Laporta conquereix la Casa de España

Hi ha persones que entren en una festa i passen desapercebudes. I n’hi ha d’altres que, simplement, la converteixen en una altra cosa. Joan Laporta pertany clarament al segon grup. Ho comentava un veterà periodista madrileny, d’aquells que s’han passat mitja vida freqüentant llotges i despatxos del futbol espanyol. "Mai havia vist tants madridistes fent-se fotos amb el president del Barça", deia encara sorprès. I no era una exageració.

L’escena va tenir lloc dimarts a la nit a la Casa de España de Dallas, on l’expedició de la selecció espanyola celebrava el pas a la final del Mundial. N’hi va haver prou que Laporta aparegués perquè el protocol saltés pels aires. Durant més d’una hora no va deixar de fer-se fotografies, repartir abraçades, estrènyer mans i conversar amb tothom que se li acostava. No hi va haver una sola insolència ni una mala cara. Prop de 300 convidats van desfilar al seu voltant mentre el president blaugrana semblava gaudir com si fos a la sala d’estar de casa seva.

En pocs minuts se’l podia veure xerrant i rient de valent amb el president de Mercadona, Juan Roig; conversant amablement amb el màxim dirigent de la Federació Espanyola, Rafael Louzán, i compartint confidències amb històrics madridistes com Emilio Butragueño, Fernando Hierro i Míchel Salgado. Coses del futbol. O més ben dit, coses de Laporta, que fa temps va entendre que les relacions personals també formen part del joc.

La seva presència durant tota la setmana ha contrastat inevitablement amb una absència que no ha deixat de comentar-se en els grupets: la de Florentino Pérez. Mentre uns preguntaven on era el president del Madrid, el del Barça semblava multiplicar-se entre recepcions, partits i trobades institucionals. Sense fer gaire soroll, però estant a tot arreu.

Les festes americanes tenen codis propis. Molt nacho, hamburguesa, cervesa, aquesta vegada Estrella Galicia, i algun pernil ibèric tallat en directe per recordar que, almenys per unes hores, allò era territori espanyol. En aquest escenari híbrid, entre Dallas i Madrid, Laporta es movia amb una naturalitat envejable. Té una virtut que ningú li discuteix, ni tan sols els que no comparteixen moltes de les seves decisions: quan vol, sap tractar la gent com ningú.

I això, en un món tan donat a les distàncies, acaba marcant diferències. Presidents de clubs, dirigents federatius, empresaris, polítics, periodistes o simples convidats. A tots els va dedicar temps. A tots els va regalar un somriure. Sembla un detall menor, però no ho és. Fins i tot va acabar aplaudint el "¡Visca España!" que va pronunciar Iker Casillas en el seu discurs final. També va aparèixer l’incombustible xef José Andrés, sempre disposat a convertir-se en el protagonista. La seva facilitat per aparèixer on hi ha la notícia continua sent gairebé tan llegendària com la seva cuina.

Durant tota la gira, Laporta va estar acompanyat per dos dels seus homes de màxima confiança. O sigui, per Alejandro Echevarría, amic, assessor i eficaç solucionador de problemes, i Deco, cada vegada més consolidat en la direcció esportiva blaugrana. A diferència del president, cap busca càmeres. Tots dos prefereixen el segon pla.

Botín i Roig

La setmana també va deixar una postal curiosa a l’estadi. La presidenta del Banco Santander, Ana Patricia Botín, i el president de Mercadona, Juan Roig, van compartir una llotja molt pròxima a la de la família Beckham. La diferència era evident. Mentre els empresaris espanyols podien caminar gairebé sense cridar l’atenció, l’accés a la llotja de l’exfutbolista anglès i de la seva dona semblava l’entrada a una cimera internacional, amb cinc membres de seguretat que custodiaven permanentment la porta.

L’anècdota va arribar amb IShowSpeed, el fenomen influencer que suma més de 52 milions de seguidors a Instagram. Botín i Roig no van desaprofitar l’ocasió per immortalitzar el moment amb un selfie. La presidenta del Santander, a més, va fer gala del seu olfacte comercial intentant explicar al popular creador de contingut els avantatges del compte jove de l’entitat.

I, mentre uns col·leccionaven fotografies amb influencers, d’altres continuaven fent cua per emportar-se’n una amb el president del Barça. Una imatge que, fa només uns anys, hauria semblat senzillament impossible. La cosa no va acabar aquí, Laporta va viatjar amb l’expedició, sense cap privilegi, camí de Nova York. Ara només queda per veure què passarà quan Donald Trump es trobi amb Laporta en la final de diumenge. Si hi ha abraçada serà sonada.