La Generalitat estudia alliberar 1.200 pisos protegits de Badia del Vallès

La mobilització de propietaris de vivendes protegides de diferents municipis catalans ha portat la Generalitat de Catalunya a estudiar una possible solució per a 1.216 pisos de Badia del Vallès. Aquestes vivendes, que haurien d’haver passat al mercat lliure al febrer després de complir el període de 50 anys pel qual es van firmar els contractes de protecció oficial, han quedat sotmesos a aquest règim per una llei catalana que va entrar en vigor a principis d’aquest 2026.

Un total de 271 urbs contenen vivendes que es troben en aquesta situació. Es tracta de municipis tensats, és a dir, ciutats on l’Administració aplica mesures de contenció de preus dels lloguers. Amb tot, fonts del Departament de Territori confirmen a EL PERIÓDICO que està "estudiant el cas de Badia del Vallès" perquè pugui sortir de la zona tensada i, conseqüentment, que tots els seus pisos de protecció oficial passin a ser lliures. El municipi, que es troba a uns vint minuts de la capital catalana, és singular. Es va construir íntegrament amb pisos de formigó i vivenda protegida el 1975. Això ha segueixo origen de la divisió entre veïns, ja que els blocs de tots ells són pràcticament idèntics.

La diferència de tracte ha provocat el malestar dels propietaris afectats, que van traslladar a l’ajuntament el que consideren un "greuge comparatiu massa fort". El consistori ha recolzat les seves reclamacions i ha demanat a la Generalitat que estudiï una solució conjunta que permeti equiparar la situació de totes les vivendes del municipi. "Volem garantir que tots els veïns i veïnes tinguin les mateixes oportunitats en un dels grans reptes de país, com és la vivenda", explica a EL PERIÓDICO l’alcalde de Badia del Vallès, Josep Martínez (PSC).

De moment, la Generalitat no ha pres una decisió definitiva. La revisió del cas, no obstant, suposa el primer moviment de l’Administració després de mesos de protestes, reunions i contactes polítics impulsats per propietaris de Badia, però als quals s’han afegit també veïns de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma, Girona, Giosona afectats per la mateixa situació, fruit de l’entrada en vigor de la llei 11/2025. Els municipis s’integren en una plataforma encara en construcció però que ara per ara agrupa uns 50 propietaris.

Context singular

"¿Per què jo no soc lliure i el veí del carrer de davant sí?" és una de les preguntes que més es repeteix entre els afectats. En aquest cas és Amalia Frutós, veïna i afectada de Badia del Vallès, que explica que és "totalment injust" i que per primera vegada ha comportat "una divisió entre veïns del municipi". Els propietaris de Badia denuncien que la diferència no depèn de la situació econòmica de les famílies, de les característiques dels pisos o dels ajuts rebuts, sinó de les dates que consten als expedients de les diferents promocions.

Badia del Vallès té una història singular. El municipi va néixer el 1975 com una gran operació de vivenda destinada a facilitar l’accés a un pis milers de famílies treballadores. En tot just un any i mig es van construir unes 5.200 vivendes, totes de protecció oficial. El 2023, un total de 4.156 pisos van quedar alliberats d’aquest règim, mentre que les 1.216 vivendes restants havien de seguir el mateix camí el febrer del 2026, una vegada complerts els 50 anys establerts en les seves escriptures. No obstant, la declaració del municipi com a zona de mercat residencial tensionat el 2024 ha impedit, ara per ara, que aquesta última fase es completi.

El conflicte que incumbeix Badia va néixer arran de la llei 11/2025, de mesures en matèria de vivenda i urbanisme, que va entrar en vigor l’1 de gener del 2026. La norma estableix que les vivendes protegides situades en municipis declarats com a zones tensades continuaran sent de protecció oficial mentre es mantingui aquesta declaració. Això afecta pisos que ja tenien fixada una data per deixar de ser protegits i passar al mercat lliure. No es tracta, per tant, d’una protecció necessàriament perpètua. La durada queda vinculada al fet que el municipi continuï declarat com a zona tensada. No obstant, per als propietaris desapareix la data concreta a partir de la qual esperaven poder disposar de la vivenda com un pis lliure.

La llei va ser aprovada amb els vots del PSC, ERC, els Comuns i la CUP. El seu objectiu és evitar que milers de pisos construïts sota algun règim de protecció s’incorporin al mercat lliure en un moment de greus dificultats per accedir a una vivenda assequible. Els propietaris mobilitzats no qüestionen la necessitat d’ampliar el parc protegit, però rebutgen que la nova regulació s’apliqui a vivendes comprades dècades enrere sota unes condicions que incloïen una data d’acabament.

Conservar la qualificació de protecció oficial no significa que els propietaris perdin la titularitat ni que no puguin vendre les seves vivendes. No obstant, limita la forma en què en poden disposar. El preu de venda i la renda màxima de lloguer continuen sotmesos al règim vigent quan el pis va ser qualificat. La vivenda s’ha de destinar principalment a residència habitual i les operacions de venda o lloguer estan subjectes a les condicions i tràmits administratius. És a dir, no es pot llogar il·limitadament.

Elena Malysheva, advocada especialitzada en vivenda, remarca que es tracta purament d’una continuïtat de la protecció: "Davant la necessitat de vivenda assequible, que pràcticament no existeix, una de les fórmules que s’ha trobat és mantenir la protecció oficial", explica. "No és una mesura suficient per aturar per si sola l’augment dels preus, però evita que aquestes vivendes desapareguin del parc protegit". Assegura que, en determinades promocions, els preus màxims de venda poden acostar-se als valors reals del mercat de la zona. "En molts casos, els preus són pràcticament de mercat, com és el cas de Badia del Vallès", afirma.