"Quan tornes, és molt dur agafar el ritme"

A Espanya hi ha més de 800.000 supervivents de càncer en edat laboral. Una realitat que anirà en augment per l’increment de la incidència –sobretot en les persones menors de 50 anys–, de la supervivència dels pacients gràcies a tractaments cada vegada més eficaços i per l’augment de l’edat de jubilació. Així ho adverteix l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC), que ha desenvolupat un protocol perquè les empreses acompanyin millor els empleats afectats.

Perquè la tornada a la feina, si la malaltia i les seves seqüeles ho permeten, és moltes vegades una gran cursa d’obstacles. "Dins un ordre, em considero un privilegiat. Però la tornada és complicadíssima", admet Óscar Prieto, que va superar dos tumors cerebrals molt agressius. El secunda Almudena Escudero, amb càncer de mama: "Quan tornes, és duríssim agafar el ritme".

Al voltant de 300.000 espanyols són diagnosticats d’algun tipus de càncer cada any. Un 38% tenen entre 18 i 65 anys. Segons dades de l’AECC, el 53% senten que la malaltia ha frenat la seva progressió professional, gairebé la meitat han experimentat impediments per fer la seva feina i un 23,4% s’han vist obligats a deixar-ho. Amb altres percentatges d’un estudi del Ministeri de Sanitat, el retorn al treball sol estar condicionat per la fatiga, les seqüeles o la simptomatologia diversa en un 72% dels casos.Al voltant de 300.000 espanyols són diagnosticats de càncer cada any. Un 38% té entre 18 i 65 anys. Segons dades de l’AECC, el 53% sent que la malaltia ha frenat la seva progressió professional, gairebé la meitat ha experimentat impediments per fer la seva feina i un 23,4%, s’ha vist obligat a deixar-ho. Amb altres percentatges –d’un recent estudi del Ministeri de Sanitat–, el retorn al treball sol estar condicionat per la fatiga, les seqüeles o la simptomatologia diversa en un 72% dels casos.

La vida es trenca

A Almudena Escudero, de 49 anys, li van diagnosticar càncer de mama el gener del 2024, durant una revisió habitual: "Tu et trenques i tota la teva vida canvia". Curiosament, treballa de responsable de seguretat, salut, benestar i responsabilitat social en una multinacional del sector del luxe. "En el meu cas, ho vaig explicar a l’empresa l’endemà perquè ja no seria la mateixa", explica. La reacció va ser immediata: "Em van dir: ‘¿Què necessites, Almudena?’. Els vaig explicar que desconeixia el procés, que sabia que hauria d’estar anant entre hospitals i que el meu cap no estaria centrar en aquell moment".A Almudena Escudero, 49 anys, li van diagnosticar càncer de mama el gener del 2024, en una revisió habitual: "Tu et trenques i tota la teva vida canvia". Curiosament, és responsable de seguretat, salut, benestar i responsabilitat social en una multinacional del sector del luxe. "En el meu cas, ho vaig explicar a l’empresa l’endemà perquè ja no seria la mateixa", explica. La reacció va ser immediata: "Em van dir: ‘¿Què necessites, Almudena?’. Els vaig explicar que desconeixia el procés, que sabia que hauria d’estar entre hospitals i que el meu cap no estaria en aquell moment".

Almudena va continuar treballant fins al dia abans d’operar-se. Va anar vivint etapes i sempre es va sentir acompanyada per companys i caps. "Primer va venir la químio, amb tot el que ha generat, tant emocionalment com físicament". Després es va sotmetre a sessions de ràdio. "I quan ja semblava que tot anava bé –ja feia un any que estava més o menys de baixa– vaig necessitar més tractaments". La seva baixa es va anar allargant. Quan va arribar al tribunal mèdic, portava 18 mesos.Almudena va continuar treballant fins al dia abans d’operar-se. Va anar vivint etapes i sempre es va sentir acompanyada per companys i caps. "Primer va venir la químio, amb tot el que ha generat, tant emocional com físicament". Després es va sotmetre a sessions de ràdio. "I quan ja semblava que tot anava bé –ja portava un any més o menys de baixa– vaig necessitar més tractaments". La seva baixa es va anar allargant. Quan va arribar al tribunal mèdic, portava 18 mesos.

"Després de, finalment, 20 mesos, aquí estic. Superant-me cada dia. Els meus tractaments em provoquen efectes que no controlo: menopausa precoç, boira mental. Necessito fer esport per estar bé. Al tornar, és normal tenir pors a l’afrontar de nou a la feina. Quan tornes de veritat, és molt dur emocionalment i físicament agafar el ritme"."Després de, finalment, 20 mesos, aquí estic. Superant-me cada dia. Els meus tractaments em provoquen uns efectes que no controlo: una menopausa precoç, boira mental... Necessito fer esport per estar bé. Al tornar, és normal tenir pors l’enfrontar-te de nou a la feina. Quan tornes de veritat, és molt dur emocionalment i físicament agafar el ritme", admet.

Revisions i tractaments

La necessitat de revisions o tractaments, les recaigudes i les condicions organitzatives de l’ocupació dibuixen un escenari complex que ha obligat entitats com l’AECC i el Consell General de la Psicologia a treballar en documents com el Protocol d’actuació per a l’entorn laboral davant d’una persona amb càncer. La intenció és facilitar una guia de bones pràctiques que ajudi les empreses en aquest acompanyament.La necessitat de revisions o tractaments, les recaigudes i les condicions organitzatives de l’ocupació dibuixen un escenari complex que ha obligat entitats com l’AECC i el Consell General de la Psicologia a treballar en documents com el ‘Protocol d’actuació per a l’entorn laboral davant d’una persona amb càncer’. La intenció és facilitar una guia de bones pràctiques que ajudi les empreses en aquest acompanyament.

"I que això ajudi a reduir l’impacte que puguin viure les persones en aquests entorns. Una persona que transita per un procés oncològic, quan torna al seu treball, tot i que potser ja estigui en una fase de supervivència o finalitzant el tractament actiu, no és com si res", assenyala a EL PERIÓDICO Ana Monroy, psicòloga de l’AECC i responsable del protocol."I que això ajudi a reduir l’impacte que puguin viure les persones en aquests entorns. Una persona que transita per un procés oncològic, quan torna, tot i que potser ja estigui en una fase de supervivència o finalitzant el tractament actiu, no és com si res", assenyala a EL PERIÓDICO Ana Monroy, psicòloga de l’AECC i responsable del protocol. Monroy descriu una situació que genera molta incertesa: "Sorgeixen molts dubtes de com abordar-lo, quin tipus de drets i recursos es tenen... També hi ha les cites mèdiques i les proves". Afegeix que les seqüeles d’aquests tractaments deixen un impacte en la persona que requerirà adaptacions per continuar en aquest lloc.Monroy descriu una situació que genera molta incertesa: "Surgen molts dubtes de com abordar-lo, quin tipus de drets i recursos es tenen... També hi ha les cites mèdiques i les proves. I fins i tot les seqüeles d’aquests tractaments deixen un impacte en la persona que requerirà una sèrie d’adaptacions que facilitin que pugui continuar en aquest lloc", afegeix Monroy.

El retorn

De vegades la reincorporació és molt complicada, apunta l’advocat Óscar Prieto, president de l’Associació d’Afectats per Tumors Cerebrals a Espanya (ASATE). Amb tot just 30 anys (avui en té 48), va trencar l’estadística després de superar dos tumors molt agressius. "Ara ja, en teoria, tinc l’alta. Estic bé. Amb les meves coses, les meves revisions i les meves seqüeles", relata, que assegura que va tenir moltíssima sort després de tirar endavant. "A mi l’Euromillón ja no em tocarà. Ja m’ha tocat", diu de manera irònica.

Prieto fa la vista enrere i admet què difícil que va ser reprendre la seva vida laboral. "Havia fundat el meu despatx amb 28 anys. Després de la meva operació, vaig haver de deixar-ho. No podia exercir. Ets com un vegetal: perds 18 quilos, dorms 12 hores al dia, et costa parlar, vestir-te. Era impossible qualsevol activitat relacionada amb l’assessorament jurídic", reconeix.Prieto fa la vista enrere i admet que difícil que va ser reprendre la seva vida laboral. "Havia fundat el meu despatx amb 28 anys. Després de la meva operació, vaig haver de deixar-ho. No podia exercir. Ets com un vegetal: perds 18 quilos, dorms 12 hores al dia, et costa parlar, vestir-te. Era impossible qualsevol activitat relacionada amb l’assessorament jurídic", reconeix.

Un cop passat el pitjor, va anar reprenent la seva vida laboral. "Vaig poder treballar en una empresa, amb una activitat molt menor i un rendiment econòmic també molt menor. Tens les mateixes condicions que abans, però no aguantes el mateix i als dos anys va finalitzar aquesta activitat", descriu. Actualment treballa en una altra companyia.Passat el pitjor, va anar reprenent la seva vida laboral. "Vaig poder treballar en una empresa, amb una activitat molt menor i un rendiment econòmic també molt menor. Tens les mateixes condicions que abans, però no aguantes el mateix i als dos anys va finalitzar aquesta activitat", descriu. Ell, no obstant, no va desistir en el seu afany de continuar actiu i actualment treballa en una altra companyia.

L’Óscar defensa que cada pacient és un món. No tots poden tornar a treballar de la mateixa manera, tot i que la seva incorporació a l’empresa sigui progressiva després de rebre l’alta. "Cada tumor és diferent. No pots dir: ‘Doncs, ara, cada tres mesos, et donarem dues hores més’. Aquesta adaptació al lloc i aquesta tornada ha d’estar personalitzada. No es pot establir amb caràcter general", apunta.L’Óscar defensa que cada pacient és un món. No tots poden tornar a treballar de la mateixa manera, tot i que la seva incorporació a l’empresa sigui progressiva després de rebre l’alta. "Cada tumor és diferent. No pots dir: ‘Doncs, ara, cada tres mesos, et donarem dues hores més’. Aquesta adaptació al lloc i aquesta tornada ha d’estar personalitzada. No es pot establir amb caràcter general", apunta.

Subscriu-te per seguir llegint