La clienta de 28 anys de La Taronja que va salvar el bar de tota la vida

Hi ha bars que serveixen esmorzars. I després hi ha els que serveixen records. A Sant Gervasi, un d’aquests establiments és La Taronja. Des de 1975, aquesta casa d’àpats ha sigut punt de trobada per als veïns del barri de Galvany. Durant dècades, la parella formada per l’Alberto i la María Rosa van estar al capdavant del negoci, que van convertir en una institució. Quan van decidir jubilar-se, el setembre del 2024, ni tan sols es plantejaven traspassar-lo. Pensaven abaixar la persiana. Fins que van mirar a l’altre costat de la barra i van trobar la persona adequada.

Amelia Platón té 28 anys i és difícil encasellar-la. Farmacèutica de formació, especialitzada en Nutrició, després d’estudiar va crear el seu propi projecte fusionant les dues disciplines a través de receptes i plans d’alimentació saludables que reparteix a domicili. El 2021 va participar en la novena edició de Masterchef, va consolidar després la seva faceta com a creadora de continguts gastronòmics –aplega més de 150.000 seguidors a Instagram sota el perfil @ameliciousmchef9– i suma una nova etapa: dirigir una casa d’àpats amb cinc dècades d’història. No havia sigut mai el seu pla. "No havia pensat a tenir mai un restaurant", reconeix.

L’explicació cal buscar-la ara fa uns anys. "El meu record de petita era venir aquí amb la meva mare i els meus avis a esmorzar una truita d’albergínia: era el nostre lloc". Els antics propietaris coneixien aquella nena que havia crescut enmig d’aquelles taules. Sabien que s’ho passava bé cuinant i que havia participat en Masterchef. Quan van decidir retirar-se, li van proposar continuar amb el negoci. "El que em va moure va ser que no volia que tanqués el bar on havia vingut tota la vida amb la meva família". Més que una oportunitat empresarial, va ser una decisió sentimental.

Qui entra avui a La Taronja amb prou feines percep canvis. La immensa barra de fusta continua ocupant la part central del local. S’hi mantenen les taules i els bancs de sempre. El nom tampoc s’ha tocat. "Jo volia mantenir l’essència", explica l’Amelia.

I aquesta voluntat es va traslladar a la cuina. Abans del relleu, l’Alberto va tornar uns dies al restaurant per ensenyar a les cuineres com s’havien d’elaborar algunes de les receptes que havien donat fama a la casa. "La truita havia de continuar sent la mateixa, perquè és boníssima".

Les truites continuen sent el gran reclam de l’establiment. Cada dia preparen vuit varietats diferents, adaptant-se al mercat i a la temporada. La clàssica de patates amb ceba continua sent la més sol·licitada, seguida per les d’albergínia o carbassó. "M’encanta que la gent també demani opcions amb verdures, com les truites, i percebre que els vegetals no són avorrits", comenta aquesta nutricionista, convençuda que menjar bé no està renyit amb passar-ho bé.

Al costat de les truites hi conviuen els esmorzars de sempre: entrepans, flautes, biquinis i embotits que omplen el local des de primera hora del matí. Però al migdia la proposta canvia. No hi ha carta ni menú de migdia. "Cada dia comprem al mercat de Galvany i decidim què cuinarem". A la pissarra hi pot aparèixer un gaspatxo de cireres, una amanida russa, una parmigiana, unes mandonguilles amb arròs o qualsevol altre plat elaborat amb producte fresc.

"Això és una casa d’àpats"

"Més que un restaurant, això és una casa d’àpats. Vull que qui vingui mengi com a casa. Plats senzills, ben preparats, amb bon producte i cuidant molt la relació amb els proveïdors i l’origen dels ingredients. També m’agrada que sempre hi hagi propostes saludables, una cosa molt lligada a la meva formació".

La filosofia es manté intacta. "Volia que la gent continués sentint aquest lloc com a seu. Que l’equip conegui els clients pel nom, que sàpiga com prenen el cafè. Aquí hi ha moltíssim client fix i volia que això no canviés". I no ha canviat. Els antics propietaris continuen vivint al barri i continuen entrant sovint. "Tasten els plats, m’aconsellen... M’encanta que entrin i se sentin com a casa".

Alhora, les xarxes socials de l’Amelia han acostat La Taronja a uns clients més joves. En una Barcelona on cada vegada més joves opten per recuperar negocis històrics, aquest establiment representa aquest nou corrent que aposta per preservar la identitat dels comerços de barri.

"És molt emocionant haver seguit amb La Taronja. Aquí hi he vingut tota la vida amb els avis i amb els pares, i ara és meu. S’hauria perdut perquè ni tan sols pensaven traspassar-lo. Vaig sentir que la meva casa d’àpats de sempre no podia desaparèixer. El que més il·lusió em fa és haver mantingut aquest lloc familiar i que aquí s’hi continuïn creant nous records". El local obre de dilluns a divendres de les 8.00 a les 16.00 i els dissabtes fins a les 13.00, i el preu mitjà rares vegades supera els 20 euros. Però potser el valor més important és un altre: continuar sent aquell lloc on el cambrer sap com et dius i recorda com t’agrada el cafè abans que el demanis.

Subscriu-te per seguir llegint