El Parlament tanca la crisi de la DGAIA sense assenyalar càrrecs polítics

El Parlament va liquidar ahir la seva avaluació sobre l’activitat de la ja extinta Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). La comissió d’investigació sobre el sistema de protecció de menors –impulsada a la Cambra catalana després dels escàndols de pederàstia, pagaments indeguts i presumptes irregularitats que van saltar a mitjans de l’any passat– va emetre el seu dictamen i el va portar al Ple del Parlament, on va ser aprovat amb els vots a favor del PSC, ERC i Comuns.

El document assenyala l’externalització de molts centres d’acolliment, l’impacte de les retallades de l’"etapa convergent" i l’augment de menors desemparats des del 2016 fins al 2020 com a causes que van portar a una falta de control que va afectar la qualitat de l’atenció i la capacitat de resposta "en detriment dels drets dels nens i adolescents".

La investigació assenyala la "pressió sobre el sistema de protecció de menors" com una de les principals causes del deteriorament. És una pressió originada per un increment del 84% dels casos que van necessitar atenció de la DGAIA des del 2015 i un augment del 71% dels infants tutelats des d’aquell any.

Retallades en inversions

El document declara que "les retallades en inversions i pressupostos socials de l’etapa convergent, juntament amb la política d’externalització dels serveis públics", estan darrere d’un "model de protecció esgotat". El dictamen se centra en els últims anys de mandat d’Artur Mas i en les legislatures de Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès.

L’oposició va denunciar que la comissió hagi finalitzat sense assenyalar cap responsable polític. El ple va rebutjar per unanimitat el punt del dictamen que apostava per "eliminar el marge de lucre opac" de les entitats que gestionaven els centres de la DGAIA.