Oriol Núñez: «Si vols ser bomber, no pots voler dormir cada nit»

La cita és un dimarts de juliol a les 10 del matí, per videotrucada. «Si sorgeix res, hauré de sortir corrents, però en principi és una bona hora; és a partir de l’una quan la cosa es complica», adverteix Oriol Núñez, responsable de suport a la Divisió d’Operacions dels Bombers de la Generalitat de Catalunya.

«Has d’entendre que en els bombers, segurament per desgràcia, les coses no funcionen com a Infermeria o a Medicina...»

A què es refereix?

Que funciona d’una manera completament diferent. Qualsevol persona que vulgui presentar-se a bomber només ha de complir uns requisits, com tenir el batxillerat o un cicle formatiu, per exemple, i, una vegada aprova l’oposició, l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) la forma.

Primer s’aconsegueix la plaça i la formació ve després?

Sí, i això no té cap sentit perquè, al final, l’educació és una cosa que s’adquireix des de petit. Per això es creen cicles formatius d’Emergències i Protecció Civil. Hi ha el cicle de grau mitjà d’Emergències i Protecció Civil, que vindria a oferir la mateixa formació que et dona l’ISPC una vegada que has aprovat l’oposició, però, en comptes d’impartir-se de manera comprimida, es fa durant dos anys; però només hi ha dos centres públics que ho ofereixen, a Mollet i l’Institut de Seguretat i Mobilitat de Barcelona (ISMB).

Només dos?

Sí. S’està creant aquest itinerari. Una vegada que tens el grau mitjà, pots cursar el grau superior de Coordinació d’Emergències i Protecció Civil. A Andalusia, per exemple, hi ha una llei que estableix que, si no tens aquesta titulació, no pots presentar-te a una oposició, però aquí, no. Aquí, per acabar d’articular un itinerari educatiu adequat entre els 16 i els 22 anys per als qui volen ser bombers, entre els 16 i els 18 anys s’ha creat una cosa anomenada BatxilleratPro, professionalitzador. Ara mateix es du a terme la primera prova pilot a ISMB, un batxillerat pensat per a persones que volen ser bombers o mossos. S’ha fet perquè no pots començar el grau mitjà d’Emergències si no tens 18 anys. Així, l’itinerari és fer el BatxilleratPro (dels 16 als 18), després el grau mitjà i després, el superior.

Però, fet tot això, t’has de presentar a unes oposicions en què et pot superar un enginyer que no ha tocat mai una mànega, és clar...

Actualment, per entrar al cos de bombers s’exigeixen unes notes teòriques molt altes i les persones que hi entren solen tenir estudis superiors, sí. Enginyers, arquitectes...

Deixem vocacions en el camí?

A part de la vocació, i això és una opinió personal, no parlo en nom del cos de bombers, sinó com l’Oriol, que és una feina molt dura, molt física i que pot arribar a ser molt avorrida. Perquè ¿en què creus que consisteix aquesta feina? En portar 20 quilos a l’esquena durant moltes hores al dia, estar en condicions precàries durant moltes hores, passar molta calor, passar son... Això és la nostra feina, perquè, al final, la nostra missió és salvar vides.

Per què passa això?

El Cos de Bombers de la Generalitat s’ha anat construint progressivament. Som un dels cossos del món amb un nivell més alt quant a organització, estructura i coordinació. Segurament ara toca començar a pensar que el cos de bombers necessitarà una especialització formativa distribuïda per tot el territori. Necessitem que aquests cicles s’implantin a tot Catalunya, que com a mínim cada regió tingui el seu perquè els estudiants puguin fer les pràctiques als parcs de bombers i que aquestes persones siguin els futurs bombers que aprovin l’oposició, perquè hauran adquirit els valors del cos i d’aquesta professió des del començament. Aquest és un assumpte molt important. No pot ser que Tarragona, per exemple, on és el 112 i la indústria petroquímica, no tingui un grau superior en Coordinació d’Emergències.

Avancem en aquesta direcció?

No gens. Analitza l’última promoció que ha entrat al cos i mira quants tenen una carrera universitària. Es fa aquesta reflexió i s’hi treballa, però, com et deia, avancem a poc a poc. Les coses no són immediates. Pensa que la direcció actual del cos de bombers és excepcional, són realment molt bons, però fa sis anys érem a l’uci. Ara et pot preocupar molt que et faci mal un dit, però quan no pots respirar... Ara podem començar a reflexionar sobre això.

Sobre què, ben bé?

Abans, una de les coses que passava amb les incorporacions al cos de Bombers era que gairebé tots els qui hi entraven havien treballat com a forestals durant els estius. Tots passàvem per les campanyes forestals d’estiu. El 90% dels qui entràvem al cos havíem decidit que no tindríem vacances d’estiu per poder fer les campanyes.

Em comentava que, abans, la gran majoria procedia de les campanyes forestals d’estiu. Ara entenc que el perfil ha canviat bastant.

Els treballadors forestals han passat a ser fixos. Ja no és un lloc d’aprenentatge temporal, per una qüestió legal. A més, els exàmens teòrics són tan difícils que els qui els aproven solen ser persones amb estudis superiors. Jo no hauria pas obtingut la nota necessària per entrar-hi. És un gran problema que els qui aproven l’oposició siguin [no en sé el percentatge exacte, però molts] universitaris que no han treballat mai de bombers. A França tenen un lema que és «Salvar o morir». La feina de bomber es basa en un 99% en valors. Perquè la societat funcioni, tots hem d’aportar la nostra part. En el cas dels qui som al carrer, la nostra principal aportació és intentar ajudar les persones i intentar salvar vides. I això requereix un perfil concret. Si vols ser bomber, no pots voler dormir cada nit. Totes dues coses són incompatibles.

Qüestions difícils de plasmar en una oposició, certament.

Si a 18 anys comences un grau mitjà per ser bomber i a 20 curses un grau superior, has dedicat quatre anys de la vida, a aquesta edat, a preparar-te per ser bomber i això demostra moltes coses. Les persones que tenen vocació potser no estudien Enginyeria Aeronàutica, però hem d’oferir-los un camí. Hem de fer com altres comunitats autònomes, que ja tenen aquesta via plenament implantada. n

Subscriu-te per seguir llegint