Frenada la investigació a un notari de BCN que estafava ancians

Un embolic judicial ha frenat la investigació oberta contra una trama en què presumptament va participar el notari de Barcelona Sergi G. D. i que ha sigut denunciada per haver estafat una vintena de persones, la majoria d’edat avançada, amb discapacitat o amb problemes psicològics. La causa principal per aquest suposat frau immobiliari va d’un jutjat a un altre sense que les primeres persones que van acudir a la justícia n’hagin obtingut resposta. El procediment es va iniciar fa cinc anys i els principals investigats encara no han declarat.

Segons els informes dels Mossos d’Esquadra, els denunciants creien que firmaven préstecs, quan en realitat rubricaven una opció de compra sobre el seu habitatge per un preu molt inferior al de mercat, que en alguns casos equivalia a la meitat del seu valor. A més, atorgaven un poder "irrevocable" mitjançant el qual el prestador podia vendre l’habitatge de manera unilateral i sense informar-los. D’aquesta manera, perdien la propietat. Per a la policia, els implicats formen un "entramat de persones" i empreses que, amb la connivència del notari, "actuen de manera conjunta per fer creure a les víctimes que formalitzen un préstec personal, quan de fet signen la venda del seu immoble a un preu irrisori".

Vaivens del cas

L’última decisió judicial ha complicat el procés i ha paralitzat la investigació, que es va iniciar el 2021 al Jutjat d’Instrucció número 32 de Barcelona. En aquest jutjat van començar a acumular-se les denúncies per fets similars que anaven arribant. No obstant, el procediment no va avançar, malgrat els intents de la Fiscalia de Barcelona i de les acusacions particulars per impulsar les indagacions.

Finalment, a finals del 2025, aquest jutjat, a petició del fiscal, va remetre la causa al Jutjat d’Instrucció número 3 de Barcelona, que havia tramitat un procediment anterior, iniciat el 2018 i sobresegut provisionalment. Aquest òrgan el va reobrir el 28 de novembre del 2025 per poder sumar les denúncies que li havia enviat Instrucció 32. A partir d’aquell moment, Instrucció 3 va assumir la investigació i va acceptar l’acumulació de totes les actuacions. Semblava que el procediment començava, per fi, a avançar i que fins i tot es podria prendre declaració al notari investigat i a la resta d’implicats.

Anul·lada la pròrroga

Però aquesta planificació se’n va anar en orris. El motiu va ser que una secció de l’Audiència de Barcelona va anul·lar l’11 de maig del 2026, a petició de la defensa, la pròrroga de la investigació que havia acordat Instrucció 32 a partir del 10 d’octubre del 2024. ¿Què implica aquesta decisió? La resolució de l’Audiència estableix que la investigació s’havia de donar per conclosa el 10 d’octubre del 2024 i que, per tant, les diligències practicades posteriorment a aquesta data són extemporànies i nul·les. Segons el tribunal, l’acumulació posterior de noves denúncies tampoc permetria ampliar aquell termini.

D’aquesta manera, tret que prosperin els recursos presentats per la fiscalia, les acusacions particulars i el Col·legi Notarial de Catalunya, el cas tornarà a Instrucció 32, que només podrà practicar les proves acordades abans de l’octubre del 2024 –entre les quals la declaració dels investigats–, però no podrà ordenar noves proves. Per ara, únicament han declarat dues de les prop de 20 víctimes. El jutjat haurà de decidir llavors si envia a judici a la trama amb les proves que té. En canvi, si s’accepten els recursos de les acusacions, Instrucció 3 haurà de començar la investigació circumscrita a només els casos més recents.

La llei d’enjudiciament criminal estableix, al seu article 324.1, que les investigacions judicials tenen una durada màxima de 12 mesos des de la data de la interlocutòria d’incoació de les diligències. Si abans que finalitzi aquell període es constata que no serà possible concloure les indagacions, el jutge pot acordar pròrrogues successives de fins a sis mesos mitjançant una resolució motivada que justifiqui per què no s’ha pogut acabar la investigació i quines diligències concretes queden pendents.

Patró comú

La fiscalia i les acusacions afirmen que la unificació de les denúncies en un únic jutjat es fonamenta en l’existència d’un patró comú: víctimes vulnerables que necessitaven liquiditat, documents amb aparença de préstecs, opcions de compra i venda de vivendes formalitzades davant el mateix notari, Sergi G. D., utilització de societats interposades per part de la trama, "preus inferiors al valor real i possible actuació coordinada de diverses persones".

Quan el cas va arribar a Instrucció 3, s’havien detectat 17 operacions immobiliàries presumptament irregulars i s’havia acordat efectuar una sèrie de diligències, com citar els investigats i encarregar-ne una pericial per valorar els immobles. Tot això ha quedat ara en suspens i la pilota torna a la teulada d’Instrucció 32, que haurà de decidir què fer, amb el risc que el cas quedi impune.