Veolia presenta la millor oferta econòmica per al contracte d’aigua de 1.000 milions de l’àrea de Barcelona

El grup Veolia ha presentat la millor oferta econòmica per adjudicar-se el contracte públic de 1.000 milions del subministrament d’aigua a vuit ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Ho confirmen a EL PERIÓDICO fonts de l’AMB, administració que licita el concurs i que adverteix que l’adjudicació formal encara no s’ha produït i que haurà d’esperar al curs administratiu previst. De cara al setembre, la taula de contractació de l’AMB elevarà una proposta d’adjudicatari que haurà de ser aprovada en el Consell Metropolità de l’ens.

Tal com va avançar EL PERIÓDICO, Veolia és la millor posicionada per aconseguir l'adjudicació milmilionària després d'obtenir la màxima puntuació del ‘sobre B’, que conté la proposta tècnica i que representa 49 punts sobre 100 del concurs. Els 51 punts restants depenen de l’oferta econòmica, al ‘sobre C’ que s’ha obert aquest 23 de juliol. És aquest sobre el qual ha revelat que l’oferta més avantatjosa és l’oferta pel grup Veolia, que en aquest ocasió s’ha presentat amb la marca Societat General d’Aigües de Barcelona. A través de la marca Aigües de Barcelona, el grup ja subministra aigua a la població de Barcelona i 22 ciutats més del seu entorn.

Fonts del sector consultades per aquest diari adverteixen que el desenllaç del concurs pugui acabar en controvèrsia per una possible oferta anormalment baixa a càrrec de Veolia. Aquesta figura jurídica està prevista als plecs de clàusules administratives i econòmiques de la licitació, que indiquen que es consideraran ‘anormalment baixes’ les propostes que estiguin un 5% per sota de la mitjana aritmètica del total d’ofertes presentades, excloent per a aquest càlcul la que superi un 5% aquesta mitjana.

En qualsevol cas, davant la possible detecció a càrrec de la taula de contractació de l’AMB d’una oferta amb valors anormals o desproporcionats, el procediment passa per atorgar cinc dies hàbils al licitador perquè justifiquin els paràmetres a partir dels quals es defineixi l’anormalitat de l’oferta i es necessitin les seves condicions.

Ara bé, únicament podran ser rebutjats i exclosos del procediment els licitadors «que no aportin la justificació requerida o l’oferta dels quals s’estimi que no pugui ser complerta amb satisfacció», diuen els plecs del concurs. En aquesta línia, els arguments de Veolia per justificar la seva oferta defensen la seva capacitat per oferir economies d’escala i el seu coneixement del territori metropolità, a partir de la dilatada experiència d’Aigües de Barcelona.

Els grups que es presenten a la licitació

A falta de publicar-se l’acta de les puntuacions concretes del sobre econòmic, la classificació restant en el sobre tècnic que va guanyar Veolia es completa pel següent ordre, en el qual queden representades quatre Unions Temporals d’Empreses (UE): UTE Aqualia (FCC) i Aguas de Valencia (45,3 punts); UTE del grup francès Saur (41,8 punts); UTE Sociedad de Fomento Agrícola Castellonense (Facsa), GS Inima Environtment i Constructora de Calaf (41,2 punts); UTE del grup portugues Indaqua (41,2); i finalment l’empresa Sacyr Agua (37,6 punts).

El contracte públic en el qual Veolia porta avantatge als seus competidors licita el subministrament d’aigua per a les ciutats de Cervelló; Corbera de Llobregat; Molins de Rei; la Palma de Cervelló; Ripollet; Sant Andreu de la Barca; Sant Cugat del Vallès, i Tiana. A les altres 23 ciutats de l’AMB, Barcelona inclosa, la subministradora és actualment Aigües de Barcelona, també del grup Veolia però constituïda com a societat mixta entre Veolia (70%), Criteria (15%) i el mateix AMB (15%).

L’informe de viabilitat del concurs exigeix que la futura concessionària haurà d’invertir 168,8 milions en la infraestructura hidràulica dels vuit municipis. Les inversions representaran una alenada d’aire fresc per a ciutats llastades per contractes caducats anys enrere i en situació d’excepcional transitorietat després d’una important sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La competència sobre la gestió de l’aigua a les ciutats de l’àrea de Barcelona va ser dels ajuntaments fins a l’octubre del 2020. El TSJC va sentenciar llavors que la competència corresponia en realitat a l’AMB com a administració, que passava d’exercir una coordinació instrumental del servei directament rellevar els consistoris com a titular.

Aquesta nova concessió d’aigua implicarà que en el perímetre de l’AMB convisquin tres models de gestió: el de l’empresa mixta Aigües de Barcelona; el de les empreses municipals que perviuen (Aigües de Barberà, a Barberà del Vallès; Aigües de Sabadell, a Bellaterra; Aigües de Castellbisbal, a Castellbisbal, també participada per l’AMB; i Aigües del Prat, al Prat de Llobregat); i el de la futura concessionària de la licitació en marxa. De tots aquests serveis, només els de Barberà i el Prat es consideren de gestió directa, és a dir, que són els ajuntaments els que assumeixen íntegrament el servei. La resta són de gestió indirecta a través de societats el capital de les quals no és 100% públic.