Millor donar el pit que el biberó: com les ‘mami influencers’ alimenten la maternitat tradicional i les guerres entre mares

Les dones espanyoles van conquerir el 1989 un permís de maternitat de 16 setmanes; els cèlebres «quatre mesos» que, com sap qualsevol mare, en realitat són tres mesos i tres setmanes. Trenta-set anys després, el permís amb prou feines ha augmentat fins a les 19 setmanes –menys d’una setmana guanyada per cada dècada– i encara queda molt lluny de les 26 setmanes de lactància materna exclusiva que recomanen l’OMS, l’Unicef i l’Associació Espanyola de Pediatria.

A partir d’aquesta bretxa entre la recomanació sanitària i la legislació, una investigació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) analitza com les xarxes socials, especialment els debats generats entorn de les publicacions d’influents ‘instamamis’ a Instagram, consoliden la lactància materna com a sinònim de «bona maternitat», fet que fomenta la culpa i el judici social cap als que no poden o no volen seguir aquest model, precisament en espais que havien de ser de cures.

L’estudi assenyala que problemes estructurals com la manca de conciliació, de recursos o de suport institucional acaben traslladant-se a la responsabilitat individual de les mares.

L’estudi, titulat ‘La lactància com a eix de la bona maternitat: discursos i tensions en els comentaris d’‘instamamis’ espanyoles’, analitza els comentaris publicats en cinc comptes amb milers –i fins i tot centenars de milers– de seguidors. És a dir, l’objectiu de l’estudi no és analitzar «el contingut» d’aquestes ‘influencers’, sinó el debat social generat a partir d’aquest. Les seves autores, Mittzy Arciniega-Cáceres i Sílvia Escobar, investigadores del Grup de Recerca en Joventut, Societat i Comunicació del Departament de Comunicació de la UPF, hi identifiquen l’existència de les anomenades 'mommy wars’ o ‘guerres de mares’ , en les quals les expectatives tradicionals sobre la maternitat xoquen amb les dificultats reals de la conciliació laboral.

Les investigadores critiquen que aquests debats redueixin els obstacles de la criança a problemes individuals, en lloc de qüestionar les carències de l’estructura social. «Instagram es converteix en un escenari de tensions i contradiccions que sovint invisibilitza la diversitat de les experiències maternes actuals», resumeixen.

Decisions «moralment superiors»

Arciniega-Càceres i Escobar afirmen que les ‘instamamis’ contribueixen a reforçar aquest ideal al presentar determinades decisions de criança com a moralment superiors, sense tenir en compte les condicions laborals, econòmiques, físiques i emocionals que limiten les opcions de moltes dones, amb la qual cosa un espai que podria servir de suport i comunitat acaba convertint-se en un entorn de vigilància, comparació i culpa. Aquí, els algoritmes intensifiquen aquesta dinàmica al premiar la interacció i donar més visibilitat als continguts polèmics. «La controvèrsia no només alimenta el judici social, sinó que també genera reputació i fins i tot beneficis econòmics per als que hi participen», analitzen les investigadores.

Els algoritmes d’Instagram intensifiquen les anomenades ‘guerra de les mares’ al premiar la interacció i donar més visibilitat als continguts polèmics

El resultat és la individualització d’un conflicte que té arrels estructurals. La falta de conciliació, recursos o suport institucional es presenta com una responsabilitat personal de les mares. La criança es converteix en una prova moral, mentre «queden fora de focus les desigualtats socials i els marcs patriarcals i neoliberals que dificulten realment la maternitat», destaca Arciniega-Càceres, que recorda que aquests espais virtuals serveixen a moltes dones com a «tribu», davant la manca de «tribus reals» en una societat que fomenta una criança cada vegada més solitària.

El paper dels pediatres

El document remarca que els pediatres també poden contribuir a aquesta culpa materna quan qüestionen decisions com la introducció del biberó (cosa que fa que el deslletament sigui encara més dolorós per no poques mares).

Tot i que les seves recomanacions parteixen de criteris sanitaris, adverteix Arciniega-Càceres, poden convertir-se en una forma de pressió si ignoren les circumstàncies de cada dona, dient-li que «la lactància materna exclusiva és el millor regal que li pots fer als teus fills». La investigadora afegeix que, com tots els mandats de gènere, el de la «bona mare» és també impossible de complir: «D’una manera o una altra sempre sentiràs que estàs fallant».