La ronda de Dalt inicia 15 dies de talls nocturns a la Vall d’Hebron

El desembarcament d’una gran grua a la ronda de Dalt va marcar ahir a la nit l’inici d’un nou estiu d’obres per a la cobertura d’un segon tram d’aquesta via ràpida a Horta-Guinardó, entre l’avinguda de Vallcarca i l’institut de la Vall d’Hebron. Durant dues setmanes, de dilluns a dijous, quedaran tallats de matinada tots dos sentits de circulació entre les sortides 5 i 6, per precaució mentre maquinària i operaris col·loquen 56 prelloses del sostre del futur túnel.

Són peces imponents de 12,3 metres de llarg per 2,4 d’ample, que reposaran sobre el mur central construït fa dos anys, va recordar el consistori en una visita d’obres nocturna encapçalada per la tinenta d’alcaldia Laia Bonet. La previsió és acabar la instal·lació el 6 d’agost després de vuit talls concentrats només en dies feiners, per alliberar d’afectacions divendres a la nit, dissabte a la nit i diumenge a la nit. El resultat es podrà constatar a simple vista: un tros de ronda quedarà parcialment cobert.

Tot seguit començaran a col·locar-se una part de les instal·lacions que requereix el túnel, com ara ventiladors, enllumenat o plafons de senyalització. Aquestes tasques anul·laran el carril lent de cada sentit –el que està situat més a la dreta, des del punt de vista dels conductors– de la ronda de Dalt entre el 3 i el 24 d’agost. "La reducció d’un carril durant tres setmanes permetrà minimitzar els talls nocturns en el futur", argumenta l’Ajuntament.

Les pròximes afectacions

Quedaran per a l’any vinent, sense data tancada, la col·locació de les 45 prelloses restants i els corresponents talls nocturns. Fonts municipals expliquen que les dues fases amb afectació no es compacten en una de sola a fi de posar a prova les primeres instal·lacions i poder col·locar d’un cop les que aniran penjades del sostre. La previsió és que l’obra del túnel prossegueixi fins a finals del 2027 i que la urbanització de la superfície requereixi un altre any més.

En tot cas, aquest final de juliol i principi d’agost la presència de la gran grua afectarà també el lateral mar del passeig de la Vall d’Hebron. El trànsit es desviarà a l’altra banda de la ronda, de manera que el lateral muntanya quedi habilitat per a tots dos sentits. Les obres per cobrir aquest nou tram de la ronda, de 340 metres de llargada, van començar el juny del 2024. Donen continuïtat a una primera cobertura de 200 metres lineals, des de l’institut fins al mercat de la Vall d’Hebron. L’actual intervenció aportarà més de 16.000 m2 nous d’espai públic i zona verda, que disfrutaran principalment els veïns dels dos barris adjacents, Sant Genís dels Agudells i la Teixonera.

Dotze milions d’inversió

Només les obres de construcció de l’estructura ja impliquen una inversió municipal de 12 milions, que arriben a 20 al sumar el cost de la cobertura, instal·lacions i acabats del túnel. El consistori assegura que ultima el projecte que plasmarà com s’ha d’urbanitzar l’exterior i el pressupost d’aquesta actuació final, que inclourà arbratge i parterres.

La cobertura de la ronda al pas pel districte d’Horta-Guinardó és una reivindicació veïnal amb més de 30 anys d’història. A diferència dels veïnats de Canyelles, Bon Pastor o Baró de Viver, que conviuen amb la ronda coberta, els del nord d’Horta suporten un torrent de cotxes diari a cel obert que provoca soroll i contaminació, i és una frontera hostil per a la vida quotidiana.

Aquesta assignatura pendent des de la construcció de les dues rondes, en època olímpica, s’ha debatut nombroses vegades a l’Ajuntament de Barcelona, però l’elevat cost i les afectacions han frenat l’obra. Durant el mandat de Xavier Trias, el consistori va estudiar la cobertura total reclamada i va analitzar la viabilitat tècnica del punt més delicat, el tram que discorre a cota zero, per sobre de l’estació del metro Montbau. El projecte va quedar al ralentí amb l’arribada a l’alcaldia d’Ada Colau, que finalment va donar llum verda al petit tram davant el mercat de la Vall d’Hebron. Executat entre el 2017 i el 2020, va costar 17,2 milions d’euros.