Dos esvorancs en dues setmanes: els geòlegs expliquen què està passant al subsol de Barcelona

En dues setmanes, Barcelona ha viscut dos incidents en obres de construcció d’infraestructures ferroviàries que han deixat importants esvorancs i han provocat alarmisme entre la població. El primer va tenir lloc el 7 de juliol, quan va aparèixer un forat d’uns vuit metres de diàmetre i quatre de profunditat en un edifici del barri del Putxet, a Barcelona. Es van haver de desallotjar unes 93 llars, que afectaven uns 300 veïns, i encara no tots han pogut tornar a casa seva.

Aquest 22 de juliol s’ha produït un altre incident similar, amb l’ensorrament d’una de les parets d’un pou a les obres del soterrament de Rodalies que Adif executa entre Montcada i Reixac i Barcelona. Una grua de grans dimensions va ser engolida per un esvoranc, però, de moment, no hi ha cap habitatge afectat.

Malgrat la similitud dels dos casos, es tracta d’«una casualitat», segons ha explicat a aquest diari el vicepresident del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, Joan Martínez Bofill. «Aquestes dues obres subterrànies es desenvolupen en contextos geològics diferents, amb materials diferents i també amb mètodes d’excavació diferents. Per tant, diríem que no tenen res a veure una cosa amb l’altra. Simplement, de vegades, les desgràcies mai venen soles», ha destacat.

També ha indicat que aquestes obres ferroviàries són de llarga durada i que sempre estan molt controlades per evitar qualsevol problema de seguretat. Ha afegit que es tracta d’actuacions «molt complexes» que han requerit un important i detallat treball previ d’anàlisi, càlculs i estudis sobre el terreny per saber com desenvolupar aquestes obres subterrànies que passen a prop d’infraestructures com edificis, vies de tren o autopistes.

Terrenys homogenis

No obstant això, Martínez Bofill ha afegit que una cosa és el projecte previst i una altra, la seva execució, ja que durant les obres sempre poden sorgir imprevistos. Per començar, ha assenyalat que «el terreny natural és homogeni, però no es pot controlar» i, fins i tot, poden aparèixer «certes heterogeneïtats» que dificultin les actuacions. En aquest sentit, ha remarcat que les zones en les quals s’han produït aquests dos forats «són terrenys geològicament complexos».

Per minimitzar qualsevol risc, els geòlegs i els responsables de les obres col·loquen sensors per estar permanentment monitorant les excavacions i, davant qualsevol emergència, actuar ràpidament per corregir qualsevol problema. Els tècnics són molt estrictes amb la seguretat a les obres, malgrat que poden passar imprevistos.

Un geòleg supervisa de manera permanent l'execució dels túnels i controla tant els materials utilitzats com les condicions geològiques del terreny. «La clau és disposar d'un bon projecte, amb estudis previs rigorosos, escollir els constructors adequats i executar l'obra de la millor manera possible, de forma coordinada i garantint en tot moment la seguretat», remarca Martínez Bofill.

També assegura que els clots «són molt aparatosos i la gent es posa nerviosa al principi», tot i que els mateixos responsables de l’obra són els que estan contínuament controlant qualsevol incidència. Si això passa, es resol qualsevol afectació, tant al túnel com a les infraestructures pròximes, i després se n'analitzen les causes perquè no es torni a repetir.