Ja n'hi ha prou de tant 'casament McDonald's'

A Josep Plana (Lleida, 1982) li agrada començar pel soroll. És un provocador nat. El del nom, per començar. La Puta Suegra{"anchor-link":true} no passa de puntetes per una fira nupcial amb tul, cal·ligrafia anglesa i olor de peònia. És un estudi de producció de casaments i també una declaració d’intencions. "La gent para i diu: ¿ho he entès bé? ¿És La Puta Suegra?", explica entre rialles. "Darrere d’una foto bonica sempre hi ha tensions familiars, expectatives i nervis", afirma. Per això, una mica, la broma del nom que a alguns els podria semblar passada o fins i tot matxirula. Però això no va d’això, sinó de treure ferro als casaments i posar-los al dia, actualitzar-los amb els temps.

Abans de convertir els casaments en "produccions emocionals d’alt voltatge", Plana venia de la tele, la comunicació i els grans esdeveniments. Va treballar 10 anys fent programes i després set com a director de comunicació d’un grup empresarial, on va participar en projectes com la Biennal de Venècia o el Sónar. Dues escoles perfectes per entendre una cosa que ara aplica als casaments: que tot gran espectacle necessita ritme, estructura i una lectura constant del que està passant.

Va fundar La Puta Suegra el 2015 a Barcelona quan els casaments espanyols encara feien olor de rústic, bales de palla, caixes de fusta i pissarres amb noms escrits a mà. "Jo no m’identificava amb el fet de continuar fent el mateix", recorda. "Volia una altra cosa: un casament menys postal i una experiència més semblant a la parella que es casa que al tauler de Pinterest de qualsevol altra persona", explica.

El resultat va ser un estudi creatiu que avui organitza molt pocs casaments a l’any, però d’aquestes que es recorden. Entre els seus treballs públics hi ha les cerimònies de Sergio Ramos i Pilar Rubio, Edurne i David de Gea, Pablo López i Laura Rubio o el germà d’Elon Musk, Kimbal, a les ruïnes d’Empúries (Girona). Però Pla- na es resisteix a comptar-los com una llista de famosos. "Mai arribem nosaltres a ells. Ells venen a nosaltres", explica. Normalment per recomanació, discreció i confiança. El bocaorella de tota la vida.

Invisible cap a fora, sí. Cap endins, no. Un casament de La Puta Suegra pot requerir 10 dies de muntatge previ i un equip de 12 o 15 persones llegint l’esdeveniment en directe. "Organitzar un casament és com un directe: minut a minut, segon a segon, frame a frame". Aquí es nota la televisió: timing, escaleta i olfacte per detectar quan accelerar o "quan estirar un aperitiu perquè la gent no s’avorreixi".

"Com volen sentir-se"

Ara Plana publica Guía de supervivencia nupcial (Temas de Hoy), un llibre que no vol ser bíblia de tendències ni manual de protocol, sinó una cosa més útil: una manera de no perdre el cap, ni la parella, durant l’organització d’un casament. "Sobreviure no ha de significar passar-ho malament. Significa travessar tot això amb un mètode, amb humor, i arribar al dia disfrutant-ho", assegura.

Perquè aquí ve la seva primera gran heretgia nupcial: "Gairebé tothom comença malament". "El primer error és obrir Pinterest o Instagram abans de parlar entre ells, els nuvis", diu. Abans del vestit, de l’espai, de les flors o de decidir si casament de dia, de nit, de camp o de hotelàs, Plana proposa alguna cosa menys fotogènica i molt més revolucionària: asseure’s a parlar. "El primer que haurien de fer és parar i parlar de l’únic que importa de veritat: com volen sentir-se aquell dia".

I és que un casament no es torça per les flors. Es torça pel soroll. Pel pressupost que es dispara. Per la sogra, el pare, la cosina, l’amic que opina: "Ningú ho admet, però moltíssims casaments s’organitzen pensant en els altres. Si analitzem decisió per decisió, descobreixes que mig casament es pren pensant en la mirada de l’altre". El casament que comença sent de dos i acaba pertanyent a una assemblea.

Davant això, Plana defensa criteri. "La tendència és temporal. L’essència és eterna", es llegeix al llibre. I ell ho tradueix així: menys copiar, més entendre. Menys fer-ho perfecte, més fer-ho propi. "Tots esperen la perfecció i la perfecció és una trampa". Per Plana, el memorable sol ser on es trenca el vernís: en un discurs que s’encalla, un ball que no surt bé, un riure nerviós... L’espontani i real.

Per això la seva guerra contra els casaments McDonald’s. "Un casament McDonald’s és aquella que sembla ABC, CBA o BCA", resumeix. Bodes industrials, de catàleg, amb menú a triar entre carn o peix i una falsa personalització que consisteix a posar inicials on abans hi havia un logo. "Tothom diu que personalitza, però per a mi escollir entre diverses opcions no és fer alguna cosa ad hoc". ¿Què ho seria? "Que les postres arribin volant en paracaigudes. Que el segon plat sigui una pilota comestible amb una porteria de patates fregides. Que una manada de cavalls corri al costat de motos a tota velocitat mentre passa una coreografia. Que si als nuvis els ve de gust menjar ous ferrats amb xistorra, puguin fer-ho", diu orgullós.

"La gent és feliç si veu la parella feliç, la resta és soroll"

L’extravagància no sempre va lligada als diners. "Hi ha idees que no tenen preu o gairebé no tenen cost". Allò car no és necessàriament memorable. El difícil és tenir una idea que encaixi amb la parella i no amb l’ansietat d’impressionar. Per això, a La Puta Suegra els primers sis mesos no es dediquen només a proveïdors: es dediquen a conèixer els nuvis i "parlar de tot menys del casament".

Al final, diu Plana, els casaments famosos i els anònims s’assemblen més del que sembla. Tots es compliquen pel mateix: voler acontentar tothom i deixar que el soroll de fora mani més que la mateixa parella. El seu consell per a qui senti que el casament se li escapa de les mans és gairebé domèstic: asseure’s amb la seva parella, agafar-se una tarda i tornar a preguntar-se per què es casen. Després ja vindrà l’Excel, el pla B, el càtering, la música i els contractes. Però primer, mirar-se als ulls. "La gent serà feliç si veu la parella feliç. La resta és soroll", conclou.