"Tornar a acariciar el meu gos"

La vida de Keith Thomas, de 42 anys, va canviar radicalment el 2020 quan, després d’un accident de busseig, va patir una lesió medul·lar que el va deixar totalment paralitzat del coll avall. Incapaç de moure les mans, sostenir objectes o sentir el tacte en les seves extremitats superiors depenia per complet d’altres persones per a les activitats més bàsiques de la vida diària. Però ara, segons anuncia un equip d’investigadors a la revista científica Nature Medicine, un avenç científic pioner podria tornar-li, almenys en part, la possibilitat de moure, sentir i fins i tot donar una carícia amb les seves pròpies mans.

Un equip d’experts dels Instituts Feinstein per a la Investigació Mèdica, dels EUA, ha anunciat el desenvolupament d’una neuropròtesi gràcies a la qual Keith ha aconseguit recuperar el moviment i la sensibilitat en part de les seves extremitats superiors. I el més cridaner de tot és que, tal com demostren les primeres proves, bona part de les millores van persistir durant mesos després de finalitzar el tractament, per la qual cosa es creu que aquesta tecnologia podria ajudar a reparar parcialment els danys causats per la lesió. "Ara puc tornar a acariciar el meu gos", explica Keith.

El dispositiu, desenvolupat per un equip liderat pel científic Chad Bouton, consisteix en un "doble bypass neural" en què es combinen implants cerebrals, dispositius d’estimulació elèctrica de la medul·la espinal i dels músculs amb una interfície controlada mitjançant tècniques d’intel·ligència artificial. Per a això, segons expliquen els creadors d’aquesta eina, Keith va haver de sotmetre’s a una complexa operació de més de 15 hores en què se li van implantar cinc matrius de microelèctrodes al cervell.

Tot plegat amb l’objectiu de crear un sistema capaç de superar la lesió medul·lar perquè els senyals de moviment tornin a arribar als músculs de les mans i el pacient pugui tornar a moure-les.

Els científics afirmen que els resultats d’aquest treball van ser espectaculars. Després de la intervenció, Keith va aconseguir tornar a moure les mans. Però no només això. Durant les 35 setmanes posteriors a l’operació, el pacient va incrementar un 86% la força del braç dret i un 62% la de l’esquerre. Va passar de no poder tocar-se la cara, a rascar-se el nas, netejar-se la boca o subjectar un vas de forma independent. Thomas fins i tot va aconseguir subjectar delicades closques d’ou buides sense trencar-les en el 87% dels intents, una tasca que exigeix un control extremadament fi de la força aplicada. Però no només això. Segons relaten els especialistes que el van atendre, el més sorprenent va ser comprovar que gran part de les millores van persistir durant mesos fins i tot després de finalitzar l’estimulació.

Neuroplasticitat

Les anàlisis posteriors, de fet, suggereixen que aquest tractament podria no només ser efectiu en el moment sinó que, a més, podria estar promovent processos de neuroplasticitat. És a dir, la capacitat del sistema nerviós per reorganitzar-se i establir noves connexions funcionals. "Aquest enfocament representa una nova manera de tractar la paràlisi greu. No només salvem la lesió, sinó que ajudem el mateix sistema nerviós a reconfigurar-se", assenyala Bouton, professor de l’Institut de Medicina Bioelectrònica dels Instituts Feinstein i autor principal de l’estudi.