Alarma ambiental a Espanya: el 93% dels delictes contra la fauna ni tan sols arriben a judici

Espanya continua arrossegant greus mancances en la lluita contra els delictes mediambientals. Tot i disposar d’organismes com el Seprona de la Guàrdia Civil, els agents ambientals i la Fiscalia de Medi Ambient, una gran part dels casos no acaba davant d’un jutge i moltes infraccions continuen tractant-se com si fossin problemes menors.

A aquesta situació s’hi suma ara un nou incompliment. El passat 21 de maig del 2026 va acabar el termini perquè els estats membres de la Unió Europea incorporessin a les seves lleis la nova Directiva Penal Ambiental, aprovada l’any 2024.

Espanya, però, no va adaptar a temps la seva normativa.

Què havia de fer Espanya?

La nova directiva europea actualitza la legislació vigent des del 2008 i obliga els països a perseguir amb més duresa conductes com la contaminació greu, el tràfic il·legal de residus, la destrucció d’hàbitats i els danys ambientals provocats per empreses.

També exigeix ampliar el catàleg de conductes considerades delicte, augmentar les sancions, reforçar la responsabilitat penal de les empreses i millorar la coordinació entre fiscalies, forces de seguretat i administracions.

A més, Espanya hauria d’aprovar una Estratègia nacional contra la delinqüència ambiental i destinar més recursos humans, tècnics i econòmics a la investigació d’aquests delictes.

Tot això continua pendent i les organitzacions ecologistes denuncien que això és una falta de prioritat política i de recursos.

Què és la Directiva Penal Ambiental?

La Directiva Penal Ambiental és una normativa europea creada per endurir la resposta judicial davant dels delictes que provoquen danys greus al medi ambient.

La norma pretén evitar que contaminar rius, destruir hàbitats, traficar amb residus o perjudicar espècies protegides acabi comportant només sancions administratives o processos judicials febles.

També obliga els estats a millorar les investigacions i a crear estructures més eficaces contra una criminalitat que ja és considerada la tercera activitat delictiva més lucrativa del món.

Per què el 93% dels casos sobre fauna no arriben a judici?

Les dades facilitades per WWF són especialment preocupants. Dels 4.902 casos de delictes contra fauna protegida registrats a Espanya, només 327 van acabar amb una sentència judicial.

Això significa que el 93% dels casos no van arribar a ser jutjats.

Segons WWF, la causa és una combinació de problemes estructurals: la falta de jutjats especialitzats, la dispersió de competències, la manca de recursos i l’absència d’una base de dades estatal unificada.

L’organització denuncia que «continuem infravalorant aquest tipus de criminalitat i tractant-la massa sovint com una infracció menor».

Aquesta situació dificulta les investigacions i pot afavorir la impunitat ambiental.

Qui és WWF?

WWF, sigles de World Wide Fund for Nature, és una organització internacional dedicada a la protecció de la natura, la biodiversitat i les espècies amenaçades.

L’entitat ha criticat durament el retard d’Espanya i considera «especialment greu que Espanya incompleixi precisament la primera obligació que estableix aquesta directiva: incorporar-la a temps a l’ordenament jurídic nacional».

Laura Moreno, responsable del programa d’espècies de WWF, també ha advertit que «la protecció del medi ambient no es pot quedar en declaracions polítiques».

Espanya s’exposa a conseqüències europees

L’incompliment del termini pot provocar que la Comissió Europea obri un procediment d’infracció contra Espanya.

Mentrestant, els delictes contra la fauna, els ecosistemes i els recursos naturals continuen trobant-se amb una justícia lenta, fragmentada i amb pocs mitjans.

La nova normativa pretén posar fi a aquesta situació, però perquè sigui efectiva cal que Espanya la incorpori a les seves lleis i deixi de tractar els crims ambientals com a infraccions secundàries.