Dolors, de 73 anys: "Vaig normalitzar des de jove vomitar després de menjar"

La Dolors té 73 anys i, des de molt joveneta, va començar a arrossegar una bulímia. "Va començar tot en la dècada dels anys 70, amb el principi de l’època dels biquinis... Jo no volia estar grassa, ja soc molt baixeta... I vaig començar a normalitzar el vomitar", explica. De fet, tot i que es tracta d’afeccions molt infradiagnosticades en edats avançades que històricament s’han relacionat sobretot amb dones joves i adolescents, es considera que el 10% de les persones d’entre 50 i 70 anys arrosseguen algun trastorn de la conducta alimentària (TCA). No obstant, l’increment de l’esperança de vida està fent que patologies habitualment associades a l’adolescència es comencin a manifestar en l’edat madura i fins i tot en la vellesa.

Pressió per estar prima

"Vaig començar de joveneta. La pressió d’estar prima ha existit sempre, però jo no vaig tenir més influències que això. Vaig descobrir que, si vomitava, no retenia el menjar...", relata la Dolors. El seu trastorn ha anat "a temporades". "No ha sigut present al llarg de tota la meva vida, només en alguns moments. Però, això sí, sempre he controlat el pes amb dietes", afirma. No obstant, hi va haver un moment, durant la pandèmia, en què la Dolors va fer el clic i va pensar que això "no podia continuar". "Vaig considerar que jo ja era molt gran per estar vomitant, i llavors l’hi vaig explicar al metge de capçalera".

"Vaig estar un parell d’anys en tractament extern, mai ingressada"

Va ser així com la Dolors, amb "seixanta i molts anys", va acabar sent derivada a la Unitat Integral de TCA d’Alta Complexitat i Durada de la Fundació Hospitalàries Martorell - Hospital de Bellvitge. "Vaig estar un parell d’anys en tractament extern, mai ingressada. Però, des del primer dia, vaig decidir fer cas i no utilitzar més el vòmit per a res", explica. Avui està recuperada. "No me n’he recordat mai més. I sort, perquè recentment em van detectar un càncer de la sang, tot i que està controlat i tinc molt bon pronòstic", celebra.

Actualment la seva pauta alimentària és "molt bona". Fins que va arribar a aquesta unitat no havia tractat mai el seu problema, però el seu cas és un exemple que es pot sortir del laberint dels TCA i recuperar-se. Creu, això sí, que en el seu cas hi ha una "predisposició genètica" a desenvolupar aquest tipus de trastorns perquè és addicta al tabac i, durant anys, també ho va ser a l’alcohol. "Això sí: fa 30 anys que no en tasto ni una gota", assegura.