Més de 22.000 persones demanen excedències a l’estiu per cuidar els fills: el 90% són dones

María del Carmen és educadora infantil i des que va néixer la seva filla, ara fa cinc anys, cada estiu sol·licita una excedència al juliol perquè és mare soltera i no disposa de cap suport familiar o xarxa d’ajuda. Com ella, unes 22.000 persones sol·liciten una excedència laboral cada estiu per tenir cura dels fills. El 90% són dones, una dada que posa de manifest que la conciliació familiar i laboral encara no està resolta a Espanya i que les tasques de cura continuen recaient majoritàriament en les dones.

Les dades estan recollides a l’estudi ‘Campaments d’estiu. Una necessitat creixent entre la conciliació i el benestar infantil’, elaborat per EAE Business School. L’estudi demostra que les colònies i casals són una opció d’oci educatiu per als nens i també una veritable necessitat per a les famílies, que han de fer malabars per conciliar la vida laboral i familiar en la temporada estival, malgrat l’esforç financer que suposen.

A l’estiu se sol·liciten aproximadament la meitat de les excedències, cosa que demostra que les escoles i les extraescolars suposen un pilar per a la conciliació

Cada estiu, les llargues vacances escolars suposen un repte per a moltes famílies, especialment per a les monoparentals, les que no disposen d’avis o familiars que els puguin donar un cop de mà i les que tenen menys recursos per pagar cuidadors o alternatives d’oci com casals, colònies o campaments. En aquest escenari, sol·licitar una excedència, que suposa deixar de treballar però també de percebre un sou durant el temps sol·licitat, és la sortida a què recorren unes 22.000 persones. Durant tot el 2024, la xifra oficial d’excedències va arribar a les 41.800, de manera que a l’estiu se’n sol·liciten aproximadament la meitat. Això demostra que, sense escoles ni activitats extraescolars, és l’època més complicada per a la conciliació.

Problema estructural

«L’estiu evidencia un problema estructural: no hi ha prou suport públic perquè les famílies puguin tenir cura dels fills sense empobrir-se o haver de renunciar a la feina», explica Raúl Arnaiz, director de programes a Espanya de Save the Children. Al seu torn, Laura Baena, fundadora del Club de Malasmadres i defensora d’un pacte d’estat per la conciliació, posa l’accent en el fet que el pes encara recau en les dones: «Som les mares les que també carreguem amb la motxilla de la cura a l’estiu, quan salta pels aires el principal pilar de la conciliació, que són les escoles, i això té un impacte enorme en la nostra salut física i emocional».

Només el 13% de les mares treballen en empreses que tenen alguna mesura de conciliació

Laura Baena.

— Experta en conciliació

Baena recorda que en aquesta legislatura s’ha aprovat el permís parental de vuit setmanes, però el problema és que no està retribuït. «Llavors, una de les solucions és l’excedència per no haver de renunciar a la nostra feina: només el 13% de les mares treballen en empreses que tenen alguna mesura de conciliació», apunta.

L’altra sortida són colònies, campaments i casals. Segons l’estudi d’EAE Business School, dos de cada tres famílies hi recorren, malgrat que els preus ha crescut un 5,2% en els últims dos anys, per sobre de la inflació. La despesa mitjana és molt variable i depèn de factors com si l’activitat és pública o privada, el programa que inclou, el lloc on es fa o si els infants s’hi queden a dormir o no. El cost per fill pot oscil·lar entre 200 i 2.000 euros, cosa que suposa, segons l’estudi, el 2,5% del pressupost familiar anual i fins a un 8% de la despesa en oci i educació.

Esforç econòmic

Davant d’això, el 34% de les llars assenyalen que no poden pagar el lleure estival i set de cada 10 admeten que retallen les seves despeses durant les vacances per poder costejar-lo, cosa que revela una desigualtat estructural persistent que condiciona el benestar de la infància i el descans i la conciliació familiar.

Malgrat els seus beneficis, els campaments no estan a l’abast de totes les famílies, especialment de les monoparentals i biparentals que compten amb un únic ingrés

Miguel Ángel López.

— Professor d’EAE Business School

«Malgrat els seus beneficis, els casals i les colònies no estan a l’abast de totes les famílies. La gran diversitat d’estructures familiars condiciona l’accés a aquestes activitats. El cost d’inscripció, transport i materials suposa una barrera per a moltes llars, i pot representar un esforç econòmic significatiu per a un 57% de les famílies espanyoles; els gairebé 2 milions de les famílies monoparentals i els 1,82 milions de famílies biparentals que compten amb un únic ingrés familiar», assenyala el professor d’EAE Business School i autor de l’informe, Miguel Ángel López. 

La dificultat per conciliar a l’estiu no és un fenomen aïllat, sinó que forma part d’un problema més ampli: l’elevat cost de la criança a Espanya. Cada fill suposa més de 750 euros al mes de mitjana, una inversió que moltes famílies no poden assumir sense ajuts públics. Davant d’això, Espanya té una de les taxes de pobresa infantil més elevades. El 18,4% viu en risc de pobresa, una situació que s’agreuja a l’estiu, quan desapareixen recursos com el menjador escolar. Davant d’això, les principals organitzacions d’infància sol·liciten que s’aprovi la prestació universal per fill a càrrec que defensa Sumar dins de l’Executiu, però que encara no ha arribat a veure la llum.