"L’aigua del rec queia en cascada"

Bona part del barri de Vallbona de Barcelona, un dels més llunyans del centre de la ciutat, conviu fa ja dos anys amb les obres de soterrament de les vies del tren a Montcada i Reixac. Els operaris de l’empresa contractada per Adif per realitzar les obres ja són, pràcticament, un més en aquest tranquil confí de la capital catalana. La seva companyia és, potser, la nota més positiva d’uns treballs que estan portant més disgustos que alegries als seus habitants. Sobretot per la pols i el soroll que aixequen els camions de les obres. Dimecres, el clot sobrevingut els va deixar, per un moment, amb l’ai al cor.

Una d’aquestes cansades veïnes és María Rosa Estiaire. Viu a l’edifici de la plaça del Primer de Maig, el més pròxim al punt exacte en el qual es va originar el forat, pels volts de les 14.00 hores de dimecres. A ella, l’incident la va agafar al carrer, i en un primer moment no va notar res. Va ser al mirar el rec Comtal, l’artèria històrica del barri de Vallbona, quan es va adonar que alguna cosa havia passat: el cabal del riu havia canviat la seva direcció habitual. "Vaig haver de preguntar a la meva amiga si estava veient al revés", explica.

Després de pujar al seu pis, va entendre el que estava passant: des de la seva finestra va poder veure com el forat originat estava engolint –al costat d’una grua de grans dimensions– l’aigua del canal.

Control de possibles esquerdes

"Era com una cascada", exemplifica aquesta veïna. A partir d’aquell moment, van arribar fins a prop de casa seva dotacions de Bombers i de Guàrdia Urbana de Barcelona. Va ser aquí on va arribar a témer-se el pitjor: "Ens van dir que ens preparéssim per si havíem de desallotjar", explica. Va ser un sol moment de dubte, ja que després afirma haver-se sentit ben informada. Estiaire tampoc està preocupada per si l’incident ha debilitat el terreny sota el seu bloc de pisos, a uns 50 metres del clot. "Els operaris ja venen molt a fer mesuraments del terreny, ja ens haurien dit alguna cosa", explica, i mostra com a casa seva no s’han generat esquerdes.

Per ella, ahir, quan l’activitat de l’obra va parar perquè les màquines deixessin anar el formigó al forat, va ser molt més tranquil que un dia habitual. "Pateixo del cor i la pols de l’obra que es cola a casa és horrible", lamenta. "Aquí cal estar a casa, amb tot tancat i l’aire posat".