Europa converteix el Moianès en un laboratori antiincendis

"Posseir un bosc és com tenir uns cabells llargs i bonics: per mantenir-los, cal portar-los a la perruqueria i anar cuidant-los i tallant-los de forma periòdica", explica Antoni Masferrer, propietari d’una arbreda, la Noguera, a la localitat de Castellterçol, situada al cor del Moianès. Des de fa uns mesos, un potent projecte europeu guia els passos que els treballadors forestals han de seguir a l’hora de talar arbres i mira de respondre a preguntes com les següents: ¿Quins convé deixar drets i quins no? ¿Quanta quantitat de fusta s’ha d’extreure i quanta pot deixar-se a l’interior del bosc una vegada tallada? ¿Què s’ha de fer amb els pins rojos que van morir després de l’última sequera?

El pla forma part del laboratori demostratiu anomenat Transformit, finançat per la Unió Europea amb set milions d’euros, i que es desenvolupa en diversos llocs del continent com Finlàndia, Suïssa, França, Croàcia, Àustria i Eslovàquia. A l’altiplà del Moianès, el setè enclavament dels boscos escollits, s’han seleccionat 30.000 hectàrees, entre les quals hi ha espais protegits com els Cingles de Bertí, Gallifa i la riera de Muntanyola.

Realitat climàtica

¿Però què s’està fent en aquests terrenys forestals? S’han començat a realitzar tales d’arbres pensant, principalment, en tres objectius: adaptar els boscos a la realitat climàtica, poder frenar incendis forestals (o almenys rebaixar-ne el potencial) i conservar la biodiversitat de la zona.

Teresa Baiges, responsable d’innovació i transferència del coneixement del Centre de la Propietat Forestal de la Generalitat (CPF), admet que es tracta d’un "repte majúscul". "En el dia d’avui no disposem de gaires iniciatives que integrin criteris de biodiversitat i emmotllament al canvi climàtic", afirma. "El que estem fent al Moianès pot ser un gran exemple perquè testegem les diferents pràctiques de gestió en el context mediterrani, molt diferent del d’altres boscos d’Europa".

Tot i així, es pot dir que el Moianès és un lloc encara més complex, ja que no és el cas canònic de paisatge mediterrani. Pilar Clapers, membre del grup ecologista El Fanal, ho defineix així: "La nostra comarca és un lloc de transició, a mig camí entre el Prepirineu i la muntanya mediterrània". "Tenim bosc de pi roig, però també pi negre, rourets i, alhora, pinedes joves que són el resultat de l’expansió natural del bosc després de l’abandonament d’antigues pastures i cultius", afegeix.

Mentre ho explica, assenyala un imponent roure que presideix l’entrada a la finca de Masferrer. "Tots teníem clar que aquest arbre, per exemple, no es podia talar sota cap concepte; és un poderós refugi de biodiversitat", destaca. Però aquest "clima de transició" no era l’únic aspecte intricat del territori escollit com a laboratori. "A la zona, la propietat es reparteix entre moltes persones que ostenten una petita part de cada bosc", precisa Baiges. Per aquesta raó, el Centre de la Propietat Forestal va decidir crear una taula de treball en què participessin tants actors com fos possible. Propietaris com Masferrer i representants del sector ambiental com Clapers (la seva presència a la finca evidencia la transversalitat del pla) es reuneixen juntament amb ramaders, científics, bombers i tècnics de la Generalitat per consensuar quines accions dur a terme.

Convèncer tothom, no obstant, no ha sigut senzill. Al Moianès conviuen propietaris amb una llarga tradició de gestió forestal, altres que amb prou feines intervenen en les seves finques i alguns que han heretat recentment els terrenys i es mostren "més oberts" a provar noves fórmules. "També hi ha els que són més reticents i prefereixen esperar i veure quins resultats obtenen els veïns abans de prendre una decisió", diu Masferrer.

El projecte busca anticipar-se a possibles conflictes que tradicionalment han acompanyat moltes tales. En ocasions, un propietari decideix intervenir a la seva finca i una entitat ecologista critica després el resultat. "Si s’integren totes les veus, podem avançar-nos a aquests problemes i trencar la polarització, creant espais de diàleg", prossegueix.

Figura pròxima

"Costa, però a poc a poc va canviant la manera d’entendre com s’ha de tractar el bosc", defensa Baiges. A la comarca, hi ha algunes agrupacions de propietaris que han optat per escoltar. "Hi ha propietaris pioners, amb ganes de treballar el bosc des d’aquesta nova mirada", assenyala Mercè Vilardosa, una figura clau en aquest procés. Vilardosa és la tècnica forestal assignada a la comarca. Com que la seva feina consisteix a acompanyar els propietaris, escoltar els seus problemes i donar possibles solucions, els propietaris confien en ella: "No és algú que vingui de fora sinó una persona pròxima que coneix el territori".

A la finca de Masferrer, els responsables de Transformit han assajat diverses fórmules. En una de les zones s’ha retirat gairebé tota la fusta morta. En una altra, situada una mica més amunt, es pot veure com s’ha optat per deixar troncs de dimensions considerables, necessaris perquè insectes, bolets, aus i petits mamífers trobin aliment i refugi. En un tercer espai s’ha aplicat una "solució intermèdia": part de la fusta s’ha extret i una altra s’ha conservat.

La comparació entre aquestes parcel·les permetrà avaluar com evoluciona cada una, quin tractament afavoreix més la biodiversitat, quin redueix millor el risc de propagació d’un incendi i com respon el bosc a futurs episodis de sequera. Josep Maria Espelta, investigador del CREAF (Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals), mentre passeja per una de les parcel·les, llança una reflexió: "Aquest tipus de projectes són imprescindibles per millorar la gestió forestal i demostrar les possibilitats que ofereix el bosc". No es tracta únicament d’extreure fusta, sinó de comprovar sobre el terreny quines actuacions ajuden a crear masses forestals més resistents.

Asier Larrañaga, membre del GRAF (Grup d’Actuacions Forestals) dels Bombers de la Generalitat, recorda que els incendis més perillosos avancen amb especial intensitat quan troben grans extensions contínues de vegetació i combustible: "Mantenir boscos gestionats és clau perquè els bombers tinguem oportunitats de feina quan es declara un incendi".

Subscriu-te per seguir llegint