Cinc de cada deu edificis registren deficiències greus en la inspecció

Uns 5.300 edificis d’habitatges a Catalunya presenten deficiències "importants" o "greus" que necessiten emprendre obres per part dels propietaris. La dada s’extreu de l’últim informe anual de la Síndica de Greuges de Catalunya, que la titular de l’organisme, Esther Giménez-Salinas,va presentar dimecres passat davant el Ple del Parlament de Catalunya. Concretament, l’informe mostra que l’any 2024 es van presentar unes 11.350 sol·licituds d’Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE) a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, de les quals gairebé el 53% van obtenir el certificat d’aptitud sense deficiències o amb deficiències lleus. La resta, un 47%, cinc de cada deu edificis, van obtenir certificats d’apte provisional o d’apte cautelarment o de no apte, en funció de si s’havien executat o no mesures "que resolguin la situació de risc per a persones o béns" a partir de les deficiències greus que presentaven.

A Catalunya, tots els edificis d’habitatges construïts fa 45 anys o més –és a dir, el 2026, els edificats el 1981 o abans– han de superar la Inspecció tècnica d’edificis (ITE). Es tracta d’una revisió exclusivament visual, duta a terme per un tècnic qualificat, que avalua l’estat general dels elements comuns. En l’informe elaborat pel tècnic es qualifiquen les deficiències trobades com a lleus, importants, greus o molt greus, i es recomanen les actuacions que cal executar. A partir d’aquest informe, l’organisme competent de la Generalitat emet un certificat d’aptitud de l’edifici.

El resultat d’una ITE es classifica en cinc categories: apte sense deficiències; apte amb deficiències lleus; apte provisional, quan s’hi detecten deficiències importants; apte cautelar, si les deficiències són greus o molt greus però s’han adoptat mesures cautelars que n’han eliminat el risc; i no apte, quan les deficiències són molt greus i no s’han executat les mesures necessàries per corregir-les. Més enllà, la Síndica lamenta que normalment els qui no passen la ITE ho fan per raons econòmiques o socials.

Segons l’informe anual, "no tots els propietaris de més de 45 anys compleixen el deure de passar la inspecció tècnica d’edificis, per la qual cosa encara en queden molts sense valorar". Resulta complex aportar una dada de quants edificis que haurien de passar l’ITE no ho han fet, ja que segons la qualificació rebuda poden passar fins a 10 anys perquè un immoble de més de 45 anys s’hagi de sotmetre de nou a la inspecció. En qualsevol cas, segons les dades del cens d’edificis del 2011 de l’Idescat, les últimes disponibles, a Catalunya hi havia prop de 700.000 edificis residencials construïts fins al 1980. El 2024, amb prou feines van ser 11.350 els immobles que van sol·licitar sotmetre’s a la ITE. En termes generals, i segons les dades que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha facilitat a la Síndica, des del 1998 s’han fet 98.322 ITE, d’un total d’1.177.321 edificis d’habitatges existents a Catalunya.

Més enllà d’un possible desconeixement per part dels propietaris, la Síndica assenyala com a principal causa per la qual no es duen a terme totes les ITE que marca la llei al fet que "hi ha comunitats de propietaris que no poden assumir el cost de la inspecció, que han de contractar pel seu compte, ni de les obres que se’n deriven". A més, la defensora de la ciutadania també assenyala les dificultats que una comunitat pot arribar a tenir no només per pagar l’ITE, sinó per costejar les reformes que s’hagin d’emprendre després de l’emissió del certificat.

Els habitatges més antics de les ciutats acostumen a estar "situades majoritàriament en barris amb rendes baixes, construïdes en la dècada de 1960, quan es va produir un fort increment de la construcció per acollir les persones que migraven cap a les ciutats industrials". Anys de desenvolupisme en què "es prioritzava la rapidesa dels processos i la reducció dels pressupostos, i s’utilitzaven materials com el ciment aluminós en bigues i forjats", habitualment construïts "amb sostre ceràmic i biguetes amb una armadura insuficient", com és el cas de l’edifici esfondrat al carrer Canigó de Badalona el febrer del 2024, succés que es va saldar amb la mort de tres veïns.

La Síndica va més enllà en les seves consideracions sobre les ITE i insisteix, com ja va fer a l’abril, que "caldria valorar si convé incorporar a la inspecció proves tècniques addicionals, com ara mesuraments d’humitat, revisions estructurals amb sensors i un control més exhaustiu de les instal·lacions". Per sostenir aquesta postura crítica, pren l’exemple de l’ensorrament mortal de Badalona.

Ruïna imminent

Tal com va avançar EL PERIÓDICO, l’immoble havia passat la ITE dues setmanes abans de la tragèdia amb un certificat d’apte al trobar-se només tres deficiències lleus. D’acord amb la Síndica, l’ensorrament del carrer Canigó "va qüestionar l’eficàcia d’aquest control visual en construccions amb patologies estructurals ocultes que han tingut un manteniment deficient".

Tot i que aquell ensorrament va adquirir més notorietat a l’haver de lamentar víctimes, la Síndica recorda que "en els últims anys s’han desallotjat diversos edificis per perill de ruïna imminent o d’enderrocament". Són exemples el número 22 del carrer Granada de Badalona (l’estructura del qual va cedir recentment); el número 22 del passatge Oliveres (desallotjat el 2023) i el bloc del número 8 del carrer dels Pins de l’Hospitalet de Llobregat (evacuat l’agost del 2024); l’edifici popularment conegut com El Barco d’Esplugues de Llobregat (desallotjat i enderrocat el 2024); o el número 9 del carrer Pirineus de Santa Coloma de Gramenet, evacuat tot just tres setmanes després de la tragèdia al carrer Canigó.

Si bé la Síndica apunta a la necessitat de millorar les ITE, també en valora molt positivament la implantació perquè, des que són obligatòries, moltes comunitats de propietaris s’han posat al dia en les obres de conservació dels seus edificis. Al cap i a la fi, i més enllà de si immobles en mal estat aproven l’ITE, aquesta inspecció es va crear "per orientar els propietaris sobre quines actuacions de rehabilitació i de conservació són necessàries per mantenir l’edifici en condicions d’habitabilitat, seguretat i salubritat".