Tres setmanes sense en Braulio, el veí de Còrdova que es va perdre en un bosc de Manresa durant un retir espiritual

En Braulio, un electricista cordovès de 61 anys, està enparador desconegut des del divendres 26 de juny. Aquell dia, a la nit, va abandonar enfadat un retir espiritual que se celebrava en una masia de Callús (Bages) i, des d’aleshores, ningú ha tornat a saber res d’ell. Els responsables de la trobada van tardar 48 hores a trucar al 112. Després de l’avís, i durant diversos dies, bombers, policies i agents rurals van portar a terme diversos dispositius per pentinar la zona que van resultar infructuosos. La investigació dels Mossos continua oberta perquè no hi ha ni rastre d'en Braulio però, tres setmanes després, ha entrat en una via morta.

La família d'en Braulio demana que es mantingui la recerca, no comprèn què va passar durant aquest retir espiritual que l’alterés tant com per endinsar-se al bosc de nit i retreu als responsables que triguessin dos dies a avisar els Mossos. «Hi ha coses que no quadren», assegura una de les nebodes d'en Braulio.

El retir espiritual

En Braulio treballa d’electricista a El Viso, un petit poble de la província de Còrdova en el qual ha viscut sempre. Té 61 anys, està divorciat i té un fill de 19 anys. Després de tallar amb la seva última parella, en Braulio es va inscriure en un programa d’intervenció emocional que porten dos guies catalans: una dona que ha estudiat Comunicació Audiovisual i un home que és enginyer. Els dos terapeutes són parella. Ella aclareix a EL PERIÓDICO, per telèfon, que, tot i que no compten amb una titulació emparada en una escola oficial, s’han gastat «més de 100.000 euros» en cursos privats per fer el que fan: «Un curs anual de creixement personal».

En Braulio, pare d’un noi de 19 anys, es va apuntar al retir per superar una ruptura sentimental

En el seu programa hi participen persones de tot Espanya que comparteixen un currículum sentimental dolorós. El curs intenta ajudar-los, explica la responsable, mostrant la persona que ha de canviar per no continuar atraient el mateix tipus de parella. Dues o tres vegades a l’any el programa inclou un retir de cap de setmana. L’anterior va ser a Madrid i l’últim, a la masia Mas Gras, de Callús (Bages), una casa antiga envoltada de boscos, els mateixos que van engolir el Braulio.

L’arribada d'en Braulio

En Braulio va sortir de Còrdova de matinada el 26 de juny. Va tenir problemes mecànics amb el cotxe i es va veure obligat a tornar, reparar el vehicle precipitadament i partir de nou. Va arribar a Callús molt tard, cap a les 20.00 hores, i va requerir ajuda per trobar el Mas Gras. «Aquella nit hi havia dos exercicis previstos», explica la terapeuta. En el segon, que es feia en una sala de la masia, hi havia música alta i els 20 participants (18 dones i dos homes, entre els quals hi havia en Braulio), havien de fer una respiració guiada intensa, «amb la boca oberta». Els participants portaven un antifaç.

L’home va abandonar atabalat uns exercicis de respiració i es va endinsar al bosc sense emportar-se el mòbil

«És una dinàmica d’alt impacte», remarca la dona, «una tècnica dura que invalida la part conscient per connectar amb la inconscient i surten records i ferides». «No sé què va recordar en Braulio», afirma la terapeuta, que assegura que l’home es va trobar malament, es va asseure en un racó i va començar a sentir-se atabalat, sobretot, per la música. «No va aplicar bé les eines que els ensenyem», lamenta.

L’aclaparament d'en Braulio, segons la terapeuta, va anar en augment i va decidir abandonar la sala. Per fer aquest exercici, els participants havien deixat els telèfons mòbils en una caixa. Quan en Braulio va anar a recuperar-lo, no va reconèixer el seu i va decidir marxar sense el telèfon. La terapeuta, mentre la seva parella continuava amb la respiració guiada, el va seguir fora. En Braulio, malgrat la foscor, es va ficar al bosc desatenent la dona. «Li vaig cridar diverses vegades: ‘¡No ens facis això!», afirma la terapeuta que, al veure que en Braulio s’emboscava, va tornar a la masia per agafar el telèfon i utilitzar-lo de llanterna. Però al tornar a l’exterior ja no el va poder trobar.

L’espera

Malgrat que en Braulio s’havia ficat al bosc alterat i sense telèfon, i que s’havia perdut amb el cotxe provant de trobar el Mas Gras hores abans, ningú va trucar al 112 aquella nit. «Vam pensar que tornaria quan es tranquil·litzés. El vam estar esperant fins a les quatre de la matinada. Després, ens vam ficar al llit».

En Braulio no va aparèixer durant la nit. Ni durant l’endemà. Els terapeutes van decidir no interrompre el curs «per respecte als altres 19 participants». El programa va seguir amb el pla. I va finalitzar, com estava previst, diumenge a la tarda. A les 20.41 hores del 28 de juny, els terapeutes van trucar al 112 per avisar els Mossos d’Esquadra.

Els Mossos consideren que va ser una desaparició voluntària però la família creu que ha tingut un accident

Durant els dies següents, bombers, policies i agents rurals van activar dispositius que van combinar gossos, drons, helicòpters i totterrenys per intentar trobar en Braulio. No en van trobar cap rastre. Els agents de la Unitat d’Investigació de Manresa, a càrrec de les indagacions, mantenen oberta la recerca que no pot comptar amb la pista del telèfon mòbil perquè en Braulio es va endinsar al bosc sense el dispositiu.

Com que el seu cotxe seguia al Mas Gras, els policies van trencar la finestreta i van trobar al seu interior la cartera amb les targetes i la seva documentació. En Braulio fa tres setmanes que està desaparegut sense telèfon, diners, ni DNI. Els Mossos, consultats per aquest diari, remarquen que no han trobat cap indici de criminalitat després d’interrogar alguns dels presents, inclosos els dos terapeutes i l’amo de la masia: en Braulio va marxar alterat, però, segons tots els indicis, per a la policia es tracta d’una desaparició voluntària.

Els terapeutes, per la seva banda, desitgen que aquest episodi –del qual no volen parlar més per ara– acabi al més aviat possible amb la localització d'en Braulio sa i estalvi. Però la família del desaparegut tem que en Braulio hagi tingut un accident: si es trobés bé hauria donat senyals de vida. I, sobretot, lamenta que es malgastessin les primeres 48 hores per trobar-lo.