Els argentins a Barcelona es conjuren en el ‘banderazo’ previ a la final: «En aquesta ciutat em sento com a casa»

Ja fa setmanes que les samarretes albicelestes proven de competir amb les de la selecció espanyola pels carrers de Barcelona. No obstant, durant la vigília de la final, la nombrosa comunitat argentina de la ciutat ha convertit platges, bars i places en l’escenari de la conjura prèvia al gran partit.

A última hora de la tarda, els aficionats es reuneixen a la platja del Bogatell per celebrar el tradicional ‘banderazo’. «Aquesta afició boja ho deixa tot per la copa; la que té Messi i Maradona», sona a ritme de cúmbia pels carrers de la ciutat.

«Nosaltres, abans, hem passejat per la ciutat i hem anat a prendre alguna cosa per anar pensant en el que ve demà», explica Ezequiel Seibel, un jove de Santa Fe, en conversa amb aquest diari. «Després, buscarem un bar per veure el França-Anglaterra, el partit dels perdedors, i veurem com va la nit», afegeix. Va arribar a Barcelona al gener. Abans vivia a Praga, però es va mudar per la feina (una empresa de videojocs) i també per la proximitat cultural que va trobar a la capital catalana: «Aquí em va costar poc trobar gent i de seguida em vaig sentir com a casa».

Seibel, que intenta aprendre català –«a poc a poc», diu–, confessa que ser un ‘expat’ a la ciutat és relativament còmode. «No trobo a faltar gaire la meva terra perquè tinc gairebé tot el que tenia allà i l’estil de vida és molt similar», assegura. Per al campionat del món, s’ha tenyit els cabells amb una franja groga com la que va portar Maradona el 1995, després de ser suspès per dopatge en el mundial de 1994.

Rutina de partit

Durant la final, es reuniran, «com a mínim», sis amics al mateix pis, d’una amiga, en la qual han vist totes les eliminatòries. «No tenim gaires càbales, però sí que repetim la roba i ni ens plantegem canviar de lloc per veure el partit, malgrat que hi ha diversos esdeveniments muntats a Barcelona per viure’l amb altres argentins», afirma Seibel. No obstant, aquest dissabte ha arribat des d ’Eindhoven una nova incorporació al grup,Sebastián Bazelmans, original de Còrdova que també treballa al sector dels videojocs. «Visc als Països Baixos, però sentia que havia de venir a Barcelona per veure la final amb ells; serà brutal», precisa.

¿Per què? Principalment, per dos motius: «En primer lloc, perquè aquí tinc molts amics; i segon, perquè sento que Barcelona té una espècie de segona representació argentina, és com una segona llar per a nosaltres». Això últim no ho diu només per la gran comunitat de compatriotes, sinó també per la relació de Messi amb la ciutat.

«La final de Qatar la vaig viure a Eindhoven i va ser molt emocionant», recorda Bazelmans. L’experiència, afirma, li va permetre recuperar un vincle que s’havia anat debilitant. «Estava una mica distanciat de la cultura argentina i el Mundial em va servir per reconnectar», assenyala. Tot i així, confia que aquesta vegada, a Barcelona, l’experiència sigui encara millor.

Una petita Buenos Aires

Seibel, en canvi, la final que va guanyar l’Argentina contra França, la va poder disfrutar a Buenos Aires. «Són aquestes coses que la teva família et diu que recordaràs durant tota la vida, com el naixement d’un fill o el teu casament; i no tinc dubtes que així serà», admet. «És inesborrable la celebració a l ’Obelisco, però també tinc marcat el dia abans: la gent cantava al transport públic i tot estava travessat per la final del món», rememora.

A Barcelona, l’expectativa potser no es percep amb la mateixa intensitat, però sí que hi ha sensació que s’acosta un gran dia. «No es viu com a Buenos Aires, però hi ha molta gent amb samarretes i pel carrer ens encoratgem els uns als altres», relata.

Després de la baixada de bandera, l’ansietat i l’ambient poden complicar el son, reconeixen tots dos. Però Bazelmans assegura que els nervis són incomparables amb els d’abans d’enfrontar-se a Anglaterra. «Ara ja no sentim pressió, estem orgullosos, tenim Messi i clar que hi ha opcions de guanyar, però el que realment era important era vèncer contra els anglesos», exposa alleujat. Tots dos consideren que Espanya disposa d’un «equipàs» i creuen que serà un partit igualat.

Futur a Barcelona

Bazelmans, a més, si el conjunt de Scaloni s’emporta el trofeu –i si no, potser també–, es planteja que la seva relació amb Barcelona vagi més enllà d’aquesta final: «Estic pensant a venir a viure a la ciutat». El seu vincle amb Catalunya, en part, va néixer gràcies al Pau, un amic català amb qui diu haver construït una relació basada, entre altres coses, en l’intercanvi cultural. «Sempre que he vingut m’he trobat molt ben rebut, i fins i tot còmode amb el català», explica. La seva parella és Portuguesa i, quan es troben tots tres, juguen a mantenir la llengua materna (català, espanyol i portuguès) de cada un durant les converses.

Però abans de prendre la decisió, s’ha de veure la final, amb aquest sentiment similar al d ’«estar a casa». I, si es pot, coincideixen Bazelmans i Seibel , guanyar, tot i que sigui contra Espanya, cridant-la des de Barcelona i celebrant-la a Arc de Triomf.