L’alarma creix entre els joves: mems, ‘stickers’ i burles digitals disparen la por, la inseguretat i l’assetjament

Vivim en una societat en què la imatge física, l’aparença i l’acceptació social s’han convertit en elements centrals per agradar tant dins com fora de les xarxes socials. A Instagram, TikTok, WhatsApp o altres plataformes, sembla que com més m’agrada, visualitzacions i comentaris acumula una persona, més valor social té.

Aquest model, però, està generant conseqüències preocupants. Els límits no sempre estan clars, l’exposició és constant i sovint no existeix una educació digital adequada, ni entre els infants i adolescents ni entre els mateixos adults. El resultat és un entorn en què els mems, els ‘stickers’, els malnoms i els comentaris ofensius circulen sense filtres i poden acabar convertint-se en una forma de ciberassetjament.

Segons el Baròmetre de Joventut, Salut i Benestar 2025 de Fad Juventud, elaborat amb la col·laboració del BBVA, un de cada tres joves manifesta una preocupació elevada per la possibilitat de patir violència física. A més, un 31% tem ser víctima d’assetjament al centre educatiu o al lloc de feina.

Aquestes dades evidencien que molts joves no se senten segurs ni tan sols en els seus espais habituals de convivència.

Quan una broma deixa de ser divertida

Les burles sobre el físic, l’origen, la manera de vestir, la identitat o la tendència sexual s’han estès especialment a través dels entorns digitals. El problema és que sovint es disfressen d’humor amb frases com “només és una broma” o “si no es queixa és perquè no li ha molestat”.

Fad Juventud alerta que el límit no l’ha de marcar qui fa la broma, sinó qui la rep. Quan un comentari, un mem o un ‘sticker’ provoca incomoditat, humiliació, vergonya o exclusió, deixa de ser una broma i es converteix en una conducta perjudicial.

Aquest tipus de continguts poden crear greus problemes d’autoestima, inseguretat, ansietat, aïllament social i bullying. En els casos més greus, l’assetjament sostingut pot agreujar seriosament el malestar emocional i requereix una intervenció immediata dels adults i dels professionals.

El problema encara s’intensifica quan la resta del grup riu, comparteix el contingut o mira cap a una altra banda. Segons els tècnics de Fad, moltes persones participen en aquestes dinàmiques per por de convertir-se en les següents víctimes. Però el silenci, les rialles i les reenviades també contribueixen a mantenir l’assetjament.

Què poden fer les famílies?

Davant d’aquesta situació, els pares i les mares han d’assumir un paper actiu en l’educació digital dels fills. Fad Juventud ha publicat, dins del projecte 'Educación Conectada', un videotutorial destinat a ajudar les famílies a identificar quan els comentaris, els malnoms, els mems o els ‘stickers’ superen els límits.

El primer pas és parlar obertament amb els fills sobre els continguts que envien i reben. No es tracta únicament de controlar el telèfon, sinó d’ajudar-los a entendre les conseqüències que pot tenir compartir una fotografia, editar la imatge d’un company o reenviar un contingut humiliant.

Les famílies també han d’explicar que una fotografia o un vídeo no s’hauria de compartir sense el consentiment de la persona que hi apareix. La privacitat digital és un dret, i publicar o reenviar contingut sense permís pot provocar un dany difícil de reparar.

També és important revisar amb els fills si formen part de grups on es comparteixen burles habitualment, si han rebut continguts que els han fet sentir incòmodes o si han participat en la difusió d’algun ‘sticker’ ofensiu.

Com controlar els mems i els ‘stickers’

Els pares poden establir unes normes clares sobre l’ús de les xarxes i de les aplicacions de missatgeria. Cal ensenyar els menors a no crear, guardar o reenviar continguts que ridiculitzin una altra persona.

També és recomanable que aprenguin a bloquejar usuaris, denunciar continguts ofensius i guardar proves quan existeixi una situació d’assetjament digital. Les captures de pantalla, els missatges i els arxius compartits poden ser necessaris per informar el centre educatiu o, en casos greus, les autoritats.

Controlar no significa espiar de manera constant, sinó mantenir una comunicació de confiança. Els fills han de saber que poden explicar el que els passa sense por de ser castigats o de perdre automàticament l’accés al mòbil.

Crear una consciència col·lectiva de respecte digital

La responsabilitat no és només de qui crea la burla. També correspon a qui la comparteix, qui hi reacciona amb una rialla i qui decideix no intervenir.

Per això, és imprescindible construir una consciència col·lectiva de respecte digital. Els joves han d’aprendre que darrere de cada pantalla hi ha una persona i que un contingut que sembla graciós durant uns segons pot tenir conseqüències emocionals durant mesos o anys.

L’educació en empatia, consentiment i seguretat a les xarxes socials ha de començar a casa, continuar a l’escola i formar part de tota la societat. Només així es podran establir límits clars i evitar que els mems, els ‘stickers’ i les bromes aparentment innocents acabin convertint-se en una forma més de violència.