Austràlia prohibeix les xarxes socials als menors, però el bloqueig falla estrepitosament

La preocupació pels efectes de les xarxes socials en els menors ha portat diversos governs a preparar restriccions. L’exposició a contingut pornogràfic, l’assetjament, els reptes perillosos, l’addicció a les pantalles i els problemes de salut mental han accelerat el debat sobre com protegir els adolescents.

Austràlia va ser el primer país del món a prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. La llei obliga plataformes com Instagram, TikTok, Snapchat i YouTube a aplicar “mesures raonables” per impedir que els adolescents tinguin comptes.

El sistema no detecta els menors

El principal error és la verificació de l’edat. Les plataformes haurien d’identificar els possibles menors a partir de la seva activitat digital i demanar-los una prova d’edat. Tanmateix, una investigació de l’empresa australiana KJR, avançada per Reuters, va comprovar que cap dels 50 comptes creats després de la prohibició va haver d’acreditar l’edat.

Algunes plataformes fins i tot haurien detectat que es tractava de perfils juvenils, ja que els mostraven anuncis de productes bancaris per a joves. Malgrat això, els comptes van continuar actius. En un perfil fictici creat a X, la xarxa social d’Elon Musk, també va aparèixer contingut pornogràfic.

Més del 80% continua entrant-hi

Un altre estudi, elaborat per experts de la Universitat de Newcastle, va detectar que més del 80% dels australians menors de 16 anys continuaven accedint a les xarxes socials.

La conclusió literal de la investigació va ser: “aplicació limitada, compliment incomplet i elusió substancial de les restriccions en les xarxes socials”.

Per la seva banda, el Comissionat de Seguretat Digital, eSafety, ha assegurat que “continua confiant que les plataformes amb restriccions d’edat disposen de la tecnologia i els recursos necessaris per impedir que els menors australians de menys de 16 anys tinguin comptes”.

La lliçó per a Espanya

Els errors australians són una advertència per a Espanya, França i Alemanya, que treballen en mesures semblants. A Espanya, el PSOE i Sumar plantegen restringir l’accés dels menors a xarxes amb “contingut perjudicial”, fins i tot amb permís dels pares. La Comissió Europea també estudia una resposta comuna.

L’experiència d’Austràlia demostra que no n’hi ha prou amb aprovar una prohibició. Espanya haurà d’exigir controls reals, auditories independents, sancions efectives i sistemes de verificació de l’edat que també protegeixin la privacitat dels usuaris.