Alarma ecològica a Espanya: ja consumim com si tinguéssim dos planetes i mig

La situació del planeta Terra és cada vegada més preocupant. Consumim més aigua, energia, aliments, minerals i matèries primeres de les quals la natura pot regenerar. Espanya és un dels països que viu clarament per sobre de les seves possibilitats ecològiques.

El passat 4 de juny del 2026, Espanya va arribar al seu Dia de la Sobre capacitat de la Terra. Això significa que, en només cinc mesos, ja havia esgotat el seu pressupost anual de recursos naturals.

Des d’aquell dia, el país viu en dèficit ecològic. Segons Earth Overshoot Day, si tota la població mundial consumís com Espanya, caldrien entre 2,4 i 2,5 planetes.

Espanya ocupa la posició 47 entre els països que abans han entrat en números vermells, empatada amb Grècia. Tot i que enguany la data ha arribat més tard que en anys anteriors, continuar esgotant els recursos abans de la meitat de l’any és una dada molt alarmant.

Per què consumim massa?

El problema no és només reciclar poc. La petjada ecològica inclou l’aigua, l’energia, la roba, els aliments, els cotxes, els mòbils, les bateries i tots els productes que comprem.

Amigas de la Tierra alerta especialment del consum de minerals crítics necessaris per fabricar cotxes elèctrics, ordinadors, telèfons i plaques solars.

Adriana Espinosa, responsable de recursos naturals i residus de l’organització, ho resumeix així:

«Si volem aconseguir una transició ecològica justa, no n’hi ha prou de canviar una font d’energia per una altra, cal canviar de model».

Què hauríem de reduir?

Cal consumir menys productes d’un sol ús, allargar la vida dels mòbils i ordinadors, reduir l’ús del vehicle privat, evitar el malbaratament alimentari i apostar pel transport públic.

Amigas de la Tierra assegura que el reciclatge podria cobrir fins a un 67% de la demanda de minerals vinculada a la transició energètica i digital. Tot i això, reciclar no és suficient si el consum continua augmentant.

També cal protegir millor l’aigua, els sòls, els boscos i els aqüífers, especialment en un país com Espanya, afectat per la sequera, la desertificació i els incendis.

El problema més greu: la falta de consciència

La dificultat principal és que molta gent encara no és conscient de la gravetat real del problema. Els productes continuen arribant a les botigues i la vida aparentment segueix igual, però darrere d’aquesta normalitat hi ha més extracció, més emissions i més residus.

Adriana Espinosa també alerta de la desigualtat ambiental:

«Vivim en una situació en què les classes socials i els països que menys consumeixen són els qui més pateixen les conseqüències de la crisi ecològica. Això no només és extremadament injust, sinó també insostenible».

Espanya ja viu a crèdit ecològic. Frenar aquest problema exigeix consumir menys, produir millor i entendre que els recursos del planeta no són infinits.