El Govern limita als malalts de càncer l’alta progressiva

El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha limitat la seva proposta d’altes progressives als malalts de càncer. A l’Executiu han plantejat que només aquelles persones que superin un procés oncològic puguin reincorporar-se gradualment al lloc de treball una vegada superin una baixa llarga, d’almenys 180 dies de durada. La ministra Elma Saiz ha redissenyat l’esborrany de reforma de la incapacitat temporal, una negociació que fa mesos que manté amb patronal i sindicats.

Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, la nova proposta de Seguretat Social esborra de la llista de potencials supòsits per acollir-se a una alta progressiva les persones que hagin superat un ictus, un infart o una fractura òssia greu. Inicialment, aquests supòsits estaven previstos en els primers esborranys distribuïts als agents socials, en el marc d’una negociació que actualment no sembla pas que es pugui tancar amb un acord tripartit.

El format consistiria en el fet que aquelles persones que surtin d’una baixa que ininterrompudament superi 180 dies podrien tornar, si ho convenen pacient i metge, progressivament a la feina. Durant els 45 dies immediatament posteriors a l’alta tornarien a mitja jornada al lloc, però cobrant el 100% del seu salari. La meitat la pagaria l’empresa i l’altra meitat la Seguretat Social. També s’estudia alguna mena de prestació que esmorteeixi la retallada salarial durant el temps de la baixa i previ a aquesta reincorporació progressiva.

L’última proposta de l’Executiu circumscriu les altes progressives únicament als pacients oncològics, amb l’objecte de plantejar un canvi molt quirúrgic i limitat. De fet, per al Govern aquesta patologia ha sigut prioritària des del primer moment, atès que, al cap de poc d’anunciar en públic les línies mestres de la reforma, la ministra Saiz es va reunir, l’octubre del 2024, amb l’Associació Espanyola Contra el Càncer per obtenir les seves observacions sobre aquesta possible incorporació gradual a la feina. Entitats com la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) fa temps que reclamen algun mecanisme d’aquest estil.

Dos anys sobre la taula

La mesura s’emmarca en un procés una mica més ampli de la reforma de la incapacitat temporal, que fa dos anys que és a sobre de la taula del diàleg social i que, ara com ara, no té data concreta per sortir-ne i anar al Consell de Ministres o al Congrés per entrar en vigor. Fonts consultades del Ministeri d’Inclusió han declinat fer-hi declaracions.

El paquet de mesures no implicaria canvis de gran importància en el sistema. Per exemple, sobre la teulada del Ministeri hi ha també introduir un canvi reglamentari per accelerar la gestió de la paperassa en les revisions de baixes. La idea que fa anar la Seguretat Social és crear una unitat central per valorar potencials incapacitats permanents i descarregar de tràmits les unitats provincials que avui funcionen.

La intenció és que les avaluacions mèdiques es continuarien fent a cada delegació provincial, però la valoració de l’expedient seria centralitzada. L’acte administratiu per donar o negar una incapacitat permanent el determina un tribunal col·legiat, format per diversos perfils mèdics. La diversitat requerida per a l’avaluació esmentada provoca que en algunes delegacions provincials s’allargui el procés per l’absència d’algun integrant i amb aquesta centralització la Seguretat Social busca més estabilitat i diligència.

La proposta de circumscriure les altes progressives als pacients oncològics satisfà els sindicats, que, de fet, s’han mostrat en contra de generalitzar aquest mecanisme per a tot tipus de malaltia. Entre les centrals, però, hi ha cert malestar perquè aquesta mesura i d’altres encara no hagin vist la llum i que l’Executiu no aprofités el reial decret que va aprovar fa unes setmanes per desbloquejar la jubilació parcial del personal laboral de l’Administració.

Aquest nou permís oncològic, sumat a l’ampliació de les pensions de viduïtat a les parelles de fet que no estan registrades però amb fills en comú o millores per a la cura de menors amb malalties greus, forma part d’aquest paquet de mesures que esmentava el sindicat.

Una altra mesura en aquest aspecte és la possibilitat d’altes parcials, en aquells supòsits en què un empleat tingui dos o més llocs de treball i la malaltia que pateix l’incapaciti per a l’altre. Per exemple, un arquitecte que es trenca una cama i al matí no pot anar a visitar obres, però sí que a la tarda pot fer classes on line a la universitat. Aquesta mesura té precedents en altres països, si bé els agents socials reconeixen que el nombre de supòsits que pugui cobrir serà molt reduït.

En el costat de la patronal, el nou format d’aquestes altes progressives no satisfà pel format. Consideren que ni resol la problemàtica de les persones que surten d’un càncer, que requereix, segons el seu parer, un abordatge més integral i no solament amb les regles de la incapacitat temporal, ni tampoc –juntament amb aquestes altes parcials– aconseguirà contenir el progressiu increment del nombre total de baixes que tant preocupa els empresaris.

Sense acords

Les relacions ara mateix entre el Govern i la CEOE no són les millors i cal remuntar-se al juliol del 2024 per a l’últim gran acord de diàleg social tripartit, concretament amb Seguretat Social i en matèria de jubilació activa i parcial. Els sindicats donen per descomptat que aquesta legislatura no hi haurà més acords tripartits, tenint en compte a més que els patrons decideixen si reelegeixen o no el seu president el primer d’octubre vinent.

Per això, les centrals són partidàries que el Govern miri de tirar endavant aquelles matèries en què els empresaris no tenen incentius per reclamar als partits al Congrés que tombin les mesures.

Subscriu-te per seguir llegint