Espanya es queda sense platges: el mar podria engolir fins a 80 metres de costa

El canvi climàtic ja no és una amenaça llunyana. L’augment de les temperatures, les sequeres, els incendis, els temporals més destructius i la pujada del nivell del mar estan transformant el clima, la natura i el territori. Els ecosistemes perden el seu equilibri i les zones costaneres són unes de les més exposades a unes conseqüències que ja es poden observar.

A Espanya, les platges retrocedeixen, perden sorra i queden cada vegada més desprotegides davant dels temporals. Les previsions indiquen que, si la situació continua avançant, el paisatge litoral que coneixem avui podria ser molt diferent a finals de segle.

Entre 60 i 80 metres menys de platja l’any 2100

Les platges espanyoles podrien perdre una mitjana d’entre 60 i 80 metres de superfície abans del 2100. La causa principal és l’augment del nivell del mar, però també hi contribueixen les preses, els ports, els passeigs marítims i les construccions situades massa a prop de la costa.

Segons el director de l’Institut d’Hidràulica Ambiental de Cantàbria, Raül Medina Santamaría, les platges retrocedeixen aproximadament un metre per cada centímetre que puja el nivell del mar.

«Si una platja s’està erosionant és perquè en surt més sorra de la que hi entra», explica l’expert a Efe. La pregunta fonamental afegeix, és «per què no n’entra».

Els rius funcionen com autèntiques autopistes naturals que transporten sediments des de l’interior fins al mar. Les preses, però, retenen bona part d’aquesta sorra. Els ports també en dificulten el moviment entre unes platges i les altres.

Per a Medina, «aquest és el mecanisme fonamental pel qual estem perdent sorra». Els passeigs marítims, els habitatges i altres elements urbans actuen, a més, com un «obstacle dur» que impedeix que les platges evolucionin de manera natural.

Catalunya i el Mediterrani, especialment exposats

A Catalunya, els temporals marítims i l’augment del nivell del mar acceleren el retrocés de la línia costanera. La borrasca Harry va provocar importants destrosses a la Costa Brava, amb danys als sistemes dunars i una pèrdua considerable de sorra.

Diversos estudis alerten que l’erosió pot posar en risc la sostenibilitat dels municipis i les destinacions turístiques del litoral català.

La situació també és delicada a la Comunitat Valenciana. Alguns dels punts amb més deteriorament són Almassora, Nules i Moncofa, a Castelló; Tavernes de la Valldigna, a València, i Dénia, a Alacant. La comunitat té 48 projectes de protecció de la costa pendents.

A Múrcia, les platges del vessant oriental de la Manga perden sorra pels canvis provocats per la urbanització massiva iniciada durant els anys setanta.

El nord també comença a perdre terreny

A Galícia, els projectes de renaturalització de les dunes són essencials per recuperar zones degradades pels temporals, l’acció humana i la pujada del mar. Destaquen les actuacions al Parc Natural de Corrubedo, a la Corunya, i a la platja de Samil, a Vigo.

El litoral d’Astúries, un dels menys artificialitzats d’Espanya, podria patir un retrocés mitjà de fins a tres metres i un augment de l’erosió del 20% abans del 2040.

A Cantàbria, les inundacions són cada vegada més habituals a les zones baixes. La ria i l’estuari de Santoña i la badia de Santander figuren entre els espais més amenaçats.

Al País Basc, un estudi de Greenpeace adverteix que la pujada del nivell del mar podria afectar el 70% de les platges de Guipúscoa i el 45% de les de Biscaia. Algunes podrien començar a desaparèixer en menys de deu anys i, a Bilbao, el mar «s’haurà menjat més de 40 metres de costa» a finals de segle.

Andalusia, Ceuta i Melilla lluiten contra els temporals

Els últims temporals també han deixat greus conseqüències a les costes d’Andalusia. Els ajuntaments del litoral han rebut 12 milions d’euros per traslladar sorra, perfilar les platges i reposar els equipaments malmesos.

A Huelva, alguns dels punts amb més erosió són Matalascañas i El Portil. A Cadis, la situació és especialment complicada a Sanlúcar de Barrameda i Los Caños de Meca. La pèrdua de sorra també afecta Granada, Almeria i Màlaga.

A Ceuta, les borrasques del març van deixar pèrdues massives de sorra, talussos inestables i afloraments rocosos. El govern local va anunciar una inversió d’1,1 milions d’euros per regenerar les platges.

A Melilla, es reclama a la Direcció General de Costes una resposta per recuperar la platja de l’Alcassaba, desapareguda per la falta d’un dic de protecció.

Les illes també perden costa

A les Balears, un informe de la Fundació Marilles calcula que les platges podrien retrocedir entre 7 i 50 metres per la pujada del nivell del mar.

A les Canàries, l’estudi SOS Costas Canarias alerta que l’arxipèlag perd aproximadament quatre quilòmetres de costa natural cada any. La construcció i els temporals augmenten el risc d’inundacions en 54 municipis costaners.

«Tenim molta feina per fer, però encara hi som a temps»

Raül Medina Santamaría defensa que les platges s’han de regenerar amb projectes adaptats a les causes concretes de cada zona. Per fer-ho, reclama «una Direcció General de Costes forta, potent i amb recursos».

També considera imprescindible «construir amb seny, complint la Llei de costes» per evitar que l’urbanisme continuï interferint en el transport natural de la sorra i agreujant l’erosió costanera.

«La sorra és un element molt escàs», adverteix l’expert, que demana «unitat per evitar més pèrdues de sorra». Tot i les previsions alarmants, encara deixa una porta oberta a l’esperança: «Tenim molta feina per fer, però encara hi som a temps».