competències relacionades amb la recerca i gestió d’informació, l’augment de la sobrequalificació i l’aprofitament limitat dels perfils amb una doble titulació.

Entre els titulats de màster, gairebé set de cada 10 desenvolupen funcions específiques de la seva formació

Malgrat aquest lleuger empitjorament, les TIC i les Enginyeries mantenen una posició privilegiada. A més de presentar alguns dels millors resultats d’ocupació i qualitat ocupacional, són els àmbits en els quals la incorporació al mercat laboral es produeix amb més rapidesa: el 85,2% dels titulats troben el seu primer treball en menys de tres mesos.

Salut, el sector amb millors perspectives

Salut també se situa entre els sectors amb millors perspectives. Medicina i Odontologia destaquen pels seus elevats nivells d’inserció laboral, adequació de l’ocupació i satisfacció amb els estudis cursats.

Les pràctiques desbanquen per primera vegada els contactes com a principal via d’accés a la primera ocupació

Els dobles graus ofereixen, en general, una millor adequació laboral, però l’estudi introdueix un matís important: només un de cada tres titulats exerceix funcions relacionades específicament amb les dues carreres que ha estudiat. Fins i tot en Enginyeries, l’àmbit on més s’aprofita aquest doble perfil, la proporció es limita al 39%.

La sobrequalificació es redueix a mesura que augmenta el nivell d’estudis. Entre els titulats de màster, gairebé set de cada 10 desenvolupen funcions específiques de la seva formació. En el cas dels doctors, prop de la meitat ocupa llocs de lideratge, ja sigui en càrrecs directius o com comandaments intermedis. No obstant, a l’empresa privada només un de cada tres realitza tasques estrictament vinculades a la seva formació doctoral.

El 37% de les persones doctorandes ha patit problemes de salut mental durant els estudis

Una altra dada rellevant apuntada en l’informe és que quatre de cada 10 persones titulades de grau compaginen els estudis amb una feina relacionada amb la carrera, persones que, segons apunta el mateix estudi, tenen més probabilitats d’exercir funcions específiques vinculades a la seva formació una vegada graduades.

I un dels canvis més destacats de l’edició del 2026 de l’enquesta que realitza des de fa 25 anys, està en la manera d’aconseguir la primera ocupació. Per primera vegada en el quart de segle d’història de l’estudi, les pràctiques universitàries han desbancat els contactes personals i familiars com a principal porta d’entrada al mercat laboral.

Avenç de l’anglès, malgrat el marge de millora

L’enquesta també recull un avenç històric en l’ensenyament de l’anglès. Per primera vegada des que va començar la sèrie, fa 25 anys, aquesta competència obté un aprovat general per part dels graduats. Malgrat l’avenç, l’anglès continua sent la competència en la qual els estudiants perceben més marge de millora, especialment entre els graduats de l’àmbit de les Ciències.

Per primera vegada des que va començar a realitzar-se l’enquesta fa 25 anys, l’anglès obté un aprovat general per part dels graduats

Finalment, l’informe destaca que la salut mental és un «aspecte crític» de l’etapa doctoral. Una de cada tres doctorands ha patit problemes de salut mental durant els estudis.

La consellera Núria Montserrat, present en la presentació, ha destacat que, «més enllà de les sortides laborals», l’afany del Govern és fer de la universitat un «veritable ascensor social». Per la qual cosa la seva voluntat –ha insistit– és «acostar la universitat als col·lectius amb les coses més difícils». En aquest sentit ha explicat que l’any passat van aprovar una ajuda a joves extutelats i, més recentment –en el marc dels pressupostos–, han aprovat una ajuda del 50% en la matrícula per a les famílies monoparentals. «Volem acostar la universitat a l’alumnat, vinguin del codi postal del qual vinguin», ha destacat la consellera, que ha remarcat amb orgull la capacitat de la universitat catalana de «retenir talent local».