Risc d’èxode de barcelonins que busquen confort tèrmic

Els alts preus de l’habitatge provoquen diàspores de veïns de Barcelona cap a la resta de municipis metropolitans a la recerca de preus més accessibles. No obstant, en els pròxims anys es preveu que un altre factor marcarà o aguditzarà l’èxode barceloní: el canvi climàtic. Si bé aquests processos afecten habitualment els centres urbans de la ciutat, aquesta variable pot suposar que zones perifèriques i més pròximes a entorns verds i naturals es converteixin en focus d’atracció de veïns que fugen de la gran ciutat a la recerca d’un confort tèrmic més gran.

Ja fa anys que el concepte refugiat climàtic és una realitat cada vegada més palpable, encara que acostumi a acompanyar imatges de països llunyans. Però ja comença a apuntar a escala local i metropolitana impulsat per les onades de calor que cada estiu fuetegen amb més freqüència bona part de Catalunya i, sobretot, les àrees més urbanes.

En aquest sentit, l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha desenvolupat el primer índex que permet consultar, barri a barri i bloc a bloc, la "vulnerabilitat de la gentrificació climàtica" dels 36 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’índex no marca quines zones és segur que es gentrificaran, però explicita els riscos i les àrees més susceptibles a aquest procés. En l’índex destaquen com a enclavaments especialment vulnerables zones de municipis com ara Badia del Vallès, Valldoreix, Sant Cugat del Vallès, Sant Adrià de Besòs, Castelldefels i algunes àrees de Sant Boi de Llobregat o Torrelles de Llobregat.

Especulació i desigualtat

És a dir, si la gentrificació és el procés pel qual la població d’una localitat és desplaçada per l’arribada de residents de més poder adquisitiu, en aquest cas s’hi ha d’afegir que el motiu pel qual les rendes més elevades es traslladen es vincula als efectes del canvi climàtic i a la calor extrema que provoca aquest canvi.

"La gentrificació climàtica és el procés a través del qual, amb la inversió en nous espais verds, zones d’ombra o millora de l’eficiència energètica dels edificis, es poden generar processos d’especulació i de desigualtat, ja que pot passar que el preu de l’habitatge pugi en certs barris i es desplaci la població vulnerable que hi viu", explica Amalia Calderón-Argelich, investigadora de l’ICTA-UAB i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Per la investigadora, és una qüestió de "justícia ambiental", perquè considera que "és molt important que tothom tingui accés a viure d’una manera confortable en un context de canvi climàtic".

Una cosa que, per exemple, ha passat en els últims anys al carrer Consell de Cent de Barcelona, on, després de la transformació en un eix verd, els preus comercials i de l’habitatge s’han disparat. Per això, les investigadores remarquen la importància d’apostar per les polítiques de verd urbà i d’eficiència energètica, però al seu torn adverteixen del risc que aquestes polítiques suposen si no van acompanyades d’una planificació en matèria d’habitatge per garantir que els veïns d’una zona puguin seguir a casa seva una vegada aquestes millores arribin. "És important pensar que, a mesura que el canvi climàtic ens porti onades de calor més llargues i intenses en habitatges que no estan preparats, les prioritats de la població poden canviar. I zones on fins ara no s’ha parlat de gentrificació poden resultar molt atractives des d’un punt de vista ambiental i de confort tèrmic", segueix Calderón-Argelich.

Més enllà de zones boscoses de la perifèria metropolitana i ciutats més adaptables a polítiques de verd urbà, l’índex també mostra que hi ha àrees amb alta densitat de població, poc verda i habitatges antics –i, per tant, amb menys eficiència energètica– que també poden ser objecte d’aquest procés de gentrificació climàtica. Un exemple d’això són els barris del nord de l’Hospitalet de Llobregat, algunes seccions de Ciutat Vella o del Besòs, a Sant Adrià de Besòs o Badalona.