La llei de zones tensionades bloqueja l’alliberament de 25.000 pisos d’HPO

Més de 25.000 propietaris estan descobrint aquests anys previs al 2030 que els seus habitatges de protecció oficial ja no podran passar automàticament al mercat lliure, tal com estava previst sobre el paper per als 36.000 pisos de protecció oficial a Catalunya. Concretament, 25.536 pisos han quedat bloquejats a les denominades zones tensionades i consegüentment no podran vendre’s lliurement ni a preu de mercat, per molt que hagi acabat el termini de protecció que tenien fixat.

La xifra procedeix d’una anàlisi d’EL PERIÓDICO que creua les dates d’acabament de la protecció oficial amb la llista de municipis tensionats, blindats davant el risc de l’increment de preus en plena crisi de l’habitatge. No es tracta de pisos la qualificació dels quals venci només el 2030, sinó d’habitatges que s’havien d’anar incorporant progressivament al mercat lliure en els pròxims anys. L’aparició de veus veïnals crítiques amb aquest bloqueig de la protecció oficial és ja una realitat.

A curt termini, uns 6.700 habitatges tenien previst esgotar la seva protecció aquest 2026, segons confirma el Departament de Territori de la Generalitat a aquest diari. Entre d’altres, hi ha els 1.216 pisos de Badia del Vallès –ciutat singular perquè tot el seu parc d’habitatges és de protecció oficial– que haurien d’haver quedat lliures el 6 de febrer. També hi ha promocions en barris com Sant Martí, a Barcelona, i el Gornal, a l’Hospitalet de Llobregat, on la majoria d’habitatges havien de perdre la protecció al novembre. Malgrat haver arribat, o estar a punt d’arribar, a la data prevista, continuaran regulats mentre els seus municipis continuïn declarats com a zones tensionades.

La principal conseqüència es dona quan el propietari vol vendre o llogar. L’immoble no es pot transmetre pel preu a què arribaria en el mercat lliure, sinó que ha de respectar l’import màxim fixat per l’Administració. El comprador, a més, ha de complir els requisits establerts per accedir a un habitatge protegit.

El canvi deriva de la llei 11/2025 de mesures en matèria d’habitatge i urbanisme, aprovada pel Parlament el 18 de desembre del 2025 amb els vots favorables del PSC-Units, ERC, els Comuns i la CUP. La norma estableix que les vivendes protegides en zones tensionades conservaran la seva qualificació durant tot el temps que continuï vigent aquesta declaració. La mesura afecta també pisos comprats i qualificats molt abans de l’aprovació de la llei, tot i que els seus expedients establissin una data concreta per deixar de ser protegits.

Això no significa necessàriament que els habitatges mantinguin la protecció per sempre. Si el municipi deixa d’estar declarat com a zona tensionada, podrà aplicar-se de nou la data prevista a l’expedient. El problema, segons els veïns afectats, és que la data de caducitat ha deixat de ser una certesa i ara depèn d’una futura decisió administrativa. Als 271 municipis tensionats hi viuen més de set milions de persones, a prop del 90% de la població catalana. La llista inclou Barcelona, bona part de la seva àrea metropolitana i les principals ciutats de Catalunya.

Visibilitat

El conflicte ha guanyat visibilitat a mesura que les primeres promocions han arribat a la data en la qual s’havien de quedar lliures. Part dels afectats han creat la Plataforma Contra la Llei 11/2025, que reuneix per ara mig centenar de veïns. La primera reunió es va celebrar aquesta primavera a Badia del Vallès. Aquest juliol, la plataforma va traslladar la protesta al Parlament.

Entre els seus integrants hi ha propietaris de Badia, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, el Prat de Llobregat, Girona i, en menor mesura, Guissona. "És una mesura injusta. Ens han canviat les regles del joc", afirma Dorian Ros, president de la plataforma. Els afectats argumenten que van comprar els pisos amb unes condicions determinades: van acceptar durant dècades els límits de la protecció oficial perquè sabien que hi havia una data per al seu acabament. Ara, quan intenten vendre, descobreixen que la vivenda continua sotmesa a un preu màxim i a diferents tràmits administratius. El pis continua sent legalment seu, però des de la plataforma resumeixen el seu malestar amb una sensació compartida: "Sentim que la casa no és nostra".

L’organització rebutja que darrere de totes les vendes hi hagi una intenció especulativa. Entre els afectats hi ha famílies que necessiten mudar-se per feina, afrontar una separació, canviar a una vivenda més accessible o utilitzar part del seu patrimoni per fer front a les despeses de la jubilació o la dependència. Una part important són persones grans que van comprar els seus pisos fa 30 o 40 anys i que consideren l’habitatge el principal estalvi aconseguit després d’una vida de feina. "Aquí no hi ha fons d’inversió, fons voltor ni especuladors. Som famílies treballadores", van defensar davant del Parlament.

La plataforma exigeix que la prolongació de la protecció no s’apliqui a les vivendes comprades abans de l’entrada en vigor de la llei. Reclama, en definitiva, que es respecti la data de caducitat que figurava originalment a cada expedient. La Generalitat i els defensors de la norma parteixen d’un diagnòstic diferent. Catalunya disposa d’un parc d’habitatge assequible reduït i perd pisos protegits cada vegada que una promoció esgota la seva qualificació i passa al mercat lliure. Mantenir la protecció permet conservar milers d’habitatges a preus regulats. El debat enfronta així dos interessos difícils de conciliar. L’Administració vol evitar que milers d’habitatges assequibles passin al mercat lliure. Els propietaris denuncien que s’han modificat les condicions després d’haver complert durant dècades les seves obligacions.